Ei, comença la desena edició del Festival Maçart, festival de cultura contemporània de l’empordà, que se celebra aquest cap de setmana (dura “tres dies i tres nits”) a Maçanet de Cabrenys.

En la línia dels festivals més recents d’art contemporani, el Maçart mostra els resultats d’una sèrie de processos creatius als espais urbans de Maçanet, on s’hi poden observar, o diem-ne millor que s’hi pot conviure-hi, amb l’obra de creadors catalans i també europeus, i la proposta és fer-ho més enllà dels clàssics límits de museus i espais expositius.

En la programació d’enguany el col·lectiu Drap-Art, els Pessic de Circ, o el poeta Enric Casassas, per citar-ne tres aleatòriament.

El Maçart és una meravella que podria estar ubicada a Londres, Berlín o Barcelona, però que tenim a dues passes (bé, a unes quantes passes i corbes més, però ja sabeu que la carretera de Maçanet és també un cant a la natura, o sigui que no hi ha excusa per fer aquests 25 minuts de trajecte) i gratis.

L’equip que fa possible Maçart és nombrós, i per les dimensions que any rere any està prenent el Festival encara ho serà més, però no em puc estar de mencionar en Rafael Camps i l’Esther Pujol, director i productora respectivament, parella que ha estat capaç d’identificar una necessitat, de fer una proposta originalíssima i potentíssima, i de dur-la a terme, amb el somriure a la cara i les cames sense tremolor.

És un luxe tenir el Maçart a prop. Us recomano planejar una visita a Maçanet, i reservar restaurant abans d’anar-hi, que ja sabeu com es posen La Quadra o Els Caçadors els caps de setmana d’agost.

Com a regidor de Figueres només puc dir, amb cara d’enveja: Rafael, Esther… què hem de fer per tenir-vos més a prop?;-)