Una de les primeres trucades telefòniques que vaig rebre en ser nomenat regidor de Cultura a la nostra ciutat, l’octubre de 2007, va ser la de l’escriptor Sebastià Roig. Em feia notar que el MOMA, el totpoderós museu d’art modern de Nova York, havia dedicat una retrospectiva al cineasta Pere Portabella, qui va néixer a Figueres el 1927. Portabella, malgrat haver viscut la major part de la seva vida Empordà enllà, sempre ha mantingut els vincles, físics i psicològics, per l’esperit de la tramuntana.

L’amic Roig em demanava implicació de la ciutat amb Portabella, alhora que començava una tempesta d’idees possibles, que varem decidir concretar més tard, un cop comentada la idea amb Jordi Balló, un altre figuerenc de naixement que fa anys que viu i treballa a Barcelona. Balló, cap d’exposicions al CCCB, professor a la Pompeu Fabra, responsable del suplement cultural de La Vanguardia, és un bon coneixedor de Portabella, i encara més de les relacions de l’art i el cinema. Amb aquest contacte establíem una connexió de Figueres amb dues persones que són protagonistes indiscutibles del panorama cultural contemporani català, i europeu, i que casualment tenen, en el DNI, el segell empordanès.

Balló, des del primer minut, es va interessar per la idea, i va traçar les línies conceptuals del que podria ser la descoberta de l’obra de Portabella. Descoberta, en un doble sentit. Primer, els figuerencs podem descobrir (o redescobrir) l’obra del cineasta. Segon, els figuerencs descobrim, en el sentit de destapem, aquesta joia, a la resta de mortals. Perquè de Portabella, un director de cinema amb 40 anys de dedicació a aquest art, la frase més recurrent, des d’un públic que no assisteixi habitualment al Macba, és: “no ens havíem fixat!” Complementàriament, també volíem de posar de manifest el desafiament que suposa les creacions de Portabella al fet que per a molts espectadors la presència de l’obra d’un cineasta en un museu, tot i les altes dimensions conceptuals del Macba (on s’hi havia fet una exposició), tenen visos d’homenatge a tota una vida de lluita artística; si més tard una nova pel·lícula d’aquest “homenatjat” obliga als espectadors i crítics a reinventar les seves pròpies conclusions sobre la seva faceta cineasta, és un desafiament. D’altra banda, des d’una perspectiva d’autor referent d’altres cineastes, Portabella permet un acostament sense servituds ni lligams, i entenem per tant que és un desafiament a la figura paternalista fàcilment assumible per directors de fama. El concepte del “desafiament de Portabella” va durar fins als pressupostos de Cultura d’enguany, on consta una partida amb aquest nom.

Al mateix temps que els consells de Balló i la complicitat d’Anna Capella, directora del Museu de l’Empordà, per preparar una mostra expositiva sobre el tema a Figueres, i un curs de la Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis de la Universitat de Girona, va arribar una magnífica notícia: el director del Museu del Joguet de Catalunya, Josep Maria Joan i Rosa, i la Zeta Llinàs, del Cineclub Diòptria, volien contactar Portabella per aconseguir l’estrena de la seva obra a Figueres, i sondejaven la implicació de l’Ajuntament per ampliar aquesta estrena altres actes que permetessin als figuerencs conèixer l’obra de Portabella. Els astres es posaven en línia, està clar;-)

El 24 d’octubre sortia una carta al desitjat cineasta, que ja començava a tenir l’agenda plena de compromisos internacionals per donar a conèixer la seva nova obra, “El silenci abans de Bach”. Menys d’una setmana més tard, el propi Portabella trucava a aquest regidor per col·laborar en el que fos necessari per la ciutat de Figueres. Compromís que va veure’s reforçat en un dinar a l’Hotel Duran amb qui serien els primers implicats en “La mirada Portabella”, una sèrie d’actes dirigits a descobrir com us deia, les històries sense argument d’aquest director de cinema.

Vegeu el vídeo per a una breu panoràmica del que representa la darrera pel·lícula, "El silenci abans de Bach".

La Jove Orquestra de Figueres, Joventuts Musicals de Figueres, i l’Associació Cinematogràfica i Audiovisual Tramuntana s’uniren al projecte, aportant continguts musicals i cinematogràfics a “La mirada”. Al mateix temps, Vicenç Altaió i molt especialment Manel Guerrero, del KRTU, l’òrgan del Departament de Cultura de la Generalitat dedicat a provocar la Cultura, la Recerca, la Tecnologia, i els Universals, s’interessava en aquesta moguda i concretava la seva acció en una sèrie de debats de primer nivell que permetrien reflexionar en públic sobre les pel·lícules de Portabella. I creieu-me que les reflexions de Portabella combinen la profunditat i l’anècdota a parts iguals, o sigui que no us les podeu perdre! Finalment, hem comptat amb l’ajuda de la Filmoteca de Catalunya per, entre d’altres coses, presentar a la ciutat el nou llibre que analitza vida i obra de Portabella, escrit per Fèlix Fanés.

Però de fet el primer acte de "La mirada" serà el preludi de Bach que incorpora la darrera pel·lícula (si us plau mireu la magnífica escena del metro), a mans d’una de les seves protagonistes, a txelo figuerenca Anna Carné.  

La implicació de la Generalitat s’ha completat avui amb la roda de premsa de presentació de “La mirada Portabella”, presidida pel Conseller Tresserras, que ha comptat amb la presència del tinent d’alcalde, Pere Casellas, el propi Portabella, Josep Maria Joan, i l’Anna Capella.

Els organitzadors hem volgut fer una imatge potent i tenir un impacte en els mitjans de comunicació que estés a l’alçada de la magnitud de l’operació: la Cristina Jutge ha estat la responsable de comunicació de "La mirada Portabella", i els dissenyadors Jesús Novillo i Carolina Trebol han produït la imatge del cicle.

Enguany, a Figueres, tenim a les nostres mans un luxe que ha de permetre a la ciutat dues coses: una, conèixer l’obra d’aquest jove cineasta nascut a la capital altempordanesa. Dues, situar la nostra ciutat al mapa cultural català, espanyol, francès, per fer possible que els cinèfils, i els amants de l’art contemporani, trobin a Figueres una mirada molt especial, la de Pere Portabella.