Dijous passat varem celebrar el ple ordinari corresponent al mes de desembre. El Ple és un dels òrgans essencials de govern municipal, i està regulat per 34 articles del Reglament Orgànic Municipal.

En l’ordre del dia hi havia diversos temes relatius a operacions realitzades pel Govern de la ciutat, dels quals es dóna compte o es proposa a aprovació del plenari, per passar tot seguit als assumptes urgents, i precs i preguntes.

Fa molts mesos que m’inquieta l’alta dedicació dels regidors al tractament de temes supramunicpals. No dec ser l’únic: per una vegada hem coincidit, i el periodista Dídac Moreno va publicar un article en la mateixa línia fa un parell de mesos. M’explico: com a representants electes dels 44.000 ciutadans de Figueres, entenc que els regidors hem de poder posicionar-nos sobre qualsevol tema, des de la proposta de llei de l’avortament, a la possibilitat de veure TVC al país valencià, o evidentment la necessitat de promocionar a la nostra ciutat l’ús de la nostra senyera, el nostre himne, la nostra llengua catalana, o el nostre DNI electrònic. Tot em sembla perfectament pertinent. Però dic que m’inquieta perquè fa molts mesos que majoritàriament els plens de Figueres són destinats a debatre qüestions nacionals i estatals, i no municipals. Deu ser l’avantatge (o inconvenient, Norbert Font dixit) per tenir un diputat català (al parlament català) i un d’espanyol (al parlament espanyol).

Però ep! en el ple de desembre la cosa estava ben justificada. Finalment, després de mesos i mesos de mocions de suport al referèndum d’Arenys de Munt, al dret d’autodeterminació, a l’Estatut, a l’11 de setembre, a les festes dels països catalans, etc., arribava a la ciutat la possibilitat de donar suport o no al referèndum per la independència de Catalunya.

El ple va decidir donar suport a la consulta (encara no hem debatut què vol dir donar suport: facilitar les dades del padró municipal? pagar hores extres a funcionaris perquè obrin els locals municipals el dia de la consulta?) amb els vots d’ERC i CIU (l’Elelman no hi era, però em consta que hauria votat afirmativament), l’abstenció dels sociates, i el vot negatiu del regidor Diego Borrego, del PP (en Joan Casas s’havia excusat).

En Pere (llegiu el seu text per opinar lliurament), tot respectant els convocants i les persones amb sentir independentista, va defensar el nostre vot d’abstenció amb gran protesta del públic present (a can PSC som molt dolents perquè sentim que som tan catalans com espanyols –és increïble! és inaudit! és inacceptable! és anticatalà!–), i fins-i-tot un parell d’insults per part del portaveu Francesc Canet, que va definir la resposta sociata com cínica i barroera. Suposo que en la crispació del Congrés dels diputats (espanyols) deu ser normal, però al ple de Figueres jo no ho havia sentit mai (sóc encara novell).

Total, després de quaranta minuts de debat per donar suport al referèndum, i de quaranta més per donar suport a l’editorial dels diaris (la dignitat de Catalunya), ens va quedar un quartet d’hora per repassar els “donar comptes”, i cinc minutets per als precs i preguntes, on només va parlar l’esmolat portaveu del PP, un home de trinxera. En Diego Borrego va proposar que les famílies nombroses gaudissin del mateix descompte (el 20%) que tenen altres col·lectius per entrar a la majoria d’espectacles del Teatre Municipal el Jardí, cosa que no podem més que assumir per part del Govern. Aquest descompte és només un petit incentiu cultural per aquestes famílies, és evident, però en aquell ple d’alta volada em va semblar que en Diego va fer més per molts figuerencs que la resta de regidors, ocupats com estàvem per la nostra gloriosa independència.