Tal com us vaig comentar fa poc més d’un any, el juliol de 2007 el regidor republicà Joan Antoni Bertran va sol·licitar al Ple de l’Ajuntament la realització d’un estudi o diagnosi per poder comptar amb dades reals sobre l’ús de la llengua catalana a la nostra ciutat. Amb el temps, varem sondejar diverses opcions, i el Consorci de Normalització Lingüística a Figueres ens va posar en safata la solució: l’anomenat Ofercat ens permetria comptar amb una diagnosi rigorosa i acurada, alhora que comparativa, sobre l’oferta de català a Figueres.

Al llarg de l’any 2009 la Núria Peitaví, amb el suport de diverses persones de l’Ajuntament i el CPNL han dut a terme un treball exhaustiu per avaluar els paràmetres d’aquest tipus d’estudis, però fet a mida de les necessitats de Figueres. Això és, centrant-se especialment en un sector, el del comerç i la restauració, que són claus a la nostra ciutat.

Les dades de la diagnosi (relatives, insisteixo, a l’oferta en català que hom pot trobar a Figueres, no estrictament a l’ús de la llengua a la ciutat) revelen que en un barem de 0 a 100, Figueres obté 77 punts. Aquest resultat situa la ciutat entre els que tenen un nivell alt d’oferta en llengua catalana (Olot, 80; Salt, 79; Tremp i Manresa, 78; Girona, 75; Tortosa, 74; Lleida, 73; Reus, 72, etc.) i els únics aspectes on es presencia una oferta baixa es concentren en els mitjans de comunicació (que en una llibreria de Figueres s’hi trobin el Lecturas o La Vanguardia, per exemple, fa baixar punts; igual com passa si en encendre la TV la majoria de canals no ofereixen en català en les seves emissions) i, això ens interessa especialment, determinats sectors del comerç.

Concretament, les multinacionals i grans cadenes. I residualment, però també, petits comerços regentats per immigrants d’arribada recent. En llegir les conclusions de l’estudi vaig pensar automàticament que hi ha el risc d’iniciar una croada precisament contra aquests últims, els més dèbils, perquè fora estrany que els polítics locals (o nacionals) ens atrevíssim amb les grans i poderoses cadenes, que demostren ben poca sensibilitat per la nostra llengua sota l’excusa de la distribució més enllà del principat. Però jo diria que és justament aquest el sector que ens cal abordar de manera immediata: les grans cadenes (no em puc estar de celebrar la preparació de la futura Llei del cinema, tot i preferir la versió original). Siguem ferms amb Telefònica, o amb Carrefour, i emprem eines de suport (simplement avisant els fabricants de rètols comercials de la comarca que els podem ajudar a traduir gratis els cartells) per als petits comerciants xinesos o magribins que encara no senyalitzen en català, però que estan clarament disposats a complir la llei de política lingüística, si els ajudem. Fa un temps vaig compartir amb vosaltres algunes reflexions sobre la Figueres plurilingüe.

Més enllà de la diagnosi, que demostra que els resultats a Figueres són molt positius en l’oferta de llengua catalana, ressalto la tasca entusiasta i permanent de l’Oficina de Català de Figueres per la sensibilització de la població, per mitjà de les classes i del voluntariat lingüístic. I siguem conscients que la majoria dels immigrants de Figueres han adoptat la llengua catalana com l’eina que els permet relacionar-se amb les persones d’aquest nou país.

Versió digital de l’article publicat a l’Hora Nova (22/01/2010)