La figura del Cap de Cultura, que ocupava Josep Torner fins al passat 31 d’octubre, segueix vacant a l’Ajuntament de Figueres. La cosa no és per riure.

Torner s’ocupava de dues coses. De dues grans-grans coses. Una, coordinar l’equip i la gestió administrativa de l’àrea: seguiment de calendaris, pressupostos, visites, compromisos. Dues, la programació de les activitats de l’àrea: teatre, música, dansa, exposicions, etc. Tot, evidentment, amb el suport imprescindible de la resta de l’equip. Es tractava, en molts casos, de coordinar aquest personal. En d’altres, d’executar directament les instruccions rebudes pel regidor de l’àrea.

Què ha passat, doncs? Entre que Torner va notificar la seva marxa a la direcció de la Casa de Cultura de Girona, i malgrat que en la distància ens ha donat tot el suport que hem demanat, s’ha dut a terme el procés per trobar un substitut. O un semi-substitut, perquè la meva idea és reforçar la part de programació amb una contractació externa. Entrevistes amb candidats (magnífics candidats i candidates!). Persecució dels quaranta mil processos administratius que faran possible aquesta contractació (Com? Qui? Què? Quan? Quant?, cada pregunta tres o quatre instàncies i les corresponents trucades de seguiment, correus, passadissos, etc.), amb l’ajuda inestimable del gerent del Govern de la ciutat, en Josep Maria Marcè. Finalment, si els astres s’uneixen el dia que toqui, hem de pensar que a finals de febrer tindrem l’esperat substitut a la seva cadireta. Però vaja, sóc escèptic.

I mentre? Haurem passat quatre mesos de bòlit i sobrecarregats de feina, en moltes tasques que ens són noves. L’Esther Guix ha assumit impecablement el control pressupostari i la coordinació de molts processos, no sense impediments de tota índole, més propers al caprici del desconeixement de la nostra dura realitat, que al bon tràmit administratiu, rebuts des de l’abstracte cel dels processos burrocràtics. A més de, com si res, el programa de subvencions a les entitats culturals, la complexa justificació de les subvencions sol·licitades a altres administracions, i la gestió de la documentació que es genera en l’àrea. La Carme Mach ha entomat amb l’eficàcia impassible que la caracteritza l’agenda cultural, la gestió de les entrades al Teatre, la gestió de la programació de l’àrea (tela marinera), i la difusió de les activitats (la beques de creació artística, etc.). La Camil·la Massot ha sumat a les seves tasques de correcció ortogràfica de tota la casa les de gestió i coordinació de les publicacions municipals, així com del disseny dels materials de difusió. I ha coordinat la Beca de recerca ciutat de Figueres juntament amb l’Eva Astarloa, qui ha seguit portant unipersonalment l’Arxiu Municipal (treballadors a l’Arxiu de Roses: 3; a Girona: uns 15 en total, Lluís-Esteve?), alhora que ha preparat un ambiciós programa per reunificar la documentació municipal, entre d’altres encàrrecs que ha assumit amb diligència. La Lluïsa Vidal ha mantingut la coordinació de la Biblioteca, a més d’algun regalet d’ultima hora marca Ciro Llueca. L’Anna Capella, l’artística mà dreta d’aquest regidor, ha dirigit el Museu de l’Empordà, alhora que ha preparat una ambiciosa programació per l’any vinent, tothora que està preparant tot de nous i ambiciosos projectes pel Museu i per l’àrea. I finalment, en Jaume Alsina, el tècnic del Teatre el Jardí, s’ha excedit un cop més de les seves estrictes competències per demostrar que quan cal que la bicicleta no pari, ell és el primer a posar-se a pedalar, amb un somriure a la cara, sigui festiu, feiner, dia, o nit. La programació del Teatre dels propers mesos és cosa seva.

A banda i de retruc, clar, la resta de personal directa o indirectament relacionat amb l’àrea de Cultura (el personal de la Biblioteca, del Teatre, del Museu de l’Empordà, del Consorci de Normalització Lingüística; Acció Cívica i la seva cap, Maria Rentero; el personal d’Administració de la Casa Gran, etc.), ha patit les conseqüències d’aquesta manca de coordinació, sumat a l’inevitable i important fet que aquest regidor també és nou en aquest ofici.

Una mica de cacau maravillau sí que està havent, perquè negar-ho. Però vaja, amb un equip com aquest podríem anar tranquils a unes quantes guerres.

Bon any a totes i tots!