L’article 97 del Reglament Orgànic Municipal de Figueres contempla la creació del Consell de ciutat, òrgan que té com a funcions les de consulta i assessorament en el procés de desenvolupament del la ciutat en els àmbits social, econòmic, cultural i territorial. A banda de l’alcalde i exalcaldes de la ciutat hi són presents diversos regidors del govern i l’oposició, i un màxim de quinze ciutadans/es.

En el ple d’avui s’ha aprovat la composició del Consell de ciutat, on els grups polítics municipals hem proposat de manera consensuada els noms dels ciutadans que en formaran part. Els ciutadans, evidentment, no tenen perquè formar part necessàriament de l’estructura dels partits polítics, malgrat que moltes propostes són, lògicament, de persones properes a un o altre color polític, sense que això resti ni un gram de vigència a la gran responsabilitat ciutadana que ara ostentaran.

S’ha proposat noms de persones que puguin tenir una veu de reflexió en els temes que són objecte del Consell. Lamentablement, no està regulada la periodicitat mínima de les seves reunions i per tant és difícil assenyalar què representa formar-ne part. I per l’experiència dels darrers anys, no es tracta precisament de cap dedicació significativa en hores: en l’últim mandat no es va reunir ni una sola vegada.

Els quinze ciutadans que acompanyaran als càrrecs electes del Consell són Abdelwahed Bahlouli, Montserrat Aguer, Josep Berenguer, Josep Maria Cortada, Carlos Díaz Capmany, Mar Fernández Adarve, Joan de la Creu Godoy, Jesús Martín Ganado, Amadeu Miquel, Ma. Ángeles Olmedo, Pere Padrosa, Lluís Rodríguez González, Daniel Sala, Rosa Ma. Salellas, i Jaume Torrent.

Fer-vos notar que sumant-se a noms molt coneguts a la ciutat, de perfils més o menys independents però en tot cas de reconeguda solvència intel·lectual, hi haurà en Wahed Bahlouli, de 34 anys, intèrpret en els Jutjats de Figueres, que va néixer a la província de Kinitra (Marroc) però resideix des de 1994 a la ciutat. Bahlouli, que va formar part de l’última candidatura socialista a Figueres (i per tant, és clar, és un dels ciutadans que forma part del Consell a proposta del PSC), és una persona cabal, que a més pot aportar una veu fins ara inèdita en els màxims òrgans de representació de la ciutat, la del col·lectiu magrebí.

L’impuls al Consell de ciutat a Figueres o, més ben dit, el nomenament dels ciutadans que en formen part (sobretot homes, 11 de 15, sigui dit després dels esforços per la paritat en les llistes electorals), és una iniciativa lloable del Govern de Santi Vila que ha comptat amb l’acord de tots els grups. Caldrà, a continuació, seguir treballant en dotar de poder i veu al Consell i, amb el temps, despolititzar-lo del tot, per fer d’aquest grup de ciutadanes i ciutadans que representen la ciutat un veritable espai de debat dels grans temes de ciutat.

Finalment i ja que escric de participació ciutadana, recomanar una lectura amena: l’estudi La participació ciutadana en els municipis gironins, elaborat l’any passat pel grup Neòpolis (format pel politòleg Gerard Quiñones i el sociòleg Daniel Tarragó), recull una anàlisi de diverses accions en matèria de participació ciutadana en la nostra demarcació, com el Consell de barri de la Farga de Banyoles, el Pla pel civisme i la participació de Blanes, el Jurat municipal de L’Escala, el Pla de Cultura d’Olot, o els pressupostos participatius de Santa Cristina d’Aro.

El Consistori té en aquest estudi una bona eina per saber què s’està fent a les comarques de Girona, i què podem aprofitar per a la nostra ciutat.