Versió digital de l’article publicat a Hora Nova.
El Teatre Municipal el Jardí de Figueres, amb 25.000 espectadors l’any, és un exemple prototípic d’espai escènic d’una ciutat mitjana. Com a únic teatre professional de la ciutat, i en bona part per les seves grandioses dimensions, exerceix d’escenari professional per la programació de teatre, dansa, música, i circ, i també de gran centre cívic, que acull des de funcions de fi de curs de les escoles de dansa i música, fins a assemblees d’entitats, presentacions de llibres, i moltes altres activitats de caire privat, cultural o no. Aquest ús intensiu, fruit del dèficit que té la ciutat en matèria d’espais escènics professionals (tot salvant el digníssim espai escènic del Bon Pastor) debilita la infraestructura i esgota el minvat personal, però alhora dóna resposta, sempre que és possible, a l’alta demanda d’un equipament de centralitat, ben dotat i prestigiat.
En els propers anys, gràcies exclusivament al finançament municipal i estatal, la incorporació a la xarxa municipal d’espais escènics es reforçarà amb el teatre de La Cate i l’auditori de Caputxins. Tindrem, doncs, espais per triar, i a on una política cultural rigorosa haurà d’establir activitat escènica permanent segons les possibilitats i capacitats de cada teatre. Pel moment, però, el Jardí exerceix en solitari les funcions d’espai escènic professional de la ciutat.
A inicis d’any es va endegar una iniciativa dissenyada per donar resposta a l’oferta de creadors escènics contemporanis, i també per complaure la demanda d’un públic que aprecia les comercials telenovel·les i els nostrats festivals de fi de curs, però també la dansa contemporània, la poesia corrosiva, i les noves tendències artístiques. Així va néixer el cicle “Divendres de contraban, teatre contemporani per a una ciutat fronterera”, un arriscat però solvent exemple de programació estable d’espectacles multidisciplinaris no convencionals, orientat a defugir la rutina i la previsibilitat dels llenguatges teatrals tradicionals.
Amb la complicitat en la programació i l’organització del col·lectiu empordanès Cèl·lula, l’objectiu de l’ambiciosa aventura pretén estimular la creació i consolidar públics no habituals dels teatres municipals, tot generant una oferta cultural innovadora que promogui formats escènics contemporanis econòmics. La idea és obrir el Jardí al teatre contemporani per atraure nous públics i donar suport a l’impuls de Figueres com a ciutat creativa i té l’atractiu per al públic, per exemple, de compartir una copa de vi empordanès amb els artistes un cop finalitzat l’espectacle, que sempre té la platea en un escenari poc tradicional. Tot, des de 8 euros la funció.
Els Divendres de Contraban no supleixen la programació professional del Jardí. La complementen. Perquè “El Joc dels idiotes”, l’espectacle de Joan Pera i Lloll Bertran programat per finals de novembre, el concert de Raimon en el Fila Nou, el Hamlet d’Oriol Broggi, o l’Emma Vilarasau i l’Àngels Gonyalons interpretant textos de Caterina Albert ompliran la platea del teatre, gràcies a la seva oferta de qualitat i una orientació sovint oberta a tots els públics. Però el Jardí, i Figueres, ha de ser capaç també d’arribar a segments de públic no convencionals. Las Santas, Ernesto Collado, Carles Mallol, la genial Sònia Gómez o la sorprenent micropoetessa Ajo varen passar pel cicle la passada temporada. Enguany, des de divendres passat, tindrem ocasió de descobrir les psicofonies de l’ànima, una combinació de performance, instal·lació i teatre de la companyia l’Alakran; el Colectivo 96º; sessió doble amb Anna Estarriola; el sacrifici de Santa Sofia, per la Societat Doctor Alonso; i Jukebox, un solo de dansa amb Jordi Casanovas. Moltes d’aquestes creacions són representades a Figueres per primer cop a l’Estat espanyol. Un impacte que reforça el nostre rol de capitalitat cultural, i que és una oportunitat per descobrir nous formats de la creació escènica independent. Un luxe apassionant per als divendres més canalles al Teatre Municipal el Jardí. Una rotunda sacsejada a l’status quo de les dinàmiques teatrals empordaneses.
General
Octubre 23rd, 2009 at 12:04
Suport absolut a la iniciativa i a la causa contrabandista, com no podria ser d’una altra forma, però no sé si els nostres amics aquesta edició s’han passat una mica de frenada en quan a l’alternativa i radicalitat del conjunt de les propostes (…no és opinió meva, però l’he sentit d’altre gent i potser no estan mancats de raó). Potser en té la culpa el sensacional cicle de l’any passat, el boníssim gust de boca que va deixar a gairebé tothom i el no tant bo que va deixar el primer espectacle d’aquesta segona edició. Veurem els següents què tal.
El que sí que trobo a faltar al cicle, personalment, és la manca de com a mínim, un espectacle de teatre més convencional, de petit format, dedicat a algun dels directors emergents (Carles Mallol i La Soga, Pau Miró, Jordi Casanovas i els Flyhard… etc) de l’escena teatral catalana. Per acabar de ser, com dius, una oferta “complementària”, crec que s’hauria d’incloure algun dels noms esmentats dins un espectacle més centrat en el text i no exclusivament en la ‘performance’ pura i dura.
També tinc que dir que això ja es va fer l’any passat i que, precisament l’espectacle “Seguretat” de La Soga (el més “teatral”), va ser la que menys em va agradar de totes les del cicle, però una cosa no treu l’altra, i em sap una mica de greu que s’hagi prescindit d’aquest format aquest cop.
Octubre 23rd, 2009 at 16:02
Es una llastima aixo que passa amb Els Joglars. Aquest pais pot ser a voltes ingrat amb la seva millor gent. Tambe varem viure el cas Dalí i tants altres artistes que per una o altre rao acaben malament amb Catalunya. Felicito a Ciro Llueca per la seva iniciativa, encara que no li dongui resultat.
Octubre 23rd, 2009 at 17:54
Hola Takeshi i Ricard, gràcies per compartir les vostres constructives opinions!
Takeshi, com sempre punyent en els teus comentaris. Prenc nota de la teva demanda, que passo als programadors. Personalment, estava avisat i convençut del pas endavant que fèiem amb els DVC, i per tant accepto la crítica positiva en relació al primer espectacle, força diferent de les últimes funcions (Ajo, Sònia Gòmez….). Flyhard espero que ens acompanyi en la propera temporada….
Ricard, estic absolutament d’acord amb la seva reflexió. Malgrat tot, Boadella és un creador teatral, i és una llàstima que no puguem anar anant (o no) al teatre segons ens vingui de gust, i no per altres qüestions externes a les arts escèniques. En aquest cas per, com algú m’ha dit per correu, un cas d’autocensura, possiblement motivat per molts factors, però autocensura al cap i a la fi. Gràcies per les felicitacions, em refermen en la necessitat d’apostar per la llibertat d’expressió.