Com l’any passat, fem un primer balanç dels usos del Teatre Municipal el Jardí durant la primera temporada 2009 de teatre, música, dansa i circ.
L’any passat, per aquestes dates, havien assistit a les 35 funcions programades per l’Ajuntament de Figueres 16.419 persones. L’objectiu per a l’any 2009 era consolidar la xifra dels 25.000 espectadors anuals, a partir de la magnífica xifra assolida al llarg del 2008, de 26.695 usuaris (mitjana anual de públic des de l’any 2000: 17.934).
A les 45 funcions programades des del gener passat han assistit 11.824 espectadors. Els majors èxits de públics són per al Fila 9, amb Serrat (1044 entrades) i Albert Pla (684), Paco Morán (799 butaques) i Aloma (635). En total però, cal dir-ho amb molta èmfasi, s’ha obert les portes del Jardí en 112 ocasions, amb motiu de les representacions de la temporada, el teatre escolar, les audicions musicals i de dansa de les escoles, i molts altres esdeveniments (conferències, assemblees, etc.) no comptabilitzats en la zifra que faig pública, i que ocupen el Teatre i saturen, es pot dir amb aquestes paraules, les energies del personal que allà hi treballa, atès que la xifra total de funcions representa el 62% dels 181 dies viscuts entre l’1 de gener i el 30 de juny. Si hi sumeu els dies de muntatge i assaig de les funcions, i els dies necessaris per a les vacances del personal, veureu que la capacitat d’en Jaume Alsina, responsable tècnic del Jardí, així com de la resta del personal, està molt per sobre d’una jornada laboral estàndard.
En fi, 11.824 espectadors han passat per les 45 funcions del Jardí des del gener passat. La raonable xifra, en la mitjana dels últims 9 anys, però per sota de l’espectactiva de l’any 2009 i dels resultats 2008, ve marcada al meu entendre per tres causes fonamentals: Primera, el context de crisi econòmica, que fa prescindir a moltes famílies d’una despesa que és percebuda com accessòria. Ningú compra una entrada de teatre si té problemes per pagar l’hipoteca, el cotxe, l’educació dels fills o el carro del súper. I això s’ha notat especialment, al meu entendre, en l’assistència a les representacions operístiques, que normalment omplen el Jardí, i enguany han assolit únicament una bona entrada. Segona, la forta competència. Enguany s’ha programat de manera intensiva tot tipus d’activitats culturals (dansa, espectacles infantils, circ al carrer) als espais públics –gratuïtes–, i també en altres espais de la ciutat (el Festival de Jazz de Figueres, per exemple, ha passat de fer-se al Jardí a programar-se al Molí de l’Anguila) i al mateix Jardí (112 funcions en total, entre les programades per Cultura i la resta, de les escoles de música i dansa i la resta d’associacions de la ciutat). I tercera: en la present temporada hi hagut una aposta per moltes produccions dirigides a públics específics –Divendres de contraban, Nit més freda (195), Antílops (86), El rei Lear (185), Mozart Nu (224)–, que evidentment no obtenen un nombre elevat d’entrades, malgrat que garanteixen un escenari estable de qualitat a Figueres, que complementi les propostes més comercials. Per exemple, a les 6 funcions de l’exitós cicle de Divendres de Contraban, que és la joia de la programació de la present temporada, hi ha assistit 485 persones. A la única funció de la sarsuela “La Dogaresa”, 430.
És aviat per fer un balanç global de la temporada 2009, atès que queda per programar la tardor-hivern, amb el repte d’arribar, després d’una lògica revisió a la baixa de l’objectiu 2009, als 20.000 espectadors, dos mil per sobre de la mitjana dels últims 9 anys. Per aconseguir-ho, sense renunciar a les propostes més arriscades de la mà d’una nova edició dels Divendres de Contraban, tindrem ocasió d’assistir a diverses funcions de primera línia: Els nois d’història (25/09), dirigida pel cèlebre Josep Maria Pou, una divertida comèdia de Bennet sobre el valor i el sentit de l’educació. Hamlet (23/10), un Shakespeare dirigit per Oriol Broggi i amb la presència de Julio Manrique, a partir de la coneguda història d’un fill que flirteja amb la bogeria després de la mort del seu pare. La Infanticida, i Germana Pau (14/11), amb Àngels Gonyalons i Emma Vilarasau, en dos grans monòlegs protagonitzats per aquestes dues artistes inmenses. O El joc dels idiotes (28/11), amb Joan Pera i Lloll Bertran, un espetarrant vodevil que vol omplir d’intenses rialles el Teatre Municipal el Jardí.
A Figueres falta un espai escènic per a espectacles de petit i mig format, i és evident que la desitjada recuperació de La Cate i de Caputxins permetrà combinar a la ciutat de Figueres diversos circuits estables d’espectacles per al gran públic amb d’altres propostes més arriscades, així com la funció cívica d’acolliment de l’overbooking d’espectacles no estrictament teatrals que avui acull el Jardí, atesa la terrible manca d’altres infraestructures a la nostra ciutat orientades a la formació continuada, centres de negoci, o simplement zones de reunió.
General
Juliol 1st, 2009 at 1:46
La veritat és que feia molt de temps que no anava tant i tant seguit al Jardí i que no hi gaudia tant del que m’oferia aquest desmesurat espai, tot i que continua (i continuarà) siguent un lloc que, com a espectador de teatre, em provoca un rebuig absolut.
Pel que respecta a la programació general, discrepo en part en que certes apostes no obtinguin un número elevat d’entrades. L’exemple més clar, el de “Mozart nu”. Crec que van ser, (tot i el comprensiu “morbo” que pugui generar a alguna dotzeneta d’espectadors el fet de veure uns intèrprets actuant en pilota picada), un dels 30 minuts més memorables, intensos, però alhora delicats, vistos els darrers anys a la nostra ciutat. 224 espectadors per un espectacle de dansa !!!! M’agradaria veure quants teatres de Catalunya on ha fet “bolo” han assolit aquesta xifra.
Em sembla que si posem a una balança el risc de l’aposta i el resultat obtingut de públic, no podeu sentir-vos una altra cosa que satisfets. Que un espectacle com aquest superi àmpliament a apostes teòricament més segures com un Shakespeare o un espectacle que toca un tema tan nostrat com l’exili dona molt que pensar i que reflexionar.
I si seguim parlant de risc, trobo a faltar (i de quina manera) per part teva el més mínim esment a una de les apostes més arriscades i reeixides d’aquest grup d’absoluts fora de sèrie del teatre amateur anomenats “La Funcional” i la seva deliciosa “Senyora de Sade”. Una obra, una posada en escena i uns intèrprets que mereixien omplir moltes més vegades (de les que ja ho van fer) l’escenari del Jardí. Ha de ser molt fotut que quan el boca a orella està en el seu punt més àlgid, s’haig de cedir l’espai a altres propostes, de vegades absolutament mediocres.
Totalment d’acord amb l’èxit i l’encert del cicle dels Divendres de Contraban. No tant amb el fet de que siguin la “joia” de la corona (per mi les dues esmentades anteriorment són igual de brillants que la que ens ocupa) sinó pel fet de la novetat en el format i pel boníssim criteri dels “cel.lulars” a l’hora de triar les seves propostes. Començant per un inici absolutament espeterrant amb “Menta in Iurmain” (un espectacle que encara s’està representant puntualment a BCN tres anys després de la seva estrena), continuant amb els “miracles” de’n Collado & Hoestenberghe i acabant amb la inoblidable vetllada de la micropoetisa “Ajo”, un personatge i un espectacle que mereixeria una segona visita a Figueres per tots els que no van poder gaudir del seu inoblidable “Striptease cardiovascular”.
http://www.elpais.com/articulo/madrid/Ajo/micropoetisa/elpepuespmad/20070330elpmad_17/Tes
Ara tocaria parlar de l’”avanç de programació” que ens has ofert, però tret del Hamlet de’n Broggi i de La Perla29 que m’espero molt (però que assumeixo que quedarà força deslluït pel fet d’haver estat expressament pensat per representar-se a la Biblioteca de Catalunya), no hi veig cap motiu que em porti a l’eufòria precisament, ja em sap greu.
Juliol 1st, 2009 at 1:49
My comment is awaiting moderation ??? Això és nou.
Bé, espero que la censura sigui benèvola.
Juliol 1st, 2009 at 17:32
Hola a tots. A mi l’avançada de programació m’encanta. Julio Manrique, JM Pou, Àngels Gonyalons; això és teatre de primer nivell! Jo et felicito regidor, és important que el Jardí ofereixi coses per a tots els gustos!
Juliol 8th, 2009 at 19:10
Hola Takeshi i Lluïsa x2,
Tak, jo diria que en el primer correu deu haver-hi alguna parauleta que no ha agradat a l’antispam. Evidentment cap problema a publicar-ho. De fet ja vaig treure l’haver de posar el correu per publicar comentaris perquè entenia que podia espantar els possibles opinadors.
Sobre les teves sempre punyents observacions, de cap manera em puc deixar estar La Funcional. És un luxe tenir-los a Figueres, i l’ús que fan del Jardí està plenament justificat, però per pur equilibri d’oferta extensa no podem, al meu entendre, tenir l’únic teatre de la ciutat ocupat durant més d’un mes amb la mateixa peça. Sens dubte hem de guanyar amb promoció prèvia per arrassar (com de fet ja arrassen) des del primer dia (i comprar coixins tovets per les dures cadires de l’escenari;-)
Després d’uns mesos de baixa taquilla al teatre (menys diners de recaptació) no tinc cap altre remei (i ho faig encantat) que apostar per omplir la platea amb tres o quatre obres clarament comercials. Penso però que “Els nois d’història”, com el “Hamlet”, o els monòlegs que comenta la Lluïsa x2, seran un èxit perquè combinen una vocació d’arribar a tots els públics amb una elevada qualitat formal.
Takeshi, crec que a Figueres, amb diners públics i amb un únic teatre operatiu, hem d’apostar per l’equilibri en les propostes. Èxits comercials de Telecinco o TV3 combinats amb seleccions del C33 o La2, per entendre’ns.
Ara, sigui com sigui us espero a tots al Jardí!;-)
Juliol 8th, 2009 at 21:53
Se sap quan sortiran les entrades a la venda?
Un petit comentari: El programet de Figueres CCC’09 per una banda, pot estar bé ja que engloba totes les activitats que es fan però, d’altra banda (equivaldria a aquella agenda mensual d’activitats que s’editava anys endarrera, crec que ara ja no existeix), segons el meu parer, està tot una mica massa barrejat. També crec que totes les activitats del Figueres CCC són les mateixes de cada any, entenent que s’hi inclou l’ara anomenat Xefla i les activitats de teatre i de l’Acústica. Suposo que la retallada pressupostària hi ha tingut a veure i si no s’hi incloguessin la programació del CCC seria quasi nul·la. Dic quasi ja que hi han cosetes noves com això de la Figueres Oculta, activitats suposo que de baix contingut pressupostari i que ajuden a augmentar l’oferta. Resulta curiós com el butlletí d’informació de Xefla és realment patètic en termes d’edició i s’entendria perfectament per l’anim o l’obligació de retallar pressupost, però després veiem que hi hagut una despesa tremenda en uns butlletins que s’han passat per les cases amb la publicitat de les obres que es realitzaran a Figueres. Calia? Bé, com he dit, només era un petit comentari, tal vegada una mica crític.
Juliol 9th, 2009 at 8:30
Hola Heik, les entrades a la venda el 7 de setembre.
Pel que dius del programa, no hi estic d’acord. L’anterior agenda mensual, un tríptic, no tenia res a veure amb la nova agenda trimestral i la web CCC. Estem arribant a molts més públics (tirada 15.000 agendes) i més variats, i la prova és la bona assistència a la majoria dels actes.
Tampoc no estic d’acord, malgrat que et reconec part de raó en el dèficit pressupostari, en que l’activitat CCC és nul·la. I et poso alguns exemples dels últims tres mesos: exposicions al carrer, fars figueres als barris cada dissabte a les 18h, aperitius culturals diumenge al matí plaça església, exposició gegants de gegants al centre, jazz, folk i rock al molí de l’anguila durant tres mesos, el documental del mes a La Cate, Expo Urbà’09, setmana de sant Jordi (20 actes a l’entorn de la festa de sant jordi), l’homenatge de la filatèlica a monturiol i ventura, el cicle Àgora, ciutat i circ, la cantata del Submarí de Monturiol, l’expo d’experiències matemàtiques, el recercat, el quioscat, el caos total, el campionat de bitlles catalanes, i multitud de petits actes (presentacions de llibres, exposicions, xerrades) impulsades o participades per la CCC. Lamento expressar-ho amb aquestes paraules tan contundents, Heik, però no és objectivament cert que l’activitat 2008 i 2009 sigui la mateixa.
Pel que fa al present trimestre: http://www.figueresciutat.com/documents/2009-06-07-08-38-03.pdf
A banda del Xefla 09 (el gresca “revisited”), exposició inèdita sobre Ventura al Museu de l’Empordà, seguix l’aposta per la cultura al carrer amb la col·laboració amb diversos festivals de la comarca: Peralada (Àngel Corella Ballet), Tramuntana Festival (Cadaqués), La Muga Caula (Les Escaules), Mapa (Pontós), a banda del ja consolidat “Shubertíada”. Al setembre, l’Ingràvid. Demà mateix i dissabte performance d’Albert Gusi amb Oh Scale, als espais públics de la ciutat. El cicle del Figueres Oculta (a poc que puguis vine, és una meravella), les Maries a la plaça de la Palmera… només cito les coses estrictament noves (i per tant em deixo els reforços a l’Acústica, el Xefla, la Nit Blanca, la Figueres Urbana, etc.)
Heik, segur que la programació de la CCC és nul·la? Uf, no hi puc estar d’acord.
Juliol 9th, 2009 at 20:17
Primer de tot, gràcies per respondre, sempre és d’agrair. Em sembla que t’he fet exaltar una mica, eh, jejeje (de bon rotllo). Està bé la passió que hi poses i espero no haver-te ofès dient que la programació era quasi nul·la.
Quasi que m’has convençut i t’hauré d’acabar donant la raó. Potser en el primer comentari m’he expressat malament, senzillament el que volia dir és que no hi ha cap acte “gros” de la CCC i possiblement per omplir-ho s’han hagut d’afegir els reforços típics de cada any: Acústica, Xefla,… . Jo ho he anomenat “cosetes” i tu ho anomenes millor, “petits actes”. I potser fins i tot és millor varis petits actes que un de sol encara que sigui molt gros.
Juliol 13th, 2009 at 15:23
Hola Heik, lamento si el meu to va ser massa “vehement”;-) Agraeixo els comentaris, tot i els matisos “terminològics”;-)