El Museu de l’Empordà s’ha sumat novament a l’aventura de la capitalitat de la cultura catalana, i ho ha fet amb una mostra expositiva que vol il·luminar un dels eixos principals de treball en aquesta capitalitat: Narcís Monturiol. I com ja es va fer amb Pep Ventura i la desmitificació del mite, el museu dirigit per la vigorosa Anna Capella ha realitzat un intens treball de recerca per aportar una visió despullada de prejudicis, i amb moltes novetats.

Situem-nos. El 23 de setembre de 1859 tingué lloc l’avarament oficial del submarí Ictineu al port de Barcelona. Aquest fet representa, per a Monturiol, un punt i a part en el seu plantejament vital. L’invent que tant havia perseguit era ja una realitat. Però el destí, juganer, va voler que el triomf esdevingués ben efímer. Tal vegada sigui aquesta data, ara fa 150 anys, la que marca l’abans (la utopia, el somni) i el després (la realitat, la dura realitat) d’un invent pioner, la nau submarina, però també de moltes esperances d’homes i dones que varen apostar, des del segle XIX, per una visió progressista de la societat.

Comissariada per un home de ciència, Antoni Roca Rosell, l’exposició té uns magnífics companys de viatge: el Museu Marítim de Barcelona, que reflecteix la part mes tecnològica de l’enginy de Monturiol a la seva mostra paral·lela, “Immersió, la conquesta del fons del mar”, i la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, qui es va sumar des del primer moment a la reivindicació de la figura del geni figuerenc, han sumat els seus esforços amb el Museu de l’Empordà per oferir una visió del personatge a través dels seus propis escrits, públics i privats, per escenificar la veu de Monturiol com a enginyer autodidacta, polític revolucionari, inventor i escriptor, però també com a espòs i pare, com a company i amic. L’eix central de la mostra són les locucions produïdes pel museu, a partir de la correspondència familiar de Monturiol: un conjunt de cartes que s’exposen al públic per primera vegada, i també dels escrits i reflexions publicades per Monturiol en la seva llarga trajectòria política.

A l’exposició del Museu de l’Empordà descobrim un record del mestre, quan explica al seu fill Joan, en una carta inèdita de març de 1874, que en la seva pròpia infància construïa petits vaixells d’una sola peça, hi posava com a tripulació una sargantana, i els feia navegar per la riera que avui cobreix la Rambla figuerenca. Un visionari punt de partida que ens acosta a la faceta més privada i més tendra del nogensmenys compromès inventor figuerenc. I és que Narcís Monturiol (1819-1885) es caracteritza pel seu compromís polític i social, per la seva passió per l’estudi científic i les invencions tècniques. Defensor del progrés, de la democràcia, pioner en la condemna a la pena de mort, punter en la defensa dels drets de les dones, inventor higienista que persegueix, per sobre de tot, la millora col·lectiva de la societat, va viure en una època convulsa que no va estar a l’alçada dels seus protagonistes.

“Narcís Monturiol, una veu entre utopia i realitat”, ens ofereix la possibilitat d’aprofundir en el coneixement del geni a partir de la seva pròpia veu. I ens brinda també l’oportunitat de retre l’homenatge que Monturiol hauria volgut de la seva ciutat: coneixement, compromís, i complicitat amb molts dels preceptes vitals i polítics que són avui, i per molts anys, referents per a moltes persones.

Versió digital de l’article publicat a l’Empordà (24/11/2009)