Però més enllà de la diagnosi i la missió encomanada, i els puntals del balanç en matèria d’acció cultural, la diagnosi inicial de l’estat de la Cultura a Figueres també visualitzava una manca d’espais culturals que no es construeixen d’un dia per l’altre, i a on la nostra administració local ha d’anar forçosament acompanyada per la gironina, la catalana i l’espanyola.

Aconseguir recursos econòmics no és senzill. Això ho sap tothom que no menteixi deliberadament a la ciutadania amb progressos que es titulen imminents però que són fruit de la desesperació i el càlcul electoral a curtíssim (cutríssim?) termini. I la recepta per implicar les administracions en la nostra ciutat no pot estar basada en el plor o la reivindicació a crits. La recepta passa per analitzar les oportunitats, dissenyar projectes solvents, i negociar, negociar i negociar. En això, haig de dir-ho alt i clar, els responsables polítics de la Diputació, de la Generalitat, i dels diversos ministeris de l’Estat, només han posat facilitats, almenys a totes les gestions en les que jo he pogut participar.

El Casino Menestral segueix essent una assignatura pendent, malgrat els intensos esforços per aplicar la lògica i el rigor en la rehabilitació d’un dels nostres equipaments més estimats. Des de que es varen començar les obres l’Ajuntament ha aconseguit que les administracions impliquéssim fins a 6,4 milions d’euros, inclosos els 4,2 milions de la ciutat. Segueixen faltant diners i sobretot segueix faltant agilitat en la represa de les obres. Al Casino no s’hi poden continuar posant pedaços, hem de garantir que un cop es reiniciïn les obres (i seria poc responsable ara seguir anunciant dates que ja no es creu pràcticament ningú) es finalitzin amb totes les de la llei. El Casino Menestral, per sort, segueix amb la seva intensa activitat cultural en l’espai municipal dels antics Jutjats. Però el Casino Menestral tornarà a la seva històrica seu per poder tornar a obrir les seves portes a tota la ciutadania, no per la via dels pedaços, sinó per la via dels comptes clars i el consens en el seu destí.

L’Arxiu Municipal i Comarcal ja té finançament de la Generalitat i del municipi, i una ubicació cèntrica, com és lògic. El nou espai es convertirà en un pool de recerca local i alliberarà els espais de l’antiga biblioteca i de l’escorxador. I ho farà possiblement acompanyat d’una segona biblioteca també finançada per la ciutat i la Generalitat, gràcies a que ho varem sol·licitar en el respectiu PUOSC, malgrat les reticències dels socis majoritaris de govern. Tindrem un sistema de biblioteques basat en dos eixos, la recerca local i la formació al llarg de la vida d’una banda; i la cultura i el lleure i de l’altra, basant-nos en el model escandinau, on persones i tecnologies faran possible el creixement del capital intel·lectual de Figueres. Bé, o això es contempla en la lògica bibliotecària d’una ciutat compacta com Figueres. Altra cosa són els invents (recorden quan en Santi Vila feia campanya per situar l’Arxiu al Castell de sant Ferran?) que es vulguin iniciar a aquestes alçades dels projectes.

La Casa Natal de Salvador Dalí té finançament íntegre per la seva rehabilitació. La Carme Chacón, llavors ministra d’Habitatge, va respondre a les nostres demandes amb un anunci que és una realitat en els pressupostos de l’Estat per a l’any 2010. Més de 2 milions d’euros per a Figueres, per a un equipament que permetrà reforçar l’esperit dalinià de la ciutat, estic en el millor lloc per fer-ho notar, alhora que obrirà una nova porta cultural a les figuerenques i els figuerencs. La Casa Natal, evidentment, no pot ser un nou petit Museu Dalí. Necessitem complementar el poder d’atracció del gran Museu Dalí alhora que disposem per als nostres ciutadans d’un centre cultural on els contemporanis de Dalí i els seus deixebles aportin una nova oferta cultural oberta a tots els públics. Pura lògica en el disseny conceptual, que –vostès perdonin– veurem a on va a parar.

La ciutat necessita complementar el gran Teatre Municipal el Jardí, que té 1057 butaques, amb altres espais escènics professionals per a espectacles de petit i mig format. El generós finançament del teatre de La Catequística és una mostra d’aposta municipal pels espais a revitalitzar, sempre amb uns terminis viables, amb un control impecable de les obres, i amb una contraprestació clara i oberta a tots els figuerencs, o almenys això vaig negociar jo. Una altra cosa és que una única administració (la local, en aquest cas) no hauria de viatjar sola en el finançament d’espais privats, això és inadmissible.

Però això celebro que la recepta que us avançava ha funcionat: el Ministeri de Foment està destinant 2 milions d’euros (el finançament més important a Catalunya de l’any 2009) a fer possible la rehabilitació de l’església de l’antic convent de Caputxins i la conversió d’aquest patrimoni en un modern auditori i espai escènic polivalent. Em pregunto per què no s’han licitat encara les obres, si teníem tres mesos per fer-ho des de la signatura del sucós acord.

Ara estic convençut. Les diverses visites a Madrid, als ministeris, acompanyats pels nostres diputats gironins; als departaments de la Generalitat o a la Diputació de Girona, han donat un resultat que està a l’alçada de les nostres ambicions i expectatives ciutadanes. En la contribució a la millora dels nostres espais culturals, poquetes paraules i fets contundents.

En el balanç, lògicament, hi ha un capítol per als temes vius, els temes pendents. Serà el proper de la sèrie.