El passat divendres es va reunir, per tercer cop en els últims mesos, la Comissió del Nomenclàtor, l’objectiu de la qual és proposar les disticions i honors de la ciutat a persones i entitats, en els casos que s’escaigui, i d’altra banda proposar noms per les vies públiques de Figueres. En formen part l’alcalde; la regidora Yolanda Milán; la regidora Núria Navarro; el regidor José Luis Yécora; la Paquita Planella; en Pere Moner; el regidor Joan Antoni Bertran; el regidor Diego Borrego; l’arxivera Eva Astarloa; l’arquitecte Joan Falgueras; el tècnic Miquel Planas –secretari–; el cronista Josep Maria Bernils; el president de l’Institut d’Estudis Empordanesos, en Pere Gifre; l’Anna Capella, directora del Museu de l’Empordà; l’Helena Solà, directora de l’Hora Nova; en Santi Coll, director de l’Empordà; el president de l’Associació Triangle Blau, Jordi Riera; en Josep Comaposada, president de la Jove Orquestra de Figueres; l’escriptor Sebastià Roig, que en realitza la coordinació; i jo mateix. Us cito els noms dels responsables perquè qualsevol d’ells pot gestionar una petició ciutadana per tal de dedicar el nom d’un carrer, o atorgar una distinció.

En aquesta darrera reunió es va tractar la revisió del Reglament dels honors i distincions, que va per llarg a causa de la dificultat de preveure tots els supòsits i variables possibles, alhora que es deixa un text prou obert com per no haver-lo de retocar anualment.

Però paral·lelament, la Comissió va aprovar elevar diverses propostes al ple, entre les quals nomenar “Plaça de la Música” a la nova plaça que hi ha entre el Xuclamel i el CEIP Dalí, en l’Eixample; i igualment dedicar a la pediatra figuerenca Glòria Compte una gran via situada al darrera de l’Hospital, en un lloc encara per urbanitzar. També pendent d’urbanitzar són els quatre carrers situats en el sector Costa Brava que varen ser proposats per Santi Coll per dedicar a municipis de la comarca: Campmany, Cantallops, Sant Climent Sescebes, Espolla. Altres dos municipis, Rabós i Vilamaniscle, varen ser també proposats per dos nous carrers a tocar la zona industrial a tocar de l’actual Fisersa.

Lamentablement varen quedar sobre la taula diversos noms d’il·lustres ciutadans, que no tenen, avui per avui, una via pública susceptible d’honorar-los. El cas que vaig presentar jo en la Comissió ho va ser a petició de la bibliotecària i historiadora Inés Padrosa, una de les nostres recercaires més exhaustives i productives, qui em va posar en contacte amb la família de Rafael Torrent i Orri, per tal de fer possible que aquest historiador i cronista de la ciutat fos reconegut a Figueres, tal com es mereix.

Rafael Torrent i Orri va néixer a Olot el 9 d’abril de 1915, i va morir a Figueres el 29 d’agost de 1992. Després de cursar estudis de Dret a Barcelona s’establí el 1940 a Figueres, on més tard tindria negocis de comerç tèxtil. Amb el temps desenvolupa una àmplia tasca en la recerca i la divulgació de la història local, essent un dels fundadors de la revista “Pyrene” (1949) i de l’Institut d’Estudis Empordanesos (1956), a més de membre de les juntes del Casino Menestral Figuerenc i de la Societat Coral Erato. Nomenat Cronista Oficial de la ciutat de Figueres l’any 1969, fou col·laborador habitual dels mitjans de comunicació locals, com l’Empordà i l’Hora Nova. Escriví diverses obres i articles sobre la nostra història.

Finalment, a petició de l’alcalde Santi Vila, vaig proposar a la Comissió que l’any 2009 fos dedicat a Narcís Monturiol, en la línia del que ja recull la proposta unànim de la CCC. Amb tota probabilitat, els grups polítics municipals aprovaran properament per unanimitat la proposta de declarar el 2009 l’Any Monturiol i al mateix temps fer extensiva aquesta invitació a altres administracions. No us vull desvetllar massa coses sobre l’any Monturiol, però sí us avanço que com a un dels eixos principals de la CCC que és dedicarem diverses accions d’impacte a fer més coneguda la figura, i sobretot l’obra, d’aquest enginyer, artista i intel·lectual altempordanès. Ara, ni grans museus monotemàtics ni submarins de tres tones aparcats a la Rambla. Ho deixo dit ja ara perquè a voltes, en Cultura (vegeu Et regalo un museu!), l’entusiasme i la precipitació ens porten a dir coses sense pensar en la viabilitat, el finançament, i sobretot la coherència dels projectes.

Visca Monturiol, i Visca Torrent i Orri!