Generalment els grafits (de paraula italiana graffiti) són el malson dels equips de neteja municipal, i també dels veïns, que veuen resignats com les parets de les seves comunitats claregen un bon dia amb fantasioses pintades, més o menys sofisticades, que passen a decorar els espais públics amb un art que té un component clar de crítica social.

Però els graffiti, malgrat tot, és també un moviment artístic diferenciat de l’art pictòric strictu sensu, amb el seu origen a la dècada dels seixanta a la ciutat de Nova York. Està associat a un dels elements de la cultura hip hop, amb la música (el rap, el kunk), i el ball (hustle, popping).

I a Figueres, des de l’any passat i gràcies a en Jep Corominas i a un col·lectiu entusiasta, els Brefig (Associació de Breakdance de Figueres), el graffiti també va associat al festival “Figueres Urbana”, que va trencar motlles en la política juvenil municipal, i que servia per demostrar a un sector multigeneracional que l’Embarraca’t era únicament una més de les maneres de fusionar gent jove i música.

Com a mostra, l’obra “Kapi”, de Godo Chillida (2009):

Els Brefig han volgut participar de la CCC, amb una reflexió sobre el graffiti que, per un cop en la trajectòria CCC, opta per introduir en un museu, el de l’Empordà, el que habitualment es troba a les façanes dels espais públics. El Museu de l’Empordà, de fet, segueix amb una dinàmica on conceptes artístics tradicionalment allunyats dels espais museístics, com el cinema (La mirada Portabella) o la performance (Pis Z), contaminen de curiositat artística els seus espais.

La mostra “Graffiti: 25 anys al carrer” (31 juliol a 20 setembre), comissiariada per l’especialista en cultura urbana Gabriela Berti, vol ser un pont entre el passat i el present, recollint el moment incipient del graffiti a Espanya, tot enllaçant-lo amb els retrats i les creacions actuals. 17 fotografies testimonials de l’època registren les primeres peces de graffiti a Madrid, Sevilla, Alacant o Girona, i es contraposen a altres 5 que retraten els mateixos graffiters avui. L’expo es completa amb accions directes, amb graffitis a la mateixa noble sala del Museu de l’Empordà, i amb l’aparador de més de cinquanta objectes rellevants de l’època, des d’esprais a fanzines, que pertanyien a alguns d’aquests col·lectius en els vuitanta. Altres accions, com graffitis murals als carrers de Figueres, o una taula rodona sobre la qüestió, completen aquesta prèvia del festival “Figueres Urbana” (19-20 setembre), que ja escalfa motors a la ciutat.

El graffiti, en la seva faceta artística, va arribar tard a Espanya en comparació amb la resta de la societat occidental. D’aquí que aquesta vessant revolucionària, d’una ciutadania insurgent que manifestava les seves inquietuds via sprais, va esclatar al nostre país en plena erupció d’altres mogudes més violentes i depressives, com l’accés de moltes joves als estupefaents més durs, però és inevitable associar el graffiti amb el creixement demogràfic i la transformació d’espais rurals i semirurals en ciutats, i per tant amb un augment de la marginalitat a determinats àrees urbanes. James Holston, en una conferència de fa un parell d’anys al CCCB, explicava que el graffiti era, en part, una descarada manca de civisme i una mostra de estètica agressiva. Potser per aquesta arribada a destemps, el graffiti dels Brefig és, per a Figueres, una aposta genial per obrir una manifestació artística urbana a tots els públics.