Ahir dijous la regidoria de Cultura va convocar a les entitats culturals de la ciutat a una reunió, que es va celebrar a la sala de descans del teatre El Jardí.

L’objectiu de la reunió, convocada per l’aleshores regidora de Cultura (i avui d’Educació, Joventut, Habitatge i Participació Ciutadana) Yolanda Milán, era tenir una primera presa de contacte entre el nou govern de la ciutat i les entitats culturals, en bona part actores en el dia a dia del que passa, culturalment parlant, a la ciutat.

Permeteu que faciliti el meu titular: “volem definir com ha de ser la Figueres cultural”.

L’ordre del dia era llarg, perquè de fet es tractava de presentar-nos mútuament, més que no pas ser operatius en pactar acords i traçar línies de treball. Ara bé, la trobada va ser molt edificant.

Hi assistiren representants d’un total de 42 entitats, a les quals s’havia convocat de manera personalitzada, i també a la premsa local. Com podeu imaginar, els assistents formen part de la xarxa formal d’entitats culturals, aquelles que tenen naturalesa jurídica, una seu, uns estatuts, i una trajectòria en ocasions molt consolidada. Amb això vull dir que pocs agents culturals alternatius a aquestes dinàmiques va assistir a la trobada. Galeristes, artistes, intermediaris culturals. Tampoc van assistir, perquè no havien estat convocats en aquesta ocasió, els gestors culturals que depenen de l’administració (museu, teatre, biblioteca, arxiu, centres cívics, etc.), així com altres col·lectius que ocasionalment produeixen actes culturals (AMPAs, clubs esportius, etc.). Tampoc no era prevista l’aparició de persones a títol individual, consumidors culturals, senzillament ciutadans.

Però centrem-nos en els que sí van assistir: una representació important dels productors culturals de Figueres, que molt sovint són també els principals consumidors culturals de la ciutat. Saben del que parlen, vull dir.

A partir d’una primera presentació global, vaig voler plantejar un primer intercanvi d’idees sobre la creació d’un consell de cultura de la ciutat, i d’un pla estratègic de la cultura. El primer, com a òrgan d’assessorament i cultura del govern per tal de traçar unes línies estratègiques de l’acció cultural del municipi: per copsar l’opinió i intercanviar impressions sobre cap a on ha d’anar la Figueres cultural. El segon, com a full de ruta fins a l’any 2015, per escrit, que recollís les intencions de la ciutat i el camí per arribar-hi.

De fet, ja va existir un consell municipal de la cultura a Figueres, en temps del regidor Pere Prats. Amb el temps i per la seva pròpia dinàmica, aquella lloable iniciativa es va anar dispersant fins a desaparèixer. Aquí i a altres llocs, les dificultats en òrgans de participació com aquests són diversos, però sempre convergeixen quatre: 

• Reunions llarguíssimes, molt espaiades en el temps, i improductives, per la voluntat dels organitzadors de donar molta informació sobre la pròpia acció de govern, en detriment de tenir temps per al debat i nogensmenys la presa operativa d’acords.
• Focalització en temes de baixa rellevància: el preu de les entrades del teatre, el color de les butaques del teatre, els carrers per on passa la processó, etc.
• Focalització en temes particulars, legítims però particulars: entrar a la subhasta de diners per ajudes concretes a institucions determinades, queixes que no són transferibles a la globalitat, visions parcials de la realitat, etc.
• Hegemonia: la composició dels membres no és representativa de l’ecosistema cultural, ni de la majoria de la societat figuerenca. En aquest sentit, és extremadament complex afegir visions alienes a les entitats existents (les que sortosament varen assistir a la primera reunió), que evidentment tenen una visió legítima de les estratègies a seguir, però que no sempre és representativa de la resta d’actors culturals.

Si superem aquests obstacles, per exemple amb la creació de grups sectorials, i sembla que voluntat hi és, tindrem un escenari privilegiat on compartir informació i debatre sobre quin és el futur de la ciutat, a efectes culturals. S’accepten idees i propostes per fer-ho possible!

Pel que fa al pla estratègic, vaig proposar un pla conceptual de treball, basat en tres objectius genèrics que poden funcionar com a punt de partida, i a partir dels quals caldrà desenvolupar el camí a seguir i les eines per complir-los, si són aquests els que ens interessen:

• Augmentar el consum cultural a Figueres, integrant tota la ciutadania i l’ecosistema cultural
• Impulsar la pràctica cultural, en el sentit més ampli, com a mitjà d’expressió individual i col·lectiu 
• Coordinar l’acció cultural amb la resta de sectors de la ciutat: l’educatiu, el social, l’econòmic, etc.

A banda d’aquests dos aspectes (consell & pla) que us volia comentar públicament, es van donar informacions diverses sobre la proposta figuerenca per optar a la capitalitat cultural catalana l’any 2009, les ajudes a les entitats que no tenen convenis de cooperació amb l’Ajuntament, la proposta de fira d’entitats del Consell de Joventut, diverses iniciatives de la regidoria d’Educació, etc., abans de passar a un breu torn de paraules i unes salutacions informals posteriors.

Les entitats figuerenques, que tenen moltes limitacions reals, i necessitats legítimes, van contribuir de manera serena al debat global, sense fer llistats de greuges personals. Certament, vaig trobar a faltar més opinions, en quantitat i en qualitat, però els que varen voler participar varen fer-ho amb aportacions mesurades i constructives.

Ha estat, de fet, un primer pas per fer possible que les entitats culturals figuerenques i l’ajuntament treballin de manera coordinada. Queda molt camí per córrer, començant per la definició del consell de cultura i el pla estratègic, però és evident que la presència de quaranta dues entitats és significant. I també és evident que som un passet més a prop de tenir dibuixada la ciutat cultural que volem.