En paral·lel a l’èxit dels primers concerts de maig al Molí de l’Anguila (us animo a assistir-hi, la sala i l’ambient valen molt la pena), estem gaudint a Figueres de dos esdeveniments d’abast nacional, gràcies a la CCC.

El primer, la 5a edició del Recercat, que es va celebrar el cap de setmana passat. Els representants dels centres de recerca local de les terres de parla catalana varen tenir el seu punt de trobada anual a la nostra ciutat. A banda de la fira d’expositors a la Rambla, els dos-cents recercaires visitants varem poder assistir a una sèrie de conferències sobre l’estat de l’art, que va incloure una taula rodona massificada (com les aules?;-), moderada impecablement per l’Helena Solà, i que va comptar amb la participació de vuit representants de centres d’estudis, amb diferències notables en la gestió i els mètodes de treball. En Pere Gifre, president del nostre Institut d’Estudis Empordanesos, que exercia d’amfitrió i coorganitzador, va deixar el pavelló ben alt. La desinteressada reivindicació de la nostra Acadèmia, l’IEE, com us he comentat en diverses ocasions, sempre passa per poder sumar els esforços del nostre coneixement local a les decisions i els escenaris de treball figuerencs. Crec que en això estem en una bona línia.

Però especialment significatiu fou el lliurament de premis al centre d’estudis local i als investigadors, entre els quals hi havia el professor Albert Comte, qui ens va deixar espaterrats amb un discurs contundent i lúcid sobre el rol dels investigadors. El mèrit, diu Comte als seus 90 anys, no és fer recerca en una època en la qual no hi havia massa al·licients. El mèrit és investigar ara, quan pots marxar un cap de setmana a Berlín o connectar-te amb mig món via Google, i passar de fer aportacions intel·lectuals a les nostres disciplines, a la nostra societat. El professor Comte, un monstre de la nostra recerca local, té la mirada astuta de qui se les sap totes, alhora que transmet curiositat i interès per tot el que ens envolta. Quin crack.

I el cap de setmana pròxim ens visita el Quioscat. Una iniciativa de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), que instal·la un magnífic aparador de les revistes en català a la Rambla figuerenca, en un moment en que el gran sector editorial del nostre país viu una curiosa connivència amb Internet: es publiquen els continguts en obert? Pagant? Al mateix preu? Publicació híbrida? Passem al digital? Ningú no sap què fer, aquesta és la veritat.

Aquests dies estem fent pedagogia de la Cultura a la Rambla de Figueres.