L’Anna Capella, directora del Museu de l’Empordà (MdE), em va convidar fa unes setmanes a la inauguració, el passat dijous, d’una exposició a Madrid. Es tracta de “Transart 6”, una mostra organitzada conjuntament pel MdE, i el Centre Cultural la Mercè de Girona (CCM), que dirigia fins fa poc la gran Carme Sais, actual cap de Cultura a l’Ajuntament de Girona.

De fet es tracta del bolo a Madrid de la sisena edició d’una mirada conjunta a la jove creació. Més enllà d’una exposició, Transart “aglutina i barreja la creació visual, la creació literària i les arts escèniques i les presenta en forma d’exposició, web, llibre i en espais no teatrals aptes per a la presentació d’espectacles de petit format.”

Jove art contemporani en essència, amb les barreres conceptuals, formals, i espacials ja fetes miques, que ha viatjat més enllà dels equipaments previstos en la seva concepció, a Figueres i a Girona. A Vic (1999 i 2001), La Havana (2001), Lleida (2002), Mataró i Finlàndia (2004), i La Haia (2006). Ara es tracta del Centro de Arte Joven de la Comunidad de Madrid, on itinera una mostra del Transart fins al 5 de gener. Unes dates de luxe a Madrid per poder mostrar algunes obres dels nostres artistes, com les imatges de la fotògrafa Anna Bahí, que dialoguen amb un text potentíssim de la periodista Cristina Vila (L’Empordà); l’obra del creador audiovisual Quelic Berga; de Jordi Puig Augé i Dídac Cubarsí; d’Eloi Maduell; la caseta de jardí plena de les eines que són l’historial artístic de Clara Pallí, empodanesa afincada fa anys a La Haia; la taula de Kenneth Russo; els magnífics paisatges sonors de la castellonina Ariadna Alsina; les escultures tèxtils d’Esther Pi, que forma parella artística amb el periodista Xavier Carmaniu; les joies, els tresors vulcànics, onírics, d’aigua, de foc, de roca, de la lladonenca Estela Saez, que té fixada residència i taller a Amsterdam; el cineasta Aaron Sánchez; els textos amb la solera d’Eva Berenguer; Laura Merino; les lletres del jove talent Pau Cañigueral; també del tècnic de joventut de Figueres Ferran Campistol; de Jordi Prat, del guionista Jair Domínguez; de la dramaturga Helena Tornero, Gerard Franch, i els artistes escènics Aleix Cabarrocas i Jaume Pascual, Daniel Garcia i el seu Flashmenco, que no han pogut ser a Madrid; però sí la música de Joan Malé i Monoceros; o el col·lectiu MD v1.0, format per Àlex i David Salleras, Èlia Genís i Teresa Roca, que varem apreciar als Caputxins.

A banda de poder comprovar la vigència i la potència d’aquestes obres extramurs, vaig coincidir durant el viatge amb la tinenta d’alcalde de Cultura i Educació de Girona, Lluïsa Faxedas (33a), doctora en història de l’art i professora a la UdG. Amb l’experimentada regidora Faxedas vaig poder conversar sobre la política cultural gironina i catalana. A més de diverses autoritats (a la imatge següent amb Guadalupe Bragado, directora general de Joventut de la Comunitat de Madrid –exalcaldessa de Leganés–, i l’artista Arianda Alsina, que ens explica la seva creació sonora) i col·laboradors de la mostra, també ens va acompanyar, durant l’acte d’inauguració i el posterior sopar festiu a la calle del Pez, l’erudit professor universitari i crític d’art gallec Xosé Buxán.

Gràcies al MdE i al CCM i al programa Transart, les creacions dels artistes gironins poden esdevenir itinerants cap a d’altres indrets d’àmbit nacional o internacional. La valentia programàtica (i l’experiència en la identificació de les noves propostes) de Capella i Sais, a més, conjuga al 100% amb el que Figueres ha de poder oferir als seus creadors, i als seus espectadors més exigents.