Des de la setmana passada, i fins el 9 de gener, tenim l’oportunitat de visitar una exposició única, en un espai excepcional: el castell de sant Ferran.

“Extensions” és el títol de la col·lectiva que ha comissariat Enric Tubert, amb el suport de diverses entitats públiques i privades, incloent-hi l’Ajuntament de Figueres. Extensions també són els elements artístics que formen la mostra, de la mà de cinc artistes empordanesos de solera, que han volgut sumar-se a la CCC reivindicant la necessitat d’ampliar els espais expositius més enllà de museus i galeries. Extensions parteix d’uns fets paradoxals: hi ha un conjunt important d’artistes catalans de sobrada qualitat estètica que no tenen espai representatiu en els museus d’art contemporani, la gestió de cert monuments que disposen d’espais expositius estan vetats –per les excuses i mandres burocràtiques, tècniques, polítiques, econòmiques, etc—a fer-hi exposicions i així, de fet, projectar el propi patrimoni i l’obra dels creadors actuals. Estic pensant ara mateix en el nostre Escorxador (imagineu a Figueres Les Abattoirs de Tolosa?), les naus i pseudofàbriques a tocar de la via (imagineu a Figueres la fàbrica de Celrà, la Côclea, i tants d’altres?), les esglésies (capella de sant Sebastià, “vuelva Ud. mañana”), jaciments arqueològics (Empúries, Sant Pere de Rodes, Pontós…), inútils –per infrautilitzades– fortaleses (sant Ferran, Quermançó, Requesens…), i tota la pesca.

Els laberints escultòrics de fusta i ferro, obra de Narcís Costa; els miralls del voyer Miquel Duran, collages a partir de les “runes d’un edifici mai construït”; les constel·lacions de Federico, motor de reflexió, sorpresa o desconcert; els instants de Josep Ministral, els “mini-fractals” que il·luminen la Martín Cermeño, com passa amb els colors de la natura; i les pulsions de Patxé, tot ritme, explosió expressiva.

Ha estat la darrera de les exposicions programades dins la CCC, i no és casualitat que ho fem picant l’ullet a un dels espais a reivindicar per a la cultura de la ciutat, i amb uns protagonistes que mostren tot el potencial dels pintors i escultors empordanesos, i la mirada sàvia dels creadors que són responsables de la nostra fama com a terra d’artistes.