Fa una setmana em vaig perdre la presentació del llibre “Figueres, arquitectures i història” que presentaven els seus autors Joan Falgueras i Jaume Santaló. Poca broma.

De fet, aquest treball s’emmarca en una acció del passat mandat destinada a revaloritzar la imatge dels edificis nobles de la ciutat. En total, es varen senyalitzar, amb l’orientació de l’arquitecte municipal Joan Falgueras, una seixantena d’edificis en base a un estudi realitzat pel polifacètic historiador figuerenc Jaume Santaló. Se senyalitzaven per mitjà d’unes harmonioses plaques de l’estudi de Jordi Pigem i Marta Matamala. A les plaques, visibles en aquests edificis de la ciutat (com la Casa Cusi, a la foto), hi consta el nom de la casa (sovint el nom popular i el nom “oficial”), l’arquitecte, enginyer o mestre d’obres que el va dissenyar, i l’any de construcció, acompanyat d’una breu explicació de l’immoble. Segur que sabeu de quines plaques estic parlant.

El fet és que ara Brau edicions i l’Ajuntament de Figueres, amb el suport econòmic del Servei d’Ocupació de Catalunya de la Generalitat, han editat un llibre (en un format que no fa justícia amb l’ambició de l’obra, sigui dit), que conté les fitxes de 67 edificis de la ciutat, amb la corresponent explicació històrico-arquitectònica, a més de la descripció de cada immoble, i diverses imatges de l’exterior i l’interior de les finques.

Però abans d’entrar en matèria permeteu-me recomanar-vos una lectura del text inicial del llibre, 19 pàgines que resumeixen de manera impecable la història arquitectònica de la ciutat. És una meravella, per sintètica i per transparent. Aporta els fets i també la interpretació argumentada dels autors respecte a quin ha estat el passat (els passats) i el present de la nostra arquitectura, i ens permet comprendre als profans com la transformació econòmica i social del municipi ha estat totalment lligada a la seva transformació urbanística i sobretot, arquitectònica. Complex tasca la de Falgueras i Santaló, que volen explicar en unes poques frases que “els grans processos de desenvolupament econòmic i cultural impulsats pels valors del progrés i la raó porten implícita una enorme càrrega de destrucció del patrimoni preexistent, encara que sigui per donar pas a la configuració d’un nou patrimoni, ara sí, conservat”. Us la recomano.

Les fitxes dels 67 edificis són per fullejar o examinar acuradament, segons els interessos del lector. Però en tot cas són una font d’informació sobre les cases que acompanyen els nostres passejos per Figueres. A banda del nom i les imatges (no sempre de la qualitat que hauria embellit encara més el producte –i també encarit, segur), els autors proporcionen explicacions d’estils arquitectònics, pilars, arcades i cantoneres, al costat de la història dels propietaris i els que hi ha anat vivint. El llibre finalitza amb un llistat biogràfic dels arquitectes i mestres d’obres, i una ràpida cronologia figuerenca.

Aquests dies can Mallart i la resta de llibreries de la ciutat es deuen estar armant d’aquests exemplars, alhora que ho ha fet la biblioteca, d’on podeu tirar de préstec (el 15 de cada mes hi surten les novetats). Jo en recomano la compra immediata i el regal a amics i coneguts, i mentre us plantejo una endevinalla: L’enginyer militar Pedro Martín Cermeño va venir el 1753 a Figueres per fer-se càrrec, pobrissó, del castell de Sant Ferran. Però durant la seva estada a la ciutat no va perdre el temps: sabeu a on va trobar el sobresou?;-)