Fa uns mesos que els patrons de la Fundació Gala Dalí sabíem una magnifica notícia. Una de les pintures més famoses del mestre residiria durant dos mesos a Figueres, gràcies a les gestions del president Ramon Boixadós amb el prestigiós MoMa de Nova York. Tot coincidint amb la Capitalitat de la Cultura Catalana, el nostre museu més emblemàtic regala a la ciutat, i als milers de visitants que en faran peregrinació, la possibilitat d’admirar els populars rellotges tous en versió original.

I ja ha arribat el dia. Divendres passat el director del museu, Antoni Pitxot, i la directora del Centre d’Estudis Dalinians, Montse Aguer, varen presentar aquesta novetat al públic, tot oferint als figuerencs la possibilitat de visitar gratuïtament la tela durant el cap de setmana pròxim.

“La persistència de la memòria”, com s’està replicant i analitzant (molt bon article de Mariona Seguranyes al setmanari Empordà) a tots els mitjans de comunicació, arriba per primer cop a Espanya, i embelleix les sales del Museu Dalí amb la seva fantasia plàstica, a partir de les incursions (excursions, diria jo) en el mètode paranoic-crític, emblemàtic en les obres del mestre en la dècada dels trenta.

Aquest dissabte l’oferta és completa. A partir de les 16h les andròmines monturiolesques (foto) de la companyia Pipototal seran a la Plaça Josep Pla, a les 19h iniciaran la seva rua pels carrers de Figueres, i convergiran a les 20h a dalt de la Rambla amb una performance dels Deambulants que inaugurarà oficialment la CCC amb una inèdita sardana aèria que penjarà d’una de les potents grues Padrosa.

Però pel matí està clar que molts aprofitaran per visitar els rellotges tous dalinians, altres optaran per l’arquitectura i els retrats de Francesc Català-Roca, mític fotògraf que és exposat a la seu altempordanesa del COAC; altres per la mirada Portabella, al Museu de l’Empordà; altres per les obres de Conxi Molons, al Col·legi d’Advocats de Figueres; altres per la col·lectiva 5 de 5, a El Claustre; i altres per l’exposició organitzada pel Museu de la Tècnica de l’Empordà que té lloc a La Cate, dedicada als mestres d’aixa a partir de les maquetes del mestre Tajadura, que impregna de Cadaqués un centre cultural cada cop més present a la vida figuerenca.

Sí, definitivament jo diria que la ciutat està bullint cultura. Soldevilla: anem pel bon camí!