Us copio íntegra la carta d’en Víctor Garcia, un figuerenc habitual de la línia Figueres-Barcelona que ahir va patir el nou desgavell ferroviari:

Salutacions,

El meu nom és Víctor Garcia Carbonell. Soc usuari diari dels Catalunya Exprés de mitjana distància, i com jo, us puc assegurar que n’hi ha uns quants; doncs bé, així com em dona la impressió que rodalies es la “nineta” dels ulls dels mitjans de comunicació, els centenars d’usuaris de la línia Girona Figueres (per molt que Renfe/Adif sempre ens tracti de clients, jo me’n considero usuari) ens sentim molt discriminats i deixats de banda pels “media”. Estic d’acord que el nombre d’usuaris de rodalies ha crescut de manera exponencial els darrers anys i que la incidència d’una avaria en una d’aquestes línies té una repercussió enorme, però penseu que quan hi ha un problema a rodalies, sempre, sempre, de retruc nosaltres també rebem.

La majoria de vegades la informació publicada en aquests casos, sol ser molt parcial. Em de partir de la base que Renfe/Adif no informa mai, diria més aviat que desinforma i que quan ho fa, menteix, menteix sistemàticament.

No vull fer-me molt pesat, no fos que llancéssiu directament aquest correu a la brossa. Aquesta és la meva experiència personal dels fets d’ahir vespre:

Ahir a l’estació de Sants molt poca gent, si hi va haver algú, sabia que hi havia gent atrapada dins un tren al túnel, només es veia de manera palpable que a l’estació només hi havia 2/3 trens aturats, la megafonia amb prou feina funcionava (cosa que feia sospitar que en passava alguna, doncs aquests es un tret característic de Sants: la megafonia es un continuat anunci d’arribades i sortides, i ahir “the sound of silence”.

Jo hi vaig arribar a les 19:40 per poder agafar el CE de les 19:55, sent com era divendres i començaments d’agost no em va sorprendre veure tota aquella munió de gent; el que em va començar a amoïnar va ser veure que a les meravelloses i flamants pantalles de plasma de 32” (o més) encara apareixien trens de les 18:10, 18:12…. això si que em va començar a neguitejar.

Com faltaven 3 minuts per l’hora teòrica de sortida del meu tren, i seguint la conducta condicionada pròpia dels usuaris, vaig anar a l’andana 13 (quan durant setmanes et posen el tren a la via 13, la gent hi va d’esma, encara que res ni ningú hagi assegurat que ha de sempre així). Allà cada cop s’hi anava acumulant més gent, neguitosa, desinformada, perduda, insegura, els pobres “casacas rojas” d’informació s’havien d’empescar unes històries increïbles doncs ells tampoc tenia ni la més remota idea del què passava (algun dia s’hauria de parlar del criteri de selecció de personal de Renfe/Adif). Cap allà les 20:00 tothom tenia la intuïció, que no la certesa, que allò aniria per llarg, doncs per molt que per megafonia anunciessin de tant en tant algun tren, de fet allà no n’apareixia cap; de l’únic que tots érem puntualment informats era que la línia a l’aeroport (un cop més, la nostra connexió amb el món exterior) no funcionava i que el transport es feia mitjançant autobusos: la resta d’usuaris/clients no existíem.

A les 21:00 em vaig començar a espavilar pel meu compte, veient que acabava d’aparèixer el famós tren “Estrella de Galícia”, amb gran alegria dels seus futurs ocupants: tenint en compte que el tren té la seva sortida habitual a les 20:00 i acabava d’entrar a l’estació, no sé si hi havia molts motius d’alegria: el tren havia arribat, però i sortir? algú va pensar quan sortiria?. Hi ha via rumors que estaven organitzant autobusos cap a diferents destinacions, però de Girona - Figueres ningú en parlava; vaig telefonar a la meva companya i li vaig demanar que anés escalfant motors perquè molt em temia que hauria de fer una expedició de rescat.

A les 21:30 i acompanyat per un altre usuari habitual de la línia, resident a Figueres també i amb la dificultat afegida de ser invident varem abandonar aquell caos (podeu imaginar-vos: si per la gent amb totes les facultats ja era una situació difícil, per la gent gran, nens, nadons i discapacitats la cosa devia ratllar l’infern).

A l’exterior la cosa empitjorava: gent amb megàfons intentant conduir la massa cap autocars amb diferents destinacions, tots maldant per pujar-hi abans no marxessin (tinc la sospita que la gent que era al vestíbul, va tenir més informació que els que érem a les andanes, però només és una sospita): això si un cop més, i de manera paradoxal, el nord no existia: tots els autobusos anaven cap al sud, Gavà, Vilanova, St Vicenç…

Per cert no trobeu, com ho diria? estrany?, curiós?, casual?, quant hi ha problemes a Renfe/Adif el que sempre rep primer és la línia de l’aeroport i sempre en èpoques “sensibles”: Nadal, estiu… Hi ha un missatge ocult en això? o m’estic tornat paranoic?.

Nota final: a quarts d’una per fi va aparèixer el meu àngel salvador i, esgotats, bruts, suats, indignats i cremats varem començar la tornada a casa, cinc hores després d’arribar a Sants.

Qui assumirà la despesa? ja no parlo dels bitllets, i la benzina? i l’autopista? i els entrepans?. Jo crec que tot això i no parlo del meu cas concret, exigeix dimissions, unes quantes, indemnitzacions (viatjar de franc tot un mes per exemple), disculpes públiques per part de molts i aturar d’una maleïda vegada aquestes obres megalomaníaques que en aquests moments no sé a qui aprofitaran, però si sé qui les pateix i les paga.

Us agraeixo de tot cor que m’hagueu permès aquesta “buidada de pap”. Us adjunto les meves dades per si heu de contactar per qualsevol qüestió i no cal dir que us autoritzo a emprar aquest escrit de la manera que considereu més oportuna.

Salut.

Víctor Garcia Carbonell