Un dels fotògrafs més importants del segle XX, Robert Doisneau, deia que descriure és destruir, i suggerir és crear. I en Luís Izquierdo-Mosso, amb les seves Figueracions, que exposa durant aquest mes a la plaça de la Palmera, defuig la descripció de paisatges, de persones, d’ambients, i se centra en el suggeriment.

En Luís és un artista figuerenc, alhora que professor de filosofia, que llegeix diaris des de 1960, practica la pintura des de 1970, es llicencia en filosofia el 1976, i fa fotografies des de 1978. És, potser, un fotòsof, un filòsof de la fotografía?

Izquierdo-Mosso, tot creant aquests escenaris suggerents, recorda el pintor Canaletto, que va pintar la seva ciutat, Venècia, tot modificant tot allò que creia convenient, per millorar-la, i per reflectir les seva pròpia opinió sobre com havia i podia ser la ciutat italiana. Izquierdo-Mosso comparteix amb el públic de Figueres, dins d’aquesta nova exposició de la capital de la cultura catalana, les seves pors i queixes, els seus desitjos i les seves il·lusions. Aquesta serà, sens dubte, una exposició molt celebrada pels figuerencs, perquè tots nosaltres podem projectar les nostres pròpies inquietuds en aquestes creacions.

No us perdeu les imatges de l’expo, els vídeos de transformació, i el bloc de Figueracions. Una autèntica i punyent meravella.