Atenció perquè el gener arriba a Figueres carregat de bones propostes culturals. Però voldria comentar-ne avui una que no pot passar desapercebuda, perquè es tracta d’un nou escenari estable de programació cinematogràfica de qualitat, en versió original.
El 8 de novembre de l’any 2007 (!) vaig rebre una proposta per part de dues entitats de la ciutat. Els del Cineclub Diòptria i els de La Cate s’havien conjurat per portar a Figueres una iniciativa que ja existeix a diverses ciutats europees: El Documental del Mes.
De fet, EDM és una idea de Parallel40 integrada dins el projecte CinemaNet Europe que estrena 12 documentals l’any en més de 100 sales d’arreu d’Europa. La proposta és que cada mes, en diverses sales catalanes, es té l’oportunitat única d’assistir a l’estrena de documentals cinematogràfics produïts recentment, a partir de la selecció d’aquests documentals que es realitza mitjançant el vot de cada un dels representants dels socis de CinemaNet Europe.
Del gènere documental ja en coneixeu la història recent, però prenc unes frases de la campanya de promoció per fer-vos notar que després de dècades d’ostracisme al panorama nacional i internacional, el documental està passant als darrers temps per un excel·lent moment i el gènere ha començat a alliberar-se del concepte de “funcionalitat” i s’ha transformat en una expressió més personal, amb sub-gèneres com el fals documental o el documental d’autor, entre d’altres. Però des de ja fa un parell d’anys, gairebé cada setmana s’estrenen una o dues propostes de documentals a les pantalles de cinema, però malauradament, fora de la metròpoli barcelonina, gairebé sempre passen de llarg per la resta de ciutats catalanes.
Solució? Portem EDM a Figueres. La primera va a càrrec de The English Surgeon (divendres a les 20:30 a La Cate), una producció de Geoffrey Smith (UK, 2007). La sinopsi: Com deu ser per a un cirurgià tenir poders divins però a la vegada haver de lluitar contra la humanitat mateixa? Com deu ser intentar salvar una vida i fracassar? Aquesta pel·lícula segueix el neurocirurgià Henry Marsh i planteja obertament el dilema de la relació doctor pacient al llarg de la seva última missió a Ucraïna.
Al final d’aquest primer any d’EDM farem una valoració del públic i de l’interès que hagi tingut aquesta aposta, que espero tingui bona acollida.
L’Ajuntament fa una aportació de 4.453 euros anuals per tenir a Figueres El Documental del Mes. Si teniu compte Facebook, agregeu-vos al grup per estar al dia de les estrenes!
General
Gener 8th, 2009 at 0:26
Hola Ciro, que ens pots dir d’aquestes noticies que corrent per la prensa que el departament de Cultura es queda un cop més sensa tècnic de cultura i en un any tant important per la cultura Figuerenca.
Gener 9th, 2009 at 12:18
Hola Ciro,
En nom de Diòptria i dels qui estimem el cinema, moltes gràcies per confiar en el projecte.
Ara, com bé dius, només cal que tingui una bona acollida per part del públic. Tot i que els molt variats temes que es tracten a cada documental (….ciència, política, afers socials, música, etc) poden interessar més o menys puntualment, la qualitat dels mateixos està garantida ja que la majoria han obtingut premis als festivals més significatius del món.
De fet, els de Paral.lel 40 es dediquen a anar a aquests festivals i comprar els drets del que consideren més interessants, per després fer-ne la posterior difusió.
Aquest estiu al cinema a la fresca, si recordeu, els del Paral.lel 40 van tenir a bé cedir-nos el documental “Nömadak tx” per fer una prova pilot i la veritat és que va agradar molt i molta gent es va interessar amb el projecte, raó per la qual vam tornar a insistir en poder-lo fer venir a Figueres.
Trobo que és una excel.lent manera de fer ciutat, poder fer alguna projecció d’estrena (encara que sigui només un cop al mes) que no impliqui tenir que desplaçar-se a les afores de Figueres…. i més en un any com el que començem.
Gener 13th, 2009 at 9:38
Hola Xavi, gràcies pels comentaris. Tots esperem que EDM sigui un èxit.
Pitu, perdona pel retard a contestar. L’àrea de Cultura ha renunciat efectivament al càrrec de confiança que ocupava la coordinació de l’àrea, i que ha estat treballant intensament a Cultura i la CCC, amb enorme dedicació i energia, des del març passat. Per sort, no ha persones imprescindibles, ni en l’Ajuntament ni en la política. Ni funcionaris, ni càrrecs de confiança, ni regidors.
Ara toca convocar la plaça de ocupava el tècnic Torner perquè en els propers mesos es pugui incorporar la nova persona. Pel que fa a la CCC, hauràs vist fa uns dies un post en el qual feia relat dels seus col·laboradors, que coordina l’Esther Pujol. La transició fins l’entrada del nou tècnic de Cultura serà dura i tindrà dificultats, però tant a Cultura com a la CCC hi ha equips sòlids de professionals que donen garantia de continuïtat. Ja he viscut aquesta situació, en un moment més complicat, i no em fa por.