Aquests dies m’estic reunint amb diverses entitats de caire cultural. La idea, tal com ho demano a la Carme Mach i l’Esther Guix de l’àrea de Cultura, qui s’encarreguen de quadrar impecablement les agendes, és fer possible un intercanvi d’impressions entre el nou regidor i aquests actors de la pràctica i el consum cultural.

Per marcar l’ordre en les trobades no estic seguint cap línia concreta. Algunes societats havien demanat la reunió, i per tant hem atès la petició el més ràpid possible, i amb altres he volgut crear jo un primer escenari de diàleg.

L’objectiu, clar, és copsar la realitat que ens envolta. Perquè quan calgui prendre decisions es pugui fer amb la màxima informació possible.

En primer lloc, varem convocar a les entitats culturals de la ciutat a una trobada al Jardí, a la qual varen assistir quaranta-dos representants d’associacions, agrupacions, ens diversos.

Però són diversos els contactes posteriors que he anat mantenint, en privat, amb responsables de la cultura figuerenca, amb els motors de la nostra cultura. He tingut el plaer de visitar Josep Maria Joan al Museu del Joguet de Catalunya, i Juan Jesús Aznar al Museu de la Tècnica de l’Empordà. Vaig mantenir una conversa molt agradable amb Pere Gifre, president de l’Institut d’Estudis Empordanesos. Lluís Illa i altres membres de la Junta del Patronat de la Catequística em van ensenyar curosament l’actual espai de La Cate, i varen respondre amablement a les meves mil preguntes sobre l’entitat que té l’equipament amb les millors vistes de Figueres. El president Oriol Font em va exposar les mancances i les il·lusions del GEAS. Josep Valls em va explicar, després d’uns e-mails llatinitzats que són impossibles de no respondre al minut, els projectes de la Comissió d’homenatge a Eduard Bartolí. Amb la presidenta Carme Delclós i altres membres de la seva activíssima junta varem parlar del potent i versàtil Centre Excursionista Empordanès. Amb el president Antonio Herrera, i amb Pere Buxeda (no us perdeu el seu relat del perquè de la creació de la presó al carrer Sant Pau, a la revista del centenari del centre penitenciari) vaig poder comprovar la implicació de molts empresaris amb els Amics del Castell de Sant Ferran en la rehabilitació d’algunes sales del Castell. La Montse Pasqual (IAEDEN), en Lluís Armengol (GEES) i en Lluís d’Amnistia Internacional (Imma, vares fallar a la cita aquest dia!;-) em varen rebre a Can Met, on encara cal polir algunes necessitats que faran possible un espai més confortable i audiovisualment més preparat. El senyor David Pérez, de l’Agrupació Filatèlica i Numismàtica, em va proposar la compra d’uns materials que faran possible una millor exposició de les seves col·leccions. Vaig agrair molt l’extensa explicació sobre les activitats, i voluntats, de Josep Comaposada i Albert Soler, president i director artístic de la Jove Orquestra de Figueres, en nom dels músics i les seves famílies. Sabíeu que aquest grup està encarregant a compositors locals les seves darreres interpretacions enregistrades? Josep Ramírez em va rebre a la seu de l’Associació Cultural Bon Pastor, juntament amb Mn. Franco i representants de l’associació ONA (de pares, mares i tutors de discapacitats intel·lectuals de l’Alt Empordà), per tal d’estudiar com podem ajudar a vitalitzar l’ús d’un teatre i sala d’actes que ofereixen un espai impecable per a exhibicions artístiques i xerrades. Finalment, en Juli Pérez i l’Ernest, dels Manaies, em varen explicar les necessitats de vestuari i de magatzem, però sobretot d’augmentar la participació dels figuerencs, en aquesta entitat. Amb la Zeta Llinàs i en Carles Font, de Diòptria, hem tingut una prèvia que caldrà completar en les properes setmanes, que tanmateix aniré dedicant a conèixer de primera mà la resta d’entitats culturals figuerenques.

El més interessant, com a reflexió general, és que poquetes vegades es demanen diners, en abstracte, al regidor. Sí es demanen recursos (espais, sobretot: escenaris, sales, magatzems) i suport en la comunicació (que més gent en sàpiga de l’existència, i sobretot dels actes que es programen), i suport a algunes iniciatives concretes, que evidentment funcionen si tenen recolzament.

Però en tots els casos queda palès que el més important són les persones que porten aquestes entitats, i que amb el seu esforç voluntari, en el dia a dia, fan possible que a Figueres passin moltes coses, a banda de l’avorridíssima programació de televisió, infectada d’spots publicitaris. Molt probablement haurem de crear un aparell de comunicació que ens permeti saber què hi ha, avui mateix, a la nostra ciutat. Com podríem, si no, remenar, i triar el que més ens agradi?

I queda per apuntar una última reflexió, que en una conversa recent molt especial m’ha fet entendre que facilitar punts de partida de certa homogeneïtat és també responsabilitat de l’Ajuntament. Jo, que sóc sempre partidari de la meritocràcia més estricta, i que per tant valoro molt positivament l’esforç de les juntes per trobar finançaments alternatius als diners procedents de l’Administració, així com el compromís dels socis que entenen que els diners que dipositen anualment tenen un destí ben profitós, vaig entenent que també és necessari acollir aquelles entitats més especialment delicades per possibilitar, almenys, un punt de partida sobre el qual es construiran per als figuerencs possibilitats alternatives de participar culturalment a la ciutat.

Amb permís dels nostres socis majoritaris de govern, corresponsables per tant d’aquesta regidoria, no serà aquesta idea la llavor de la socialdemocràcia municipal?;-)