El passat mes de maig el Museu del Joguet de Catalunya (obriu-ne la web i aneu sentint Pascal Comalade mentre seguiu llegint, si voleu) va completar la darrera edició de la seva Fira Intergalàctica del Joguet amb una iniciativa que ja és un clàssic del polifacètic fotògraf empordanès Jordi Puig: les mostres col·lectives de retrats de persones que tenen alguna cosa en comú.

Molts ja coneixeu experiències especialment impactants del fotògraf de Lladó, com els bessons, els que porten bigoti, la gent de Lladó, els turistes del Museu Dalí, i finalment, gràcies a l’impuls del MJC i la col·laboració del setmanari Empordà, varem poder passar pel punt de mira de l’artista els voluntaris sense germans bessons, sense bigotis, o sense casa a Lladó, amb la única condició que mostressim el nostre joguet preferit.

Ara l’Empordà (han estrenat web!) ha publicat una selecció d’aquells retrats, i la visita al repertori de retratats val la pena: en Climent Pérez amb els seus bombers, en Nil Roig amb un conillet molt i molt usat, l’Àlex Gifreu fa cara de dolent amb l’escalèxtric, en Jesús Novillo mostra orgullós la seva bici, en Jordi Pigem desafia amb el banc de fuster, i molts altres visitants de la Fira ens presenten els seus joguets preferits: l’Afrodita A, un pessebre de fireta, nines, baldufes, trens, óssos, soldats, etc.

Jo vaig optar per recuperar una de les poques joies que conservo de la meva infància, antecedent de les gameboy dels 90, o de les Wii actuals: la Tomy de beisbol de l’any 1978 que els meus pares em van portar d’un viatge als EUA. De tant que hi vaig jugar, i potser perquè no tenia ni idea de beisbol (se’n deia palo-mato, no?;-) em va acabar força destrossada, però encara la conservo perquè els meus fills al·lucinin amb la prehistòria.