En comentaris anteriors he fet referència als motors de la cultura figuerenca, les entitats que amb el seu esforç i sapiència fan possible que la ciutat compti amb una programació cultural estable específica, i a on l’administració local i els agents culturals, la societat civil si voleu, juguen un paper fonamental en crear escenaris en els quals els actors culturals són també consumidors culturals de primer ordre.

Al llarg de l’any passat em vaig entrevistar amb totes les entitats culturals de la ciutat, i en les properes setmanes tindré una nova ocasió de fer-ho, amb motiu dels preparatius de la CCC. El fet és que a resultes d’aquestes trobades vaig preveure diverses partides en els pressupostos 2008 de Cultura, orientades a garantir per conveni de cooperació un suport econòmic estable a determinades entitats que per la seva naturalesa i propostes concretes podien conjugar una acció corresponsable amb la ciutat (l’ajuntament facilita diners, però l’entitat es compromet a trobar vies de finançament addicionals), i alhora feien possible la creació d’aquests escenaris culturals als que contínuament faig referència.

Evidentment, en l’administració de diners públics cal marcar prioritats. No hi ha recursos per a tot el que volem fer, ni voluntat, permeteu la sinceritat, de buidar el tresor municipal a cop de txec. I com que en l’administració de diners públics cal també la màxima transparència (en el document inicial de pressupostos –després ha patit alteracions administratives—s’especifica a què dedica els seus diners l’àrea de Cultura, podeu veure que moltes entitats ja tenen convenis de col·laboració vigents; i d’altres més en tindran gràcies a altres partides pressupostàries que no depenen de Cultura, per tant us prego que no feu una lectura parcial d’aquest post), us informo dels convenis que se signaran les properes setmanes, si els maleïts déus de la burocràcia ho permeten:

L’objectiu d’aquests convenis, com us avançava, és doble. D’una banda garantir que aquestes entitats, promotores (i consumidores) culturals de la ciutat, puguin planificar (en part) de manera estable la seva programació, sense haver d’anar periòdicament a negociar amb el polític de torn l’ajuda per la seva activitat. D’altra, comptar amb una sèrie d’esdeveniments culturals de qualitat a Figueres, de manera que els que són realment experts en la matèria s’ocupin que determinats sectors de públic (cinema independent, dansa tradicional, cant coral, etc.) tinguin garantida una programació estable, gràcies a la creació dels respectius escenaris, o sigui dit d’una altra manera, per mitjà d’una gestió dels recursos econòmics dels ciutadans la qual, com a càrrec electe, tinc la responsabilitat última d’ordenar.