TMJ tardor 2008

El Teatre Municipal torna a pujar el teló després de les reformes, que han obligat a tancar durant juliol i agost, després d’una temporada que ha significat un augment molt considerable de públic.

Amb l’ajuda del dissenyador Jesús Novillo, hem estrenat elements de difusió (disponible a la web de l’Ajuntament, i també en els punts informatius habituals –biblioteca, turisme, centres cívics…–), i hem ubicat a la via pública dos tòtems informatius de grans dimensions, que de ben segur no us passaran desapercebuts. Si algú prefereix rebre periòdicament per e-mail la programació, només ha de facilitar les seves dades a cultura@figueres.org.

tmj tardor 2008

Però anem al gra amb la programació. Els mesos de setembre a desembre d’enguany contenen 22 espectacles, on la música i els espectacles familiars són majoria, de la mà de les propostes que ens ha fet el responsable tècnic del Teatre, en Jaume Alsina. Volíem arribar al públic jove (jove sobretot d’esperit, no necessàriament de DNI), i l’aposta de la programació ho pot afavorir, juntament amb altres propostes de caire més social que ja coneixeu, els descomptes del 20% per als més joves de 26 anys i els majors de 64.

Pel que fa al públic familiar i infantil exigent, el que gaudeix del Jardí en les tardes de diumenge en la tardor i l’hivern, la programació s’inicia amb circ, que per alguna cosa som una ciutat amiga del circ, la companyia Kd CirK ens porta Katakrak (28 setembre), on la música, l’acrobàcia, els jocs malabars i els equilibris seran els protagonistes. En Pep Gol ens torna a visitar (és una meravella!) amb Tot bufant (12 d’octubre). La gent de la companyia Taaat ens ensenyen què passa quan ens fa mal alguna cosa a Mal de closca (26 octubre). La companyia Festuc Teatre ens visita amb La princesa i la formiga (16 novembre), i arriba una proposta molt especial el 23 de novembre, de la mà de les escoles de música de Figueres, i en benefici d’Unicef: una cantata infantil compartida titulada “Et regalaré totes les estrelles del cel”. L’Estaquirot Teatre presenta el seu ratolí viatger (30 novembre). Els colors dels metalls, una proposta musical per als més petits, arribarà a Figueres de la mà de l’orquestra Auditori de Barcelona (14 de desembre).

El gènere musical, com us avançava, està molt present aquesta temporada. L’exitós Fila Nou, que com sabeu compta amb un antecedent brillant, es completa enguany amb dues propostes ben complementàries: Antònia Font (3 octubre), acompanyats de la Bratislava Symphony Orquestra, en la única actuació a la demarcació de Girona, i el gran Sergio Dalma (5 desembre) que molt probablement i a tenor de les moltes consultes telefòniques rebudes a Cultura, farà petit el Jardí. El pianista Carles Santos (27 setembre) farà més intensos els actes de La mirada Portabella, en una ocasió única de redescobrir l’artista de Vinaròs, de la mà dels actes dedicats a l’obra de Pere Portabella. L’Orquestra Filharmònica de Catalunya, que dirigeix Carles Coll, actua el 19 d’octubre, per commemorar l’efemèride del 19 octubre de 1875, quan el rei Alfons XII va atorgar el títol de ciutat a Figueres. I el mateix Carles Coll dirigeix l’Orquestra de Cambra de l’Empordà i La Selva Big Band en una proposta que a molts us agradarà: les versions de Sinatra (5 novembre).

Les propostes musicals es completen amb els clàssics: Luisa Fernanda (20 octubre), una coneguda sarsuela on, visca!, triomfa l’amor; i en contrapunt l’òpera Madame Butterfly, orientada a repetidors, i també per als que els vulguin iniciar en el bell canto, perquè aquí tenim una emotiva història d’amor (de desamor, lamentablement) que transcorre al Japó, i que és apta per a tots els públics. L’artista Soraya, que va triomfar a Operación Triunfo, arriba el 12 de desembre per descobrir als papis i mamis que teniu teens a casa que potser és un bon moment per anar a un primer concert sense massa control;-)

Si ens centrem estrictament en les propostes teatrals, el primer plat fort és també l’obra que obre la temporada: El llibertí (19 setembre), èxit rotund al Poliorama, obra picant dirigida per Joan Lluís Bozzo i protagonitzada per Ramon Madaula i Montse Guallar, entre d’altres actors molts coneguts. Carol López és la directora de l’adaptació del clàssic de Txèkhov, Germanes (13 desembre), una comèdia agredolça que la companyia La Villarroel ens presenta a la ciutat, amb Amparo Fernández, Maria Lanau, i Montse Germán, entre d’altres. Completa l’oferta una meravella que ens arriba de Sevilla: la companyia Atalaya ens visita amb “Arianda” (22 novembre), mitologia de rabiosa actualitat amb un fort component musical. També els Vol-Ras (31 octubre), tres personatges en busca d’una solució còmica a la por, a Canguelis.

Finalment, la picada d’ull al Temporada Alta amb dues propostes escèniques arriscades per als vespres de divendres: Evidències (26 setembre), de la companyia Teatre al detall, és un cabaret poètic doblement premiat a la X Mostra de Teatre de Barcelona; i Vest (14 octubre), una producció multidisciplinar dels propers El Paller, que ofereix una mirada a la dona del segle XX per mitjà de la dansa, la música, i el vídeo contemporanis.

Les entrades ja són a la venda al Telentrada. Amigues i amics: veniu al teatre!

Hi ha 7 comentaris a “TMJ tardor 2008”

  1. Laura Says:

    Fa uns mesos vaig assistir en directe a una entrevista que els hi feien als responsables de la obra “Germanes” a Barcelona i em vaig quedar amb les ganes d’anar a veure-la. Ara hi podré anar :D

  2. jan Says:

    És patètic que, havent sortit les entrades a la venda, a la pàgina web de l’Ajuntament no hi hagi penjada la programació.

  3. Ciro Llueca Says:

    Hola Laura, jo també espero amb moltes ganes Germanes…

    Hola Jan, patètic potser és una paraula molt forta, però en tot cas és lamentable, efectivament. La manca de recursos personals (et pots creure que no existeix un/a webmaster, a Figueres?), sumada al fet que la web està en una fase de diagnosi prèvia a la reconstrucció, fa que l’ús de la web de l’Ajuntament (el canal d’informació més accessible –per a molts–) no funcioni tan bé com podríem pensar.

    En tot cas, m’asseguren que aquest matí estarà penjat a la portada de la web.

  4. Ciro Llueca Says:

    Salut, finalment és disponible a la web:
    http://www.figueresciutat.com/documents/2008-08-10-11-16-00.pdf

  5. jan Says:

    Pot ser farien falta menys càrrecs de confiança (diga-li càrrecs de confiança, diga-li col·locacions d’amiguets) i més gent que realment treballi.

    Efectivament, segons el meu parer, crec que la web és el canal més accessible i que hauria de demostrar la transparència amb la que treballa l’Ajuntament. En el cas de la programació de teatre, no podem parlar de transparència però si en altres àmbits, ja que no només de teatre viu l’Ajuntament. La web ha de ser aquell taulell d’anuncis complementari on adreçar-se tot aquell ciutadà que desitgi qualsevol mena d’informació (ja sigui teatre, ofertes de treball, urbanisme,…). La gent que treballa no pot pas anar OMAC amunt, OMAC avall (ei, que trobo molt bé l’existència de l’OMAC i, per això, parlo de complementació).

    Bé, si més no, agraeixo que m’hagis contestat i hagis fet possible que s’hagi penjat a la pàgina web.

  6. Ciro Llueca Says:

    Pel comentari entenc que preferiries que les places que ocupen avui els càrrecs de confiança, fossin ocupades per funcionaris. Bé, crec que és compatible una cosa amb una altra. Com a ciutadà que paga impostos, prefereixo pensar que un càrrec de confiança surt automàticament quan s’acaba el mandat (o quan no fa bé la seva feina), i que per tant el temible capítol 1 dels pressupostos municipals no creix (que a Figueres hauria de créixer, i molt) de manera indefinida i permanent.

    Col·locacions d’amiguets? Els càrrecs de confiança de l’Ajuntament, o almenys aquells que jo controlo, fan la seva feina de manera intensiva, amb una implicació que sobrepassa amb escreix les 35 hores setmanals. El concepte d’”hora extra” no existeix. Personalment, si necessito algú que coordini la meva àrea, em fixo en: currículum, motivació i ganes de treballar, encaix a l’equip. La resta (grau d’amistat, preferència política, religiosa, sexual o televisiva) m’importa un rave, sincerament.

    En fi, entenc que et molesti que l’Ajuntament contracti càrrecs de confiança. Possiblement puguem trobar un punt d’acord en el debat sobre el tipus de contratació (que compta amb un control estricte –transparència– dels serveis jurídics de l’Ajuntament i de l’oposició), especialment si no entrem en un missage demagògic, però opino que una estructura com l’Ajuntament de Figueres necessita aquests càrrecs (i moltes altres persones) per funcionar adequadament.

    Totalment d’acord en els usos de la web. A veure si amb una mica de temps podem renovar l’actual estructura,que d’altra banda és similar a la resta de pàgines web d’ajuntaments com el nostre. Si vols tenir una mica més d’info sobre el tema, des del meu punt de vista: http://eprints.rclis.org/archive/00007061/01/fenoll_llueca.pdf

  7. Somnis d’arquitectura a Regibloc - Ciro Llueca Says:

    [...] a El Llibertí, l’espectacle que donava inici a la temporada de tardor de teatre, ha estat exitosa: 737 persones varen gaudir d’aquest divertimento al Teatre el [...]

Publica el teu comentari