Dimecres passat vaig assistir al Cercle Sport a una conferència de la professora Assumpció Heras, de l’IES Alexandre Deulofeu, dedicada a visitar alguns personatges de la narrativa de la Maria Àngels Anglada. És aquest (l’anàlisi dels personatges literaris), un tema que apassiona a molta gent, entre els que m’hi incloc.

En la xerrada varem tenir la sort de comptar també amb la família de l’escriptora vigatana, figuerenca d’adopció, de la que el proper sant Jordi se celebrarà el 10è aniversari de la seva mort.

Recordo perfectament quan es va fer pública la notícia, jo estava, precisament, darrera el taulell de la llibreria Esquitx a la parada de la Rambla figuerenca, donant un cop de mà a en Pep Ventura, llibreter, bon amic, i qui, malgrat el nom, de tenores i passes de dansa diria que té poca idea.

De fet, en les moltes reunions amb entitats i col·lectius figuerencs per dissenyar la programació de la CCC, de seguida ens varem adonar que la Maria Àngels Anglada era un motiu de reivindicació espontània constant. I sense perseguir-ho massa, s’ha acabat produint un bon calendari d’actes al voltant de l’obra i la figura d’aquesta “poetessa que sovint escrivia en prosa”, en paraules de la Xixon Heras.

Aquesta xerrada, per exemple, estava organitzada per l’equip de l’Oficina de Català de Figueres, que dirigeix la Montse Deulofeu (ni ho proveu, la Montse no accepta amics al Facebook;-). Equip del que us he parlat en diverses ocasions, i que per talent i energies sempre en tinc bones notícies. El fet és que bona part dels estudiants de català de la ciutat han descobert –o redescobert— enguany Les closes, El quadern d’Aram, o El violí d’Auschwitz, per citar les més conegudes, i d’aquí que la ponència d’Heras anava a la mida.

Us aniré parlant més endavant de les activitats Anglada. La col·laboració de l’Ajuntament de Figueres amb la càtedra homònima, per exemple, donarà molt i bons fruits.

Però avui us voldria convidar, als que heu llegit l’Anglada fa temps, o que encara no us heu apuntat, a gaudir d’aquesta narradora que tant pot submergir-te en les intrigues de l’Empordà del segle passat, com descobrir-te els mites hel·lenístics més curiosos, o documentar-se a fons per traçar algunes de les grans tragèdies del segle XX amb la sensibilitat i la discreció com a bandera.

Ens deia la professora Heras que començant per la cèlebre Dolors Canals, la Maria Àngels Anglada tractava amb benevolència els seus personatges. Una benevolència que possiblement fou també empatia, proximitat, i serenor de tracte amb tots els que varen tenir la sort de conèixer-la en persona, que a Figueres en són colla.