Contra tot pronòstic;-) pel retard considerable, fa uns dies varem fer pública la nova programació del Teatre Municipal el Jardí per la propera temporada (vídeo de TramuntanaTV), amb l’objectiu de consolidar les bones xifres d’assistència al TMJ (en uns dies us les comento, amb els esperats rànquings) i, encara més important, de seguir apostant per la combinació de propostes escèniques ben populars, i alhora garantir que el teatre contemporani té un escenari de resistència a Figueres.
Teatre, música, dansa i circ per a tots els públics.
Els infantils del diumenge a la tarda (veniu amb les vostres tribus!) s’inicien amb un espectacle de dansa per a famílies, “4 i cinc petits!”, de la Factoria Mascaró (24 gen), i contemplen el teatre d’objectes d’“Acorde” de la Cia. Sebas (7 feb), “El cap als núvols” una funció de teatre visual protagonitzada per les joguines de Playground (en Xavier Bovés és, a més, professor de l’Aula d’Arts Escèniques de Figueres), el 28 de febrer; i finalitzen amb els malabars i les titelles de “Cuerdo” del Señor Stets (25 abr). També per a tots els públics, i per al qual podeu apostar a ulls clucs és la nova creació de la companyia de circ de l’IES Monturiol, amb la direcció d’en Pep Invernó. “Guai Guai Güest” és el títol d’aquesta peça (18 abr) que farà tremolar d’emocions la platea del Jardí. Una altra proposta apta per a tots els públics: “La gitana” (21 feb), de la companyia de dansa d’Eva Mas, ens porta els balls d’Orient des d’una revisita contemporània, amb una posada en escena molt atractiva, que reuneix músics i ballarines.
La música té presència a la temporada, malgrat que són molts els amics que demanen més concerts a l’únic escenari professional –lamentablement—de la ciutat. Pep Sala va portar el seu circ musical en gira el passat 17 de gener, i el Fila Nou s’inicia amb el nou treball de Gerard Quintana (5 feb), “De terrat en terrat”, i esclata amb la Lolita (24 abr), que repassa els èxits més coneguts de la Lola i la Lolita Flores. Cadena Cien ens porta la reinvenció d’“Ella baila sola” (14 feb).
Segueixo amb els clàssics, amb “El Trencanous” (31 gen), una iniciativa de la que ja us he parlat, que compta amb la col·laboració de les escoles de música clàssica de Figueres, i per al qual, a data d’avui, la platea ha quedat pràcticament exhaurida. Un ballet d’alta qualitat amb unes figurants de luxe. L’òpera Carmen, interpretada pels Amics de l’Òpera de Sabadell (14 mar) ens permetrà recordar el Bizet més conegut, tot gaudint de l’amor més intens, més apassionat. També els Amics venen amb una altra peça molt reconeguda: “Così fan Tutte” (4 mai), l’emblemàtica òpera bufa de Mozart, que en plenes fires ens transmetrà alegria rococó i ganes de viure. La sarsuela segueix a Figueres amb la “Cançó d’amor i de guerra” (28 abr), que la Companyia Lírica de la Ciutat Comtal ens ofereix gràcies a Caixa de Terrassa, tot acostant-nos el Vallespir més revolucionari a la banda sud de l’Albera. L’amor, un altre cop, mou fronteres. Finalment, Joventuts Musicals de Figueres porta a Figueres la National Youth Wind Orchestra Luxembourg (29 mai), una seixantena de joves músics que fa gira europea amb un programa d’obres de vent d’autors europeus.
El programa va atapeït. Comencem dissabte amb La Ruïna (23 gen), de la Cia. Flyhard, creada per Jordi Casanovas, un dramaturg que en cinc anys ha consolidat un estil (i un equip) personalíssim de fer teatre. El típic caramelet per obrir la temporada.
“La vida por delante” (30 gen), dirigida per Josep Maria Pou, i protagonitzada principalment per Concha Velasco, ha arrasat a Barcelona i inicia gira. Una història tendra dels marginats i de la tendresa. Reviso els retalls de premsa: “Velasco absorbeix l’essència del seu personatge i arriba al cor” (César López Rosell. El Periódico); “Un delicado retrato de personajes marginales, conmovedor y divertido. Concha Velasco y Rubèn de Eguia bordan sus papeles” (Carme Tierz. La guía del ocio). En fí, afanyeu-vos que la Concha Velasco rebentarà el Jardí.
“Electra” (6 feb), peça de Sòfocles interpretada pel Teatre Akademia, és un clàssic traduït en prosa per Carles Riba que compta amb la presència de Mercè Managuerra, entre d’altres artistes. L’odi d’Electra i la venjança d’Orestes, a plena intensitat, al Jardí.
“Ulls de bruixa” (19 feb) és una creació de la companyia estanyenca Eironeia Produccions, dirigida per Joan Solana. Una obra de personatges en situació extrema tant pel que són –bandolers, bruixes, cortesans—com pel que fan. Ajuda a la direcció la figuerenca Laia Alsina.
Arriba una altra joia: el “Cyrano de Bergerac” (27 feb), de la companyia El Celler d’Espectacles. Dirigida per Pep Pla, i traduïda per Xavier Bru de Sala, aquesta coneguda història d’amor, de timidesa, de mentides, i de passió, farà bullir d’emocions i sospirs el Jardí.
I tot seguit, “Alícia ja no viu aquí” (5 mar), el projecte Galileu, que repassa la història de la dona al nostre país al llarg d’unes dècades de submissió als poders fàctics. Música que marca època per reivindicar una societat igualitària.
La Funcional Teatre compleix 20 anys amb un espectacle especial, concebut pel gran mestre Josep Valls. “Recepció digui’m” (març, diverses funcions) vol retre un homenatge a vint anys d’aventura escènica i complicitat ciutadana. Reserveu les vostres habitacions en aquest hotel peculiar. A l’empordanesa.
“Un marit ideal” (9 abr), espectacle de Focus basat en un compendi de les millors virtuts teatrals d’Oscar Wilde, amb un repartiment luxós: Joel Joan, Abel Kolk, Sílvia Bel. Una funció molt divertida plena de xantatges emocionals i de matrimonis aparentment perfectes. Un magnífic regal per anar en parella.
Vània produccions porta a Figueres “La casa sota la sorra” (16 abr), una obra misteriosa, de l’estil dels primers musicals de Dagoll-Dagom (recordeu el Ruddigore, la temporada passada?), on les ganes d’aventures d’un jove barceloní es troben amb el Caire més enigmàtic. Per disfrutar del teatre més divertit i musical. S’estrena al TNC el 21 de febrer.
I bomba va. Per fi el Teatre Lliure torna a Figueres. “Nixon-Frost” (unplugged, 1 mai) és una obra de Peter Morgan dirigida per Àlex Rigola que arriba després d’una exitosa temporada a Barcelona. Una gloriosa sèrie d’entrevistes postpresidencials en directe, que a Figueres compta amb una picada d’ull cinematogràfica gràcies als Diòptrics: la sessió del dijous anterior està dedicada a “Todos los hombres del presidente”.
Finalment (per ara), un homenatge molt especial a un figuerenc poc conegut, encara. “Vida de Lázaro” és l’intent de recuperar la vida i obra d’un dels ciutadans més notables, amb l’excepció potser de Dalí i Monturiol. Llàtzer Palau Tubert no compta amb tants defensors en el món historiogràfic, potser per la seva pròpia voluntat i actitud dissident. Coproducció de l’Ajuntament de Figueres, el Festival Temporada Alta, i el Teatro Jofre, de El Ferrol, una idea d’Ernesto Collado per cloure una temporada d’alta volada.
Deixo els intensos Divendres de Contraban per a un post posterior (el lema en plan picant és: “us avorreix el teatre? Veniu als divendres de contraban!”), però ja us recordo que teniu les entrades al Servicaixa, i que hi ha una política molt agressiva de descomptes (grans i joves, al 20%) i bonificacions (5×50), de la que podeu gaudir en línia o bé els dijous de 18 a 20h, a les taquilles del Jardí.
Hem fet un esforç intens per fer del Jardí un escenari d’alta qualitat per a tots els públics i les propostes d’estils variats. Baixeu-vos la programació, i permeteu-vos una escapadeta al Jardí, on les neurones us bulliran!





General
Gener 25th, 2010 at 10:58
Hola Ciro, per el que sé, l’obra Ulls de Bruixa, dirigida per l’amic Joan Solana no té com ajudant de direcció la Figuerenque Laia Alsina, si no un altre persona que és diu igual (i que ja ha firmat altres obres com ajudant de direcció). Com a professora de l’escola municipal de teatre que és la figuerenque amb sembla que l’hi podies haver preguntat avans de ficar la pota.
Gener 25th, 2010 at 11:51
Disculpa Pitu, un error causat pel poc temps que tinc per documentar convenientment els posts al bloc. Atès que la Laia Alsina (figuerenca) té bagatge de sobres per abordar una iniciativa com aquesta, he volgut creure’m (i qui sap si anticipar-me) que n’era la responsable.