Avui s’ha presentat a Barcelona el circuit estable de Ciutats Amigues del Circ, gràcies a l’impuls del Pla integral del circ del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, i la complicitat d’onze municipis catalans, inclosa Figueres, que s’han volgut sumar a aquesta iniciativa pionera.

En l’acte de presentació (foto), que ha presidit el conseller Tresserras i ha comptat amb la participació de Jordi Juanet, president de l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC) (també hi era la gerent, la pseudobanyolina Laia Alzueta) i alcaldes i regidors de les onze ciutats amigues del circ, s’ha fet palès el compromís del Govern de Catalunya per l’emoció, la força i la bellesa del circ, i també el fet que el Circ, avui, és una proposta escènica d’igual intensitat i nivell que el teatre, la dansa, o la música, que ja compten actualment amb una programació estable al Teatre el Jardí.

L’objectiu de les Ciutats Amigues del Circ és òbviament aconseguir que una sèrie de ciutats de Catalunya promoguin continuadament el circ de qualitat i crear una programació estable de circ, per tal de consolidar un públic de circ de totes les edats, i promoure el circ en totes les seves vessants: educació, recerca, creació, treball, producció, suport, coproducció, difusió i exhibició.

Des del mes de setembre passat, quan la Clara Matas i la Lídia Gilabert em varen fer la primera visita informativa, he volgut que Figueres formés part d’aquest club selecte, perquè estic convençut que el circ, com qualsevol de les arts escèniques, és una manifestació de llibertat i de formació integral de les persones, que aporta unes qualitats escèniques i humanes úniques, d’immediatesa i de proximitat amb l’espectador. Els assistents a l’últim “(Des)astres tours”, sabeu de què estic parlant.

El compromís de Figueres, com a ciutat amiga del circ, és signar un protocol per la creació de mesures per l’impuls del circ al municipi, i igualment assumir en la nostra programació cultural un mínim d’activitats de circ i un mínim de despesa en caixets d’espectacles de circ. Estem parlant de més quantitat i més qualitat, però sobretot d’un treball transversal, que sumi el circ a la dansa, al teatre, i a la música.

I el circ té molt camp per córrer a Figueres. Tenim una base molt sòlida gràcies a la feina de l’IES Monturiol, el professor Pep Invernó, i els estudiants que han anat participant d’aquesta magnífica experiència. Tenim també una situació estratègica, que recull les tendències i s’orienta al públic potencial de Catalunya i de França. Tenim el coneixement i la important col·lecció del Museu del Joguet de Catalunya. I tenim experiència en la programació de circ de vela, gràcies en bona part a la figura de Genís Matabosch, així com en la resta d’espectacles de circ modern i de qualitat. Però sobretot tenim molts reptes. Convertir-nos en ciutat amiga del circ ha de servir per consolidar una línia estable de programació potent als espais públics, al Teatre el Jardí i als centres cívics, més enllà de les festes majors, alhora que incloem les activitats de circ com a recurs pedagògic, a les escoles i instituts.

El gran crític de circ Sebastià Gasch definia el circ com “una activitat humana que combina els jocs del cos amb els jocs de l’esperit”. Per fer jugar els vostres esperits, jo us recomano una lectura agraïda per aquest estiu: “El circ, la poètica del risc” (Generalitat de Catalunya –KRTU–, 2007), un espai de reflexió sobre la tradició i la modernitat del circ, que us donarà moltes pistes sobre el recorregut que inicia avui Figueres com a ciutat amiga del circ.