(Versió digital de l’article publicat a l’Hora Nova el 31 d’agost de 2007).

Per a molts, el 31 d’agost és l’últim dia de l’any. Amb vacances acabades de fer, s’inicia la propera etapa. Som moltíssims: esportistes que comencen la nova lliga, en un nou camp o en un de més apamat; escolars de primària o secundària que reprenen el camí formatiu de fa un parell de mesos esperant trobar els companys de fatigues; i estudiants universitaris que aviat sabran la rifa de professorat que els ha estat assignada i poden anar comprant el bonus express; bons mestres i professors que revisen els seus materials per adequar-los al nou curs; i mals mestres i professors que apareixen el primer dia de classe per repetir la lliçó de l’any anterior; diòptrics a punt d’enviar per e-mail la nova programació al fidelíssim grup de seguidors; periodistes que posen noves piles al teclat inhalàmbric, tips de la sequera estival i a l’espera de conrear més i millors titulars de sucoses notícies; Nascuts per Llegir a la biblioteca de Figueres; funcionaris que s’incorporen a la seva feina després de participar activament en maratons de donació de sang o en campionats de tennis taula; cuineres que escalfen fogons per començar els càterings diversos; botiguers que retiren de l’aparador les rebaixes que aniran a parar als saldos del proper Fira Rambla; viticultors i professionals vinícoles que escalfen motors per la verema, si no han avançat ja la seva acció; concessionaris i tunnejadors que es freguen les mans amb l’anunciada fira de cotxes de segones; castellers i bailaores que podran assajar sota pluja en un local a punt d’estrenar; constructors que posaran bastides, i constructors que en trauran de velles; mestres de música per a nens, de plàstica, de judo, de tennis; mestres de ioga per a adults, de cant coral, de macramé, de cuina japonesa, d’anglès (felicitats, Richard!). Moltíssims, com els deia. Tants, que a les papereries les agendes que inicien els seus fulls al setembre es venen igual, o més, que les que comencen al gener.

Per als polítics locals, i especialment per als alcaldes i regidors dels nostres ajuntaments, comença també un nou curs coincidint enguany amb els cent dies de la composició dels consistoris, quan els governs haurien d’estar ja situats i en facultat de poder començar a complir objectius. Si ens centrem a Figueres, la base dels programes electorals de CIU, ERC, PSC i IC són encara disponibles a Internet. I algunes de les línies de treball són tan ambicioses que necessiten quatre anys per ser completades, o qui sap si només embastades: la millora dels serveis judicials a la ciutat anunciada pels convergents; el soterrament de les línies del tren que propugnava Esquerra; els mil dos-cents pisos de lloguer per a joves inclosos al pla dels socialistes; la flota d’autobusos elèctrics d’Iniciativa. Quatre exemples (no recordo ara cap punt del programa del PP figuerenc, segur que també va ser ambiciós en la campanya, malgrat que no ho va documentar) il·lustratius de les energies que hauran de posar els regidors per aconseguir els suports necessaris d’altres grups municipals i també del personal executiu implicat, per fer possible aquestes o altres idees plantejades en campanya electoral. Perquè l’alcalde Santi Vila pot viure de les rendes del fabulós llegat Armangué durant un temps considerable, limitant-se en les successives inauguracions a aparèixer a la foto de tall de cinta de senyera. Però a poc que coneguin l’alcalde Vila pensaran que potser no tindrà prou amb les fotos i l’estil “dies passa anys empeny” que li donaran els rèdits, i que haurà de treballar de valent trobant el consens necessari, d’ERC o del PSC, per marcar la pròpia estela.

La tradició psicoterapèutica de desitjar coses bones per l’any nou, possiblement odiada per molts, és també aplicable ara. Pot dirigir-se a un mateix (què faré durant aquest nou any?, com?, quan?) o a propòsits familiars, tribals, socials, i també mundials. Jo, per anar a pams i començar aquesta etapa amb un to festiu, els proposo gaudir de l’Acústica musical i els acústics gastronòmics un cop comprovat que la Mone canta molt millor que el pare Noel. Feliç any nou!