Com varem realitzar en els últims dos anys, 2007 i 2008, hem fet balanç de la temporada passada al Teatre Municipal el Jardí, publicant les xifres d’assistència.
Recordeu que per a l’any 2009 sortíem amb una previsió inicial de 25.000 espectadors, que vaig reduir a 20.000 el mes de juny passat, atenent que l’assistència al TMJ no estava resultant tan satisfactòria en el primer semestre de l’any com havia previst al gener. La xifra final ha estat de 21.562 espectadors, que compleix amb les darreres previsions, i situa la mitjana de públic dels últims 10 anys en 18.297 entrades l’any. De fet, és evident la tendència a l’alça en l’assistència al teatre des de que en sóc el responsable polític, malgrat el poc temps de marge per donar solidesa a l’estadística (l’espectacle anual més vist, a continuació de la xifra global):
• 2000; 17348; Rubianes solamente (1037)
• 2001; 22852; La Traviata, Amics de l’Òpera de Sabadell (1001)
• 2002; 15782; 5 hombres.com ¿Fingen ellos los orgasmos? (1053)
• 2003; 15935; El cafè de la Marina, Teatre Nacional de Catalunya (1057)
• 2004; 14601; Dalirium, Rovira i Feliu Companyia (1037)
• 2005; 14394; El mètode Gronholm, dir. Jordi Galceran (1002)
• 2006; 17903; Matar al presidente, Paco Moran i Joan Pera (1050)
• 2007; 15897; Pels pèls, dir. Abel Folk (1044)
• 2008; 26698; Òscar, una maleta, dues maletes (1057)
• 2009; 21562; Joan Manuel Serrat (1050)
I aquest és el rànquing dels espectacles del 2009:
• Primer Nadal pastors, Pastorets de Figueres (diverses presentacions); 1442
• Joan Manuel Serrat; 1050
• Sergio Dalma; 1049
• La senyora de Sade, La Funcional (diverses representacions); 1002
• Bruixes; Mediterrània Dansa (diverses representacions); 1001
• El joc dels idiotes, amb Joan PeraFocus; 906
• El enfermo imaginario, amb Paco Morán; 799
• La diferència, Albert Pla; 684
• La Revoltosa, Club 60 Caixa Terrassa; 673
• Concert presentació CD de sardanes OCE; 658
• Los Gavilanes, Club 60 Caixa Terrassa; 650
• Aloma, Dagoll Dagom; 635
• El submarí d’en Monturiol, Escola Temps de Música; 620
• Sardanes per al món, La Simfònica de cobla i corda de Catalunya; 576
• Dyango en concert; 572
• Concert homenatge Josep Falgarona OCE; 540
• La Via Làctia, El Cau de l’Unicorn; 524
• Els nois d’història, Focus; 507
• Germana Pau i la infanticida, Teatre Romea; 486
• La recomenada de monsieur Philip, La Fraternitat; 447
• Hamlet, La Perla 29; 433
• La Dogaresa, Club 60 Caixa Terrassa ; 430
• Raimon; 426
• Don Giovanni, Amics de l’Òpera de Sabadell; 390
• Il Trovatore, Amics de l’Òpera de Sabadell; 383
• Ruddigore o la nissaga maleïda, Egos Teatre; 371ç
• En el temple del vent, Juanjo Bosk; 295
• Me han dicho que…, Le Croupier; 242
• El florido pensil, Grup de teatre 125 volts; 238
• Mozartnu, Iago Pericot; 224
• La nit més freda, TNC; 195
• El rei Lear, LaPerla29; 185
• Tangram, Toc de Retruc; 185
• Tapirulan “El viatge”, Mon Art; 175
• Los Moussakis; 159
• Pedra a pedra, El Teatre de l’Home Dibuixat; 159
• Mestres de l’orfeó, Cor de Cambra del Palu de la Música Catalana; 156
• Oita!!! Tabacontes; 137
• Inventari, Marcel Gros; 136
• Tot esperant G!, Capa i Espasa; 132
• Oníricus, Ateneu Popular de 9 Barris ; 128
• Menta in Iurmain, Col·lectiu Las Santas; 124
• Jugant amb Molière, Teatre Popular de Catalunya; 121
• Memòries, Músiques de pau, guerra i exili, Orquestra de Girona; 113
• Momentari, Nats Nus; 108
• El circo de la sombra, Circo de la sombra; 102
• Els espectacles “De miracles i meravelles, Ernesto Collado”; “Pinxo, el pica-soques enamorat, La Closca”; “Els llavis closos, La Gespa Teatre”; “Mi madre y yo, Sònia Gómez”; “Antílops, TNC”; “Seguretat, La Soga”; “Striptease Cardiovascular, Ajo”; “The happiest/I’m petter, Anna Estarriola”; “En color? La Industrial Teatrera”; “Homes de Shakespeare, Dei Furbi”; Las Gallegas, Lolita Corina”; “Santa Sofia, el solo d’una ignorant, Societat Doctor Alonso”; “Psicofonies de l’ànima”; “Dar patadas para no desaparecer”; Jubebox, Jordi Casanovas”; i “Un got d’aigua fresca, del Grup de teatre de Roses” han obtingut xifres inferiors a 100 espectadors (la majoria, de fet, eren espectacles amb un aforament màxim de 100 persones).
Com em va passar l’any passat, el meu apunt personal de preferència repeteix en un espectacle molt poc vist, i és que “Mi madre y yo”, o “Striptease Cardiovascular” competeixen en el meu propi rànquing del “millor de l’any”.
Amb la xifra dels 21.562 espectadors, les causes de la rebaixa respecte les expectatives generades l’any 2008 van ser ja explicades en el post del mes de juny. Ressalto però seguim per sobre dels 20.000 espectadors anuals i per sobre de la mitjana dels darrers deu anys, quan se suposa que no hi havia crisi.
Però vull fer notar, en la línia de comentaris anteriors referits a l’overbooking del Jardí, que als 64 espectacles (74 funcions) programats al llarg del 2009, cal sumar-hi les cessions del teatre per a 59 activitats culturals (festivals musicals, de dansa, de cinema, etc.), 26 funcions de teatre adreçat a les escoles i instituts de la ciutat, 23 conferències o presentacions de llibres, i 42 sessions d’assaig prèvies a diversos espectacles. Un total de 224 activitats realitzades al Teatre Municipal el Jardí, a una mitjana –si compteu que juliol i agost, setmana santa, i els dilluns tanquem per fer un mínim manteniment dels espais escènics i per descans del personal– de més d’un acte per dia.
Una mitjana de més d’una funció per dia, de dimarts a diumenge. Una bogeria, que de cap manera poden seguir suportant els nostres dos tècnics. Tots som conscients que el Teatre el Jardí és un espai escènic professional que realitza sistemàticament la suplència de moltes altres mancances de la ciutat (presentacions de llibres, conferències, festivals de la gent gran, assemblees de veïns), però és inconscient seguir mantenint el ritme de pressió sobre el personal del Teatre, sense més suport que bones i buides paraules. Em resulta vergonyós, sincerament. Màxim quan sóc corresponsable polític de la precària situació. A tots ens encanta el Teatre Municipal el Jardí, i volem seguir fent-hi desenes d’activitats cada mes, però obrir el Teatre comporta també tenir-hi personal qualificat amb temps per gestionar les funcions que s’hi realitzen i fer un mínim manteniment, sense que s’hi hagin de deixar la pell.
No em vull desviar més del necessari en aquest post anual amb les xifres del teatre: el balanç d’assistència i activitats realitzades és molt elevat, i espero que sigui aquest el titular. Però l’èxit és a costa de moltes energies i molta dedicació de les persones que hi treballen intensament.
Tal com varem anunciar en la presentació de la present temporada, l’objectiu per al Jardí durant el 2010 és lògicament consolidar una xifra propera als 25.000 espectadors, tot combinant propostes populars amb creacions de risc; i al mateix temps –inevitablement– rebaixar les fites en el calendari del Teatre.
General
Gener 28th, 2010 at 10:14
Si defenses tant la necessitat de contractar més gent per al Teatre és que deus tenir algun amic per col·locar, no? Ja se sap que els polítics només mireu per la vostra. Si s’han de pagar amb els meus impostos, prefereixo que no es facin tantes obres de teatre i no calgui pagar ningú més. Ja n’hi ha prou de contribucions per pagar els vostres amics!
Gener 28th, 2010 at 12:33
Bon dia Ciro, i bon dia també als baladrers i baladreres, que deu fer anys i panys que no trepitjen ni el Jardí ni cap recinte on s’hi faci res que pugui portar el qualificatiu de cultura, però tanmateix es veuen en cor de dir la seva en política cultural.
Jo no faré com ells, perquè no tinc ni idea de quin és el dia a dia de la feina d’aquest dos tècnics, si són els que haurien de ser, o en faltaria algun o alguns més. Jo l’únic que puc dir és que un dia vaig anar de visita a Bitó Produccions (Temporada Alta-Teatre de Salt) i vaig comptar gairebé una desena de persones treballant-hi. I així els hi va (de bé). En aquest poble sóm tan talossos que vindria a demanar feina algú com Salvador Sunyer i li diríem que “no amb els meus impostos !!!”. En fí.
Me’n alegro de que les xifres d’assistència al teatre es mantinguin amb la que està caient, i especialment m’agrada veure xifres prou elevades en muntatges com “Mozart nu”, “Ruddigore” i “Hamlet”, que són els més significatius de l’estat de les coses, donat que ja se sap que cada any en Pera, la Lloll i patums similars omplen el teatre (com ho farà el dissabte la Velasco) i les propostes més arriscades no es mouen habitualment del centenar escàs d’espectadors, i que ja són els esperats, tot sigui dit.
Aprofito per felicitar-vos per la tria (…per fí en Rigola i el Lliure a Figueres !!!) i, sobretot, per haver tractat les representacions del divendres de contraban no com quelcom alternatiu, sinò totalment integrat dins la programació del TMJ dedicant-li el mateix espai a la guia que qualsevol dels altres muntatges.
Molta merda per tothom !!!
Gener 29th, 2010 at 19:33
Maria, t’has confós de bloc: per parlar d’amiguisme i sous desorbitats en càrrecs posats a dit, hauràs d’anar al blog de l’alcalde, que ja no sap ni quants n’ha posat d’aquests.
Febrer 1st, 2010 at 16:52
Hola a tots i sobretot a tú Ciro, amb vaig prometa no participar en més en aquest bloc, per ser part implicada, però no mén he pogut estar, Maria no t’ens ni puta ideia que és treballar en un teatre on com diu erroniament el Regidor no hi ha dos tècnics, si no un, jo, en Jaume, tots els que venen al teatre saben qui soc, el que viu alla, perque amb més de doscents actes amb públic al anys no en puc sortir. Als dilluns faig festa, tú segurament tens dos dies de festa a la setmana, i son dissabte i diumenge i pots està amb la familia, jo faig festa el dilluns i estic sol, la meva vida familiar no existeix, per tan deixet estar de collunades i no parlis del que no saps, el meu regidor m’ha desepcionat per no sol·locionar el problema de personal del Jardí, peró si ho reclama no és per amiguis-me si no perque estem en una situació patetica.
Takeshi i boníssim, seguixo el bloc i sé que sou colegues d’en Ciro, però t’ens rao Takeshi que Bitó t’he molt més personal, i això que sols vares veura els de oficina i no el tècnic, però per fer la comparació del personal tècnic mira Girona que son cinc, a Olot quatre, a Banyoles tres, a Blanes tres, i podria seguir, sols Figueres i Roses fùncinen amb un sol tècnic. Maria ho sento t’ha tocat el rebra per parlar del que no saps, i a sobre estic emprenyat per la meva situació laboral. Si vols saber quelcom més de com fúnciona un teatre, amb trobaras de dimars a dijous als matins al Jardí i de divendres a dimengue tot el dia, porte de l’escenari. Jaume P.D. Per cert que feu tots vosaltres per la cultura apart de disfrutar-le?
Febrer 1st, 2010 at 16:55
Perdoneu els errors d’escritura i les faltes son producte de l’emprenyamenta. Jaume
Febrer 1st, 2010 at 18:29
Hola a tots, i merci per compartir en aquest bloc les vostres opinions.
Maria, em sap greu el to dels teus comentaris. Tens barra lliure al regibloc per expressar el teu parer, però et prego respecte quan et refereixis a persones. En Jaume Alsina ja t’ha respost amb dades nítides. No tinc res més a afegir.
Sí haig de dir, però, que malgrat que en/na Takeshi i en/na boníssim són participants habituals del bloc, i que combinen crítica àcida amb crítica constructiva, no sóc capaç d’associar-los a persones concretes del meu entorn. Que no els conec de res, vaja, almenys conscientment.
La qual cosa, tot sigui dit, forma part de la possibilitat volguda de deixar fer comentaris al bloc sense haver de facilitar correu-e, o sense censura, com és el cas.
Febrer 1st, 2010 at 18:51
Hola Jaume,
No sé si donar-me per al.ludit per la teva darrera pregunta que ni és un error ni una falta d’escritura, però de ben segur que forma part del teu “pack emprenyamenta” perquè crec que està totalment fóra de lloc. Et dic això perquè crec que consumir cultura (i quanta més millor) ja és fer quelcom per la cultura, no creus? O potser opines diferent ? No faig res per la cultura anant a veure una mitjana d’unes 25-30 obres de teatre a l’any ?
Apart d’això dir-te que formo part (crec que molt activa) d’una de les associacions que més esdeveniments culturals ofereixen a Figueres al llarg de l’any, hi dedico centenars d’hores del meu temps lliure i, a diferència de tú, sense cap tipus de retribució. D’allò que se’n diu “per amor a l’art”, i ho faig encantat, tot i que de vegades també em treu temps (i segur que no tant com tu), d’estar amb la meva família.
Referent al tema del “col.leguisme” amb en Ciro, si per col.lega entenem algú que té la seva mateixa professió, sàpigues que ni estic a la política, ni treballo com tu (com ja he dit abans) dins el món de la cultura, o sigui que no sé d’on ho treus o ho dedueixes. Ja m’ho diràs.
Febrer 1st, 2010 at 20:32
Hola Takeshi, la darrera pregunta no anava dirigida a tú en concret, si no a tota la gent que a cops és dedica a criticar temes, situacions, dedicions, o accions sensa saber les dificultats que viu el mon de la cultura. En relació al col·leguisme pot ser he estat massa contunden, peró si que els vostres escrits marcant una certa tendencia. En relació a la meva retribució com a treballador de la cultura millor no parlar-ne. I treballar per la cultura “per amor a l’art” com dius tú ho he fet des dels 15 anys i en tinc 56, ho sigui que sé de que parles. Reconec que la meva reacció ha sigut visceral provocada per l’escrit de la Maria, que no és concien que un teatre de mil localitats amb més de doscens actes a l’any no pot funcionar amb l’estructura que té en aquest moments. Perdoneu tots, peró ha sigut un cap de setmana molt dur. Dos dies 29 H.
Jaume
Febrer 2nd, 2010 at 9:33
Jaume, tens tot el meu suport. Qualsevol persona que sàpiga mínimament com funciona el teatre de Figueres sap que, durant molts anys, has estat (i seguiràs sent) el pal de paller que aguanta tot l’engranatge. És molt injust que no t’ho vulguin reconèixer.
Febrer 2nd, 2010 at 17:28
En boníssim té tota la raó! Sort d´en Jaume!
Febrer 5th, 2010 at 9:51
Perquè no poseu al cap de protocol d’alcaldia, a l’adjunt de l’alcaldia, al cap de gabinet de l’alcaldia o a algun dels gerents a currar al teatre?…
Quins collons…
Febrer 5th, 2010 at 11:49
No es pot posar un càrrec de confiança com els que hi ha a alcaldia a treballar al teatre, bàsicament perquè és una tasca que requereix uns coneixements específics, i comporta una responsabilitat, que em sembla que hores d’ara encara ningú s’ha plantejat, potser perquè sortosament mai ha passat res.
També voldria afegir que les dades d’espectadors del teatre no són les reals, si tenim en compte que a la majoria d’espectacles hi ha moltes invitacions, per tant això suposen menys ingressos. Si el que li preocupa al regidor són els assistents només per fer les notes de premsa, i no els ingressos, això ja ho diu tot dels qui ens governen.
Febrer 5th, 2010 at 13:35
Hola Collonada Man, i decebut.
No podem posar aquestes persones al teatre, com no podem posar un peixater a fer de carnisser, o un gestor cultural a fer de guàrdia urbana.
Decebut, no estic d’acord amb les teves afirmacions del segon paràgraf. Com que m’ho dius en el bloc sota un pseudònim, i no en persona, interpreto que únicament vols fer públic una protesta, i no vols explicacions. Tot i així, te les dono:
Dius que les dades dels espectadors del teatre no són reals, i crec que no dius la veritat. Personalment em limito a agafar el llistat de les xifres que em passen, fruit de la liquidació de cada espectacle. Ningú boteix o minva cap xifra, bàsicament perquè el personal de Cultura no té temps per perdre en estupideses.
Tampoc no és cert que en la majoria dels espectacles hi ha moltes invitacions. És rotundament fals. Amb compatdíssimes excepcions, varem fer un esforç molt important per limitar assistències amb invitacions al TMJ (la qual cosa ha fet que gent diversa s’empipi amb mi), a 20 invitacions per a tots els regidors del consistori (10 invitacions dobles), excloent les funcions que venen a taquilla o no són organitzades per l’Ajuntament, el Fila Nou, els infantils, i els Divendres de Contraban. A tots els teatres, i per contracte amb les companyies, certament, es facilita entrada lliure a un nombre molt limitat (10 o 20, normalment) de persones de la companyia. També entren de franc els periodistes culturals de la comarca i demarcació, un màxim de 4 persones. Complementàriament, estudiants de l’Aula d’Arts Escèniques i Batxillerat artístic tenen entrada lliure a una selecció d’espectacles que marquen els professors, i que entra dins d’una lògica formativa, no lúdica.
A banda, es realitzen diversos descomptes a col·lectius específics –no invitacions– (20%, 2×1, 50% el dia internacional del teatre, etc., depenent de les butaques venudes abans de l’espectacle), i en altres casos s’intercanvia publicitat en els mitjans de comunicació a canvi d’invitacions, en el que és clarament un pagament “en espècie”.
El teu comentari és la típica afirmació no fonamentada que aspira únicament a desgastar la figura del responsable polític d’un equipament cultural, sigui jo o un altre. Però és rotundament falsa, ho lamento.