Versió digital de l’article publicat a Hora Nova (30/06/2009)

La producció cultural de Figueres passa per les dinàmiques que s’estableixen entre tres actors culturals: l’administració pública local (l’Ajuntament), el tercer sector (les entitats i associacions) i el sector privat (fundacions i empreses). A la nostra ciutat els tres agents tenen una vida autònoma, que garanteix certa independència econòmica respecte al poder públic, i el seu rol està ben definit: l’Ajuntament dota d’una programació estable als espais públics i els escenaris municipals, alhora que una oferta de proximitat per mitjà de la Biblioteca Fages de Climent, els centres cívics, i l’Oficina de Català, més citar els tres espais més exitosos en nombre de públic. Les entitats i associacions de la ciutat es decanten, lògicament, per una oferta més especialitzada, a partir dels recursos i les energies de moltes persones que són en paral·lel creadors i consumidors culturals. Per citar alguns casos paradigmàtics, les conferències d’Atenea, la bulliciosa activitat tradicional dels Amics dels Gegants o la Colla Castellera, la programació de cinema independent a càrrec del Cineclub Diòptria, les danses de l’Agrupació Mediterrània i els esbarts, les magistrals peces de La Funcional o Els Pastorets, l’aposta per la cultura urbana dels Brefig, les activitats del Casal La Volta i Òmnium, la recerca de l’Institut d’Estudis Empordanesos, o la forta implicació per l’excel·lència musical de la JOF o de Joventuts Musicals. Me’n deixo conscientment moltes, per no saturar l’article amb l’esforç per la correcció política. Finalment, el sector privat combina una atractiva oferta cultural amb la necessitat de mantenir la viabilitat de la seva pròpia indústria cultural (els museus, el Festival Acústica, les galeries d’art, les escoles de música i dansa, per exemple).

A l’espera d’un impuls contundent en matèria de coordinació i comunicació integral de l’activitat cultural, que al meu entendre s’ha iniciat coincidint amb la celebració a Figueres de la Capital de la Cultura Catalana, la suma de factors és imprescindible per comptar amb una programació cultural estable i de qualitat per a tots i cadascun dels seus públics. Les entitats culturals i veïnals de la ciutat, així com en molts casos també les empreses privades que desenvolupen la seva acció a la ciutat i la comarca reben el suport econòmic municipal, tot i que les seves energies desinteressades són bàsiques per al bon funcionament del dia a dia cultural. Ara, no em puc estar de reivindicar que els equipaments públics de la ciutat són avui uns imprescindibles ingredients de l’èxit de la cultura a Figueres, especialment la contemporània. La Biblioteca Fages de Climent garanteix un servei de proximitat orientat a la informació, el lleure, i la promoció de la literatura, el cinema i la música take away. La biblioteca dóna servei, atenció, a 190.000 usuaris l’any. El Teatre Municipal el Jardí, amb un pressupost inicial destinat a programació que costa sis euros anuals a cada figuerenc, impulsa una oferta farcida d’altíssima qualitat que dóna resposta als paladars culturals més exigents, amb propostes consolidades, però també i de manera ja estable, d’alt risc. El cicle dels Divendres de Contraban, que tindrà continuïtat en la propera temporada, és possiblement el millor exemple del fet que des de Figueres es pot programar dansa i teatre contemporani al mateix nivell que els escenaris barcelonins més compromesos amb les noves tendències. I a l’espera de consolidar i ampliar aquesta recepta, ens estem situant a la primera divisió en la programació escènica contemporània. I el Museu de l’Empordà, consorci públic que compta amb el suport del Consell Comarcal i de la Fundació Gala-Dalí, ha esdevingut en els darrers mesos l’autèntica casa dels artistes contemporanis, gràcies a una direcció sense prejudicis i amb les antenes posades al que passa pel món. El petit Museu de l’Empordà és, avui, la discreta però impagable font de creació contemporània de la ciutat, amb la gènesi continuada d’exposicions d’alta volada, el suport a les beques Agita per a creadors artístics, i la coordinació dels diversos festivals d’art contemporani que la ciutat viurà en els propers mesos. Que la responsabilitat conceptual de la Casa Natal de Salvador Dalí estigui en mans del Museu de l’Empordà és una garantia d’èxit, perquè aquest futur nou centre cultural pot convertir-se en la bandera de la creació contemporània a Figueres, tot sumant un nou escenari dalinià a una direcció estratègica orientada a tots els figuerencs.

Al costat d’aquests tres exemples públics que són l’orgull de la regidoria de Cultura, són moltes les fonts d’impuls cultural a la ciutat: els mitjans de comunicació local i les entitats ja esmentades. Els museus i el Festival Acústica. Comerç Figueres i les escoles. Les empreses i moltes, moltes persones que gaudeixen del nostre sector cultural, ara en plena expansió.

La ciutat de Figueres, siguem conscients, arrossega una sèrie de dèficits greus –d’equipaments i de recursos sobretot, però també d’oferta cultural—que no pot canviar d’un dia per l’altre. Però en un escenari clàssic d’oportunitat, gràcies a la Capitalitat de la Cultura Catalana, estem cuinant una fórmula que conté els ingredients de l’èxit: l’acció cultural sense prejudicis i per tant basada en l’assumpció de les propostes més arriscades i inèdites; la suma d’energies entre els múltiples sectors implicats; i una mica de bona sort. La suma harmoniosa d’aquests ingredients no pot donar altra cosa que uns magnífics resultats, per a la cultura, i per al present i futur de la ciutat de Figueres.