Reprenc el comentari anterior sobre l’acord de govern amb CIU amb un flashback, conscient que els cinèfils ho agraireu, i la resta podrà aprofitar per revisar la premsa local de dimarts, qui possiblement haurà destacat sobradament les condicions de l’acord que signaran a Figueres socialistes i convergents per “impulsar una nova etapa”.

Nit del 28 de maig, els socialistes estem assimilant la derrota electoral a l’Hotel Travé, on s’ha fixat el punt de trobada. L’alcalde Armangué fa les oportunes declaracions d’acceptar el resultat i felicitar la resta de partits. Es fa evident que el nostre cap de llista no podrà assumir un nou mandat. Els assistents estem tristos i decebuts i malgrat els avisos que havíem tingut en els darrers mesos,  no ens esperàvem una derrota electoral tan contundent. Aquella mateixa nit diversos regidors posem el nostre càrrec a disposició del partit per donar entrada al Grup municipal al que entenem que ha de ser el portaveu del grup, Pere Casellas, el primer secretari del PSC de Figueres, que ha quedat fora del Consistori perquè ocupava el sisè lloc de la llista.

No és necessari. En els dies següents, es precipiten els esdeveniments. L’alcalde Armangué convoca els membres de la llista i de la Comissió Executiva i en un gest honorable anuncia la seva retirada. Més tard se’n realitza comunicació pública, en la qual, a més, Armangué anuncia que Santi Vila serà el nou alcalde. Aquest fet, l’anunci no previst de qui serà el nou alcalde, provoca malestar entre els membres de la llista i especialment a la Comissió Executiva del PSC de Figueres. Un debat previ hauria possibilitat al PSC jugar les seves cartes, en el nou context, més eficaçment. Però és evident que el passat pesa, i malgrat que el resultat a la ciutat és molt obert (CIU 7, ERC 6, PSC 5), Armangué ha tingut en Vila un semialiat de confiança en el darrer mandat, mentre que la relació amb Francesc Canet ha estat marcada per l’enfrontament directe i una oposició que, i aquí hi hauria responsabilitats per a tots, no sempre ha jugat dins dels límits de la correcció política.

Enmig de grans pressions (mediàtiques, ciutadanes, internes i externes), des de Girona i des de Barcelona arriben instruccions on la consigna principal és clara: el PSC de Figueres és suberà per escollir les aliances polítiques, ningú de fora marcarà el camí a seguir, i la Comissió Executiva pot iniciar els contactes per mesurar possibles pactes de govern. Es mantenen converses amb membres dels altres partits. S’analitzen llurs programes electorals per establir coincidències programàtiques. Ni amb ERC ni amb CIU hi ha diferències insalvables. La sintonia entre molts membres de l’Executiva socialista i la gent d’ERC és evident. Per edat, per ideologia, per cercles socials i d’amistat. Però els antecedents de les relacions entre els grups municipals que surten no permeten massa aproximacions: en ocasions, sembla que parlar d’ERC sigui parlar del diable.

Se celebra assemblea de l’agrupació, en la qual la primera secretària de les comarques gironines, Marina Geli, assisteix al debat entre els socialistes assistents: “els èxits i els fracassos són col·lectius", conclou, i assegura que donarà suport a la decisió que prengui l’agrupació, que es decanta per una reflexió més meditada, mentre s’inicia el mandat a l’oposició. Pere Casellas assumeix la petició de l’agrupació, en el sentit d’obrir un procés d’autocrítica i crear un pla de futur per reforçar el PSC a la ciutat i valorar, per al mes de setembre, l’entrada o no al govern. El Grup Municipal s’absté i permet Santi Vila assolir l’alcaldia.

En la següent assemblea es presenta i s’aprova el pla de futur. Casellas i jo mateix ens reunim amb el president José Montilla, el qual ens demana, sintèticament, que ens posem les piles. Es reforça l’Executiva, que estableix línies i accions de treball.

Passa el temps i les negociacions entre ERC i CIU s’estanquen. Des del PSC, com des d’ERC, sabem que amb Santi Vila ja investit alcalde és inviable negociar entre nosaltres per provocar una moció que seria extremadament violenta per a la ciutat. Elelman entra al govern. El PSC i CIU acosten posicions, alhora que la relació entre els membres d’ambdós grups també es reforça, gràcies als esforços de Santi Vila i Pere Casellas, i la pròpia evolució al si del PSC figuerenc. La resta, ja la sabeu.

Continuarà…