S’ha presentat la programació del Festival Acústica 2009, l’aparador acústic de Catalunya que celebrem a Figueres (i com ho celebrem!;-) l’últim cap de setmana d’agost.

10 escenaris. 30 actuacions. Centenars de músics. Milers d’espectadors. Una selecció brutal del que es cou en l’ambient musical a tocar dels nostres carrers i places públiques, amb una acurada filosofia de cuidar fins l’últim detall de cadascun dels petits escenaris i grans músics que ens acompanyaran en les caloroses nits del final de l’estiu.

Marc Parrot obre dimecres 26, amb un espectacle cuinat amb l’ICIC per a l’ocasió CCC, dedicat als 50 anys de la nova cançó. Nil Torres al Soul i Hook Herrera al Federal.

Dijous 27 Adrià Puntí al Muntaner, els bascos Sorkun als Jardins Puig Pujades i tanca la festa Smoking Stones al Coyote, i els rumbosos Gertrudis als Jardins Pujades.

Divendres la cosa comença a cremar. Blues, Anita Miltof, Muguruza, Giulia y los Tellarini (autors de la BSO Vicky Cristina Barcelona) a la plaça de l’Església, que estarà a petar. Pedro Guerra paganini al Muntaner. Bruno Oro (noies, a què espereu per reservar seient?;-, nois, sense prejudicis!) a l’Ajuntament. Peeper Pots, Electrotoylets, i tanca el pet Lluís Gavaldà amb un ressopor de Café del Mar als Jardins Pujades.

Dissabte 29 a tope. Cesk Freixas, els delicats Scoth et Soffa, mmmm… Lidia Pujol, La Brigada, la meravellosa Élena que col·lapsarà la plaça de l’Església, com va passar l’any 2008 quan va actuar acompanyada de Facto. Brutal Jorge Drexler al Muntaner. Labuat (mare de déu senyor, per fi! això no m’ho perdo!;-) rebentant la plaça Ajuntament, i els Mazoni, i Sidonie pràcticament en paral·lel. S’acaba la nit amb un tribut a Sau que ha preparat una colla de superherois musicals: Joan Tena, Salva de Lax’n’Busto, Miquel Abras, Berta, Papa Juls!, Jofre Bardagí.

Diumenge, la gran Beth, tanca el Festival als jardins del Consell Comarcal. Quedarà algú dempeus?

És fàcil, com a responsable polític de l’Acústica, sentir orgull d’aquesta increïble oportunitat d’assaborir les tendències contemporànies musicals a la nostra ciutat. Però encara em resulta més fàcil de transmetre que amb en Xavier Pascual la ciutat té ja un deute important. El director de Promo Arts Music, que desborda generositat per aquesta ciutat, la seva, no para de proveir complicitats al públic figuerenc.

Les seleccions Acústica, que enguany estan servint per reforçar el Xefla, o la gestió del Rock al Molí de l’Anguila, o el Fila 9, són només alguns exemples del que pot fer una persona que sap del seu ofici, quan posa el coneixement al servei de la seva ciutat. Enguany, que finalitza el conveni vigent amb Promo Arts per la celebració de l’Acústica (recordeu? menys de 2 euros per figuerenc és el que ens costa el festival), ha de ser un moment per significar la complicitat de la ciutat amb en Xavier Pascual.

Perquè, sense adonar-nos, l’Acústica s’ha fet gran. L’any passat es començava a parlar als mitjans del morir de l’èxit que suposava per a Figueres acollir més de 30.000 espectadors en un cap de setmana llarg. I sota la premissa de no perdre l’encant del festival (espais petits, seleccions musicals impecables) crec que l’aposta d’enguany, que amplia en temps el Festival (Seleccions Acústica durant tot l’estiu), també en escenaris (el Ramon Muntaner, diversos bars de la ciutat), i evidentment en qualitat (Drexler, Guerra, Gavaldà, Marc Parrot…), compensa sobradament amb el fet que calgui pagar una entrada simbòlica en 3 dels espectacles d’aquest nou escenari que és el claustre del Ramon Muntaner. Aquesta mesura, que és inevitable (i afegiria que recomanable, si es vol estar a l’alçada de les nostres ambicions), permetrà finalment, amb la necessària complicitat de les administracions implicades, que l’Acústica es faci any rera any, més i més gran, tan gran com pot arribar a ser la Cultura a Figueres.