Versió digital de l’article publicat a l’Hora Nova (12/08/2008)
En el darrer ple el grup d’ERC va presentar una moció per tal de penjar en la propera Diada la senyera estelada en un lloc destacat. És aquest un assumpte que es repeteix anualment, quan tenim a tocar l’11 de setembre, i es reclama commemorar la Diada penjat en solitari la senyera, al balcó consistorial.
No quedava clar en la moció si es proposava penjar l’estelada a la Casa de la Vila, al costat de la senyera, o a un dels espais públics de la ciutat. El fet és que el grup del PSC va votar en contra d’aquesta proposta, que va ser finalment acceptada amb els vots de CIU, els nostres companys de viatge en el Govern, i Esquerra Republicana de Catalunya. Tampoc no quedava clar a quina estelada es referia el grup republicà. Les nombroses variables de la senyera estelada tenen el mateix significat polític: l’independentisme, però existeixen diverses opcions en el mercat, tenint en compte els matisos que hom vulgui aportar. Les més comercialitzades són les de triangle blau i estrella blanca (emprada tradicionalment per independentistes de dretes i actualment reivindicada per ERC, el Partit per la Independència, les Joventuts Nacionals de Catalunya, i Estat Català); i la de triangle fons groc amb estrella roja, emprada en els inicis pels marxistes-leninistes, i actualment reivindicada pels Maulets-Joves Independentistes Revolucionaris i Revolucionàries.
Tenim doncs que el consistori figuerenc ha aprovat per majoria (CIU i ERC) penjar en un lloc destacat la senyera estelada, però no sabem ni quina estelada satisfarà les inquietuds dels nostres polítics en aquest capítol de reivindicació independentista, ni a quin lloc destacat es penjarà la bandera. Esperem que el serial de les senyeres 2008 no s’allargui massa.
Els regidors socialistes varem votar en contra d’aquesta moció, i ho varem fer principalment per dues raons. Primera: la legal. L’estelada no és avui un símbol oficial del nostre país, ni a Catalunya ni a Espanya. De fet, no ho ha estat mai. Durant la República catalana, que presidí Francesc Macià, fou la senyera, la que avui oneja al nostre ajuntament i a les nostres institucions públiques, qui ostentà aquesta màxima representació. No és legal, per tant, penjar l’estelada a un edifici públic, i hem de suposar que saben els grups d’ERC i CIU on es fiquen. En segon lloc, i el més fonamental, que des del PSC de Figueres pensem que el nostre vot en contra de la moció independentista recull la sensibilitat de la majoria de la societat figuerenca, que se sent còmode amb la doble adscripció, dins d’un clima de normalitat absoluta, sense histerismes: ens sentim igual de catalans que d’espanyols, si necessàriament ens cal un sentiment de reivindicació de la pertinença, més enllà de l’europeu, l’empordanès i, sobretot, el figuerenc.
General
Setembre 11th, 2008 at 11:30
Igual catalans que espanyols eh… per començar jo no detecto aquesta majoria d’aquest sentiment a Figueres. O és que no sumen igual CiU i ERC (tots dos “nacionalistes”) que els tripartit que governa, en nombre de regidors?
Bé dit això, em costa tant entendre al socialisme català. Em costaria menys si hi haguessin dos partits socialistes a Catalunya; un PSC de veritat (en el qual molts nacionalistes ens hi podríem arribar a sentir còmodes) i un altre que fos la sucursal directe del PSOE a Catalunya. Llavors entraríem en obvietats ideològiques i transparents de cadascú d’ells, tot seria molt més clar.
Perquè el socialisme català és federalista, oi? Si, però no reivindicaria res que anés excessivament en contra d’un govern socialista a Madrid, o d’un bon grapat de votants del PSC que es declaren obertament espanyolistes. Ai personatges com en Raventós, l’Obiols, en Maragall,… L’estelada no deixa de ser un drap Ciro, és clar. Però penjar-la del consistori és un acte; honorífic (100 anys), reivindicatiu, i sobiranista.
Una reivindicació de màxims podria arribar a servir per aconseguir un terme mig, una altra cosa és que els catalans no sabem reivindicar, i estudis sociològics ja indiquen una sensació de país derrotat, de manca d’ambició, de deixadesa,… perplexitat i desafecció, manca de rumb, de buidor…
Moltes aspiracions, no tansols nacionals, sino de progrés com a col.lectiu, s’han vist frustrades per un espoli fiscal que ha durat anys, una manca de respecte i un mal tracte cap a Catalunya i els seus habitants, que sens dubte ha sigut una màquina de generar independentistes; nacionalistes que davant el panorama polític i social, tendim a radicalitzar les postures.
Jo estic convençut que si l’estat espanyol hagués tingut ni que sigui un pèl més de consideració i respecte als habitants de Catalunya, la resposta, majoritàriament, seria recíproca, i una harmonia, autonòmica, federalista, diga-li com vulguis, el sistema és lo de menys, lo més important és el dia a dia, el progrés, el tracte de confiança, el respecte, la racionalitat i l’estima mútua.
A aquesta manca de rumb del país hi ajudeu molt els partits catalans, sisi, tots plegats, lluitant sempre pel poder, i primant les estratègies polítiques per sobre dels interessos del país. Tots teniu ben estudiat on us heu de col.locar i com us heu de comportar per aconseguir el màxim rèdit electoral, però sembla que a pocs uns importi si Catalunya finalment aconseguirà un bon sistema, ja no tansols de finançament, sino un sistema en el que puguem conviure, tansols això conviure amb harmonia, perquè els retalls de l’estatut, la hipocresia de molts, la manca de respecte,… i moltes coses més fan que la perplexitat i la desafecció s’apoderin dels catalans.
Hi he pensat molt al respecte, i crec que poc hi ha a fer amb Espanya ja… se que algú com tu (no et conec, però llegint aquest post imagino el concepte que tens dels nacionalismes) pensa el contrari, però Catalunya ha generat sempre vots de confiança i iniciatives per intentar modernitzar Espanya, impulsant canvis i marcant sempre un tarannà racional, respectuós i objectiu amb la realitat de les necessitats de la totalitat del territori espanyol. De què ens ha servit però? Patacades, només n’hem rebut patacades, per això la meva opció és ara (i com no canviïn molt les coses, seguirà sent prioritària) la independència!
Salut! I bona diada!
Per cert; felicitats a la ciutat per com ha acollit el festival Acústica; un èxit!
Setembre 11th, 2008 at 14:23
Crec que el comentari “igual catalans que espanyols…” és massa agosarat, tal com diu van Banet.
Només cal veure els vots que han tingut CiU i ERC. Que els del PSC us sentiu igual de catalans que espanyols, d’acord; però, si us plau, no ho volgueu fer extensiu a tota la població. Tingueu sempre en compte el resultat que heu tingut a les eleccions….
Setembre 11th, 2008 at 18:16
Sento insistir en el mateix punt, però per saber què se senten realment els figuerencs (i la resta de catalans), caldria fer un referèndum. Llàstima que tant PSOE com PP, malgrat ser partits democràtics, hi estiguin en contra!
Salut i visca Catalunya!
Setembre 13th, 2008 at 7:51
Hola vanBanet, Jan, i Ferran. Gràcies en primer lloc per les vostres reflexions serenes al meu post.
Certament, el fet que consideri que els figuerencs se senten igual de catalans que d’espanyols (o còmodes amb la doble adscripció, en tot cas) es basa únicament en una percepció. No tinc una enquesta o altra eina que em permeti afirmar aquest sentiment global a Figueres, més enllà del fet de viure a la ciutat i relacionar-me amb tota mena de gent. Per tant, sospito que la majoria dels figuerencs se senten còmodes sentint-se igual de catalans que d’espanyols, però no ho sé amb seguretat.
El mateix dubte, però, es podria aplicar a pensar que hi ha un sentiment generalitzat de desafecció cap a Espanya, o d’aposta per l’independentisme. Apunteu la dada de les eleccions com a argument, tot esgrimint les diverses veus en el PSC (segur que a CIU, l’altre gran partit –en nombre de vots– tothom abandonaria Espanya avui?). L’accepto però només en part. En les darreres eleccions municipals el PSC va perdre les eleccions, i d’aquí es podria extraure que els votants de CIU i ERC, qui varen obtenir més vots que els socialistes (més vots els de CIU i també més els d’ERC, vull dir) hauríen demostrat la seva inclinació cap a un sentiment nacionalista. Però no em puc estar de fer-vos notar que uns mesos més tard, en les eleccions al Congrés espanyol, el PSC va obtenir a Figueres el 39%, molt per davant de CIU (22%) i d’ERC (12%). (resultats globals a: http://www.regibloc.cat/figuerez) El resultat d’aquestes eleccions últimes podrien també servir d’argument contrari a la vostra percepció (amb totes les limitacions interpretatives que ens ofereixen les dades electorals, això està clar).
En tot cas, el que volia comentar en el meu article és que penso que la majoria dels figuerencs vivim aquest tema de l’adscripció, o la pertinença a un país, d’una manera relaxada, molt relaxada. Dit d’una altra manera, i de veritat ho dic ben respectuosament, la gent té problemes molt més greus que reivindicar la pertinença (única o compartida) a Catalunya, a Espanya, o altres espais. Cas contrari (una altra percepció, només això), el gruix de la població hauria votat una opció clarament independentista en les darreres eleccions espanyoles.
La solució a tenir uns resultats clars, més enllà de les nostres percepcions, rau en la solució que aporta en Ferran, de la qual sóc absolutament partícip. Per què no convocar un referèndum, per exemple cada cinc anys, demanant al personal què vol ser? És una llàstima, com apunta en Ferran, que molta gent (molts del meu partit i del PSOE, no tots), tinguin por a una consulta democràtica d’aquest estil. Desitjo que amb unes quantes dosis més d’anys de democràcia ens traiem de sobre aquests temors. Però vaja, si mirem als nostres veïns (del nord), no m’imagino la república francesa organitzant consultes així a Còrcega, o a les illes franceses d’ultramar… Suposo que les velles estructures mentals (i administratives) europees suporten malament qualsevol alteració de l’ordre del dia. Jo –peco d’optimisme democràtic?–, penso que és qüestió de temps.
VanBanet, els meus escrits t’orientaran sobre el meu pensament. I certament el nacionalisme no forma part dels meus interessos ni dels meus sentiments (ep, ni el nacionalisme català, ni l’espanyol, tingues això clar si us plau). Ara, això no treu que sigui sensible al fet que Catalunya necessita un finançament que permeti desenvolupar tot el seu potencial. Però sóc conscient que la independència (millor dit, els sentiments independentistes) no està lligada prioritàriament al fet de disposar del màxim de diners. Això, em fa l’efecte, trauria tot valor a un sentiment que reconec com a molt intens en moltes persones de la meva xarxa d’amics, el cap dels quals considero perfectament moblat.
Setembre 17th, 2008 at 20:06
Ni nacionalista catala ni Espanyol, la poca confiança que em doneu els politics, m’ha portat a tencarme a la meva terra, la que tinc aprop, i defensarle de tot el vostre joc politic, per això em declaro anarcoempordanes. I com diu vanBenet si encara hi hagues dins el socialisma català persones com Raventos, Obiols, Maragall, Pallach i parlant de figueres en concret Casero, que la seva politica era la de servei a un pais i no la d’optenir poder pot ser encare seguiria lluitant per aquest pais, Catalunya i per el socialisma utopic. Visca l’emporda i visca l’internacional socialista de fa mols……. anys.
Setembre 29th, 2008 at 11:30
Cada cop és més evident que som un poble vençut i amb poques o més aviat nul·les perspectives de millora, o més ben dit d’independència. Què vol dir ser català i espanyol? no vol dir res. Pertànyer a l’estat espanyol només ha significat el genocidi cultural. Prova d’això són els constants intents d’imposició una i altra vegada dels referents espanyols que més aviat em repel·len més
Setembre 30th, 2008 at 12:32
Ciro, no només diners; Respecte!
Papers de Salamanca, infinitat de declaracions ofensives, retalls de l’estatut, criminalització exagerada de l’esquerra independentista (justícia desproporcionada - 4 cremes d’un miserable objecte com és una foto), mal tracte a les nostres empreses (“como va irse fecsa- endesa fuera del territorio nacional?”), coaccions a les gestions d’avanç de les seleccions catalanes, manca d’infraestructures i d’inversions que generen desequilibris territorials i socials,… i així podria estar tot el dia…
Per no parlar de l’enfoc en la convivència amb altres nacions “perifèriques” com el país basc; ilegalització de partits (tapar la boca a una bona part de la societat basca, fugint del problema, com si no existís un conflicte d’arrel), oposició frontal al plà Ibarretxe,…. i també un llarg etc…
T’imagines una situació rocambolesca en ple segle XXI, com ara; Ibarretxe a la presó? Doncs amb aquesta Espanya tot és possible. És una llàstima… quin “savoir faire”, mare meva!
Enfi, salut!
Setembre 30th, 2008 at 19:32
Al tanto! Que potser no queda del tot clar… Bé, pot quedar-ho més. Sóc conscient de la realitat d’Espanya.
L’Espanya de les antigues cavernes no val la pena ni parar-hi atenció, em refereixo al sector de gent que te guardada a l’armari (i a mà) un bandera preconstitucional, o la mateixa senyora (i també un noi jove) que insistia en aquell programa “tengo una pregunta para usted”, a en Carod Rovira a tractar-lo de Don José Luís…
És una realitat, se’ls ha vestit sans per la democràcia però continuen amb el seu particular tall de patró ancestral. Aquestes seves paraules i/o insults no són el principal motiu d’ofensa o de queixa. Aquesta Espanya, és previsible, i ja ho sabem que no hi ha res a fer. És l’altra Espanya la verdaderament descepcionant; la que intueixes certa capacitat racional però no es tradueix en operativa.
Ja ho deia Josep Plà amb una cèlebre frase; “desde la perspectiva catalana, és el mateix un espanyol de dretes que un d’esquerres”.
És clar que la campanya a l’ofensiva de José Zaragoza d’alerta que ve el llop ha funcionat (i això ho relaciono amb les dades de les eleccions generals que esmentes per justificar els tant bons resultats del PSC a Figueres). Els catalans solem pensar que aquesta segona Espanya és un mal menor. Però el resultat, per la perspectiva catalana i les seves aspiracions és el mateix.
Per altres coses, és evident que no… enfí potser sí que és un mal menor, però un mal.
Apa, Salut!
Abril 23rd, 2010 at 8:25
[...] polític dels figuerencs, per molt suport que CIU-Vila i ERC-Canet donin a la consulta i per moltes senyeres mnemotècniques que pengin pels carrers, sempre amb càrrec als recursos [...]