Fa unes setmanes es va iniciar un procés de debat col·lectiu molt interessant. El Departament de Cultura de la Generalitat vol reflexionar sobre el rol que les biblioteques públiques han de tenir al nostre país i el projecte, “Imagina la biblioteca del segle XXI” persegueix, en paraules del conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, “recollir les inquietuds, el coneixement i els suggeriments dels qui treballen en (o per) les biblioteques públiques, amb l’objectiu de marcar l’agenda de les administracions implicades”.

Tot un repte, que respon a una realitat ben palpable: les biblioteques públiques del país han experimentat en els últims anys un creixement substancial a Catalunya, tant pel que fa al nombre d’equipaments com de recursos econòmics, que s’ha vist traduït en uns índexs d’utilització molt importants (ja sabeu com de bé estem a Figueres, que compta amb una biblioteca modèlica). Per fer-vos partícips de les dades, durant l’any 2007, les 330 biblioteques públiques que hi havia a Catalunya van atendre un total de 19.617.469 visites. Cada dia varen passar per les biblioteques 70.000 persones. 2,3 milions de persones tenen el carnet de préstec d’una biblioteca pública. I el programa específic de biblioteques 2008-2012 pretén incrementar en un 30% la superfície de biblioteques públiques, incloent-hi la ciutat de Figueres.

Però malgrat aquesta bona temperatura del nostre termòmetre bibliotecari, hi ha entre els professionals, i també entre molts dels usuaris, la percepció d’un buit en la filosofia del projecte “biblioteca pública”. La pregunta: per a què han de servir les biblioteques públiques?

Personalment i per la meva vessant professional, he reflexionat sobre aquest tema en un article publicat a la revista Ítem que us he convidat anteriorment a llegir. Bàsicament reivindico la necessitat d’oferir els actuals serveis de manera impecable (obrint 24h al dia, per exemple) i de créixer en nous serveis, a l’alçada de les necessitats de la nostra societat (una web que inclogui tota la informació local, per exemple). I suposo que per això (i pel fet que dec ser dels pocs bibliotecaris i alhora regidors de cultura de Catalunya) vaig rebre en el seu dia l’amable invitació de la subdirectora general de biblioteques, la gironina (i bona amiga) Carme Renedo, per respondre a una sèrie de preguntes, i a participar en les taules de debat que s’han organitzat a Barcelona, a Tarragona, a Girona, a Tortosa, i a Lleida.

A manca de reflexionar a fons sobre el resultat de les desiguals taules, que han comptat amb la participació d’alcaldes, regidors, bibliotecaris, i altres professionals implicats en aquest projecte comú, us voldria convidar ara a participar d’aquest procés de debat, gràcies a la web del projecte, Imagina la biblioteca, que inicia ara un moment de recollida general d’idees, per tal d’acabar consensuant què volem que sigui la biblioteca pública a les nostres ciutats, pobles, i barris.

Sí us puc avançar, a mode d’aperitiu, alguns dels adjectius que ens varen regalar molts dels assistents a les taules, sobre el que havien de ser les biblioteques públiques del futur immediat: provocadora (Àlex Cosials), imaginativa (Enric Aguadé), joganera (Daniel Gil), valenta (Lourdes Reyes), pública (Carme Renedo), activa (Marta Morera), sensible (Carme Asensio), plural (Josep Vives), observadora (Àgata Alegre), lligada al territori (Nati Moncasí), fomentadora de l’esperit crític (Anna, de Fraga), humana (regidora Glòria Cruz), cooperativa (Meritxell Trullàs), oberta a la diversitat (Sebastià Fàbregues), polifacètica (Carme Fenoll), provocadora de la lectura (Josep Maria Terricabras), social (Carme Mayol), oberta (conseller Tresserras).

I vosaltres, com voleu que sigui la biblioteca pública del segle XXI?