Fa poc més d’un any que vaig ser nomenat regidor de Cultura de Figueres. Era l’octubre de 2007, havien passat uns mesos des de les eleccions municipals, i el pacte entre CIU i PSC va fer possible que els cinc regidors socialistes ens incorporéssim al govern de l’alcalde Santi Vila, juntament amb el regidor d’ICV, Richard Elelman.
La meva diagnosi inicial, a partir de les pròpies impressions (compartides amb el tinent d’alcalde i líder espiritual;-), Pere Casellas) i de les converses amb les entitats culturals figuerenques, era que a Figueres teníem dos problemes: Espais, i Comunicació. Cap dels dos es resolen ràpidament, però els meus esforços al llarg d’aquest primer any de regidor han estat orientats a solventar a llarg termini aquests dèficits, i també fer possible, a curt, la creació d’escenaris i aliances on el consum i la pràctica cultural siguin una realitat. Alhora, ho sabeu de sobres pels meus escrits a l’Hora Nova, he volgut posar en pràctica un actitud innovadora, de cert trencament, amb les propostes culturals de la ciutat. M’obsesiona, ho reconec, el fet que Figueres deixi definitivament de ser un poblet de pessebre, i es converteixi en una ciutat potent i sense complexes.
El que segueix és el petit llistat d’èxits i reptes, dels quals han estat protagonistes de primera línia el personal directe i indirecte de l’àrea de Cultura. En Xavier Díaz; l‘Esther Guix; la Carme Mach; en Jaume Alsina i el personal del Teatre; la Lluïsa Vidal i l’equip de la Fages de Climent; l’Eva Astarloa; la Camil·la Massot; la Montse Deulofeu i la gent de l’Oficina de Català; l’Anna Capella i el personal del Museu de l’Empordà; el comissari de la CCC, Joan Manuel Soldevilla; l’Esther Pujol, coordinadora de l’event; la Cristina Jutge, responsable de comunicació de La Mirada Portabella i ara membre de l’equip de la Casa Natal.
Pels espais, diem-ne equipaments, hem mirat de créixer de manera planificada, sense perdre massa temps en els cants de sirenes i les misèries humanes de la nostra ciutat. Necessitem una segona biblioteca (la varem incloure en el PUOSC, a redactar el projecte el 2009); un arxiu municipal i comarcal (diverses reunions per mantenir vius la ubicació i el finançament necessari); un auditori polivalent que complementi al Jardí (projecte redactat de Caputxins, en estat de negociació el finançament); un teatre de petit format (La Cate, a finançar el que queda l’any vinent); un espai expositiu que complementi el Museu de l’Empordà (redacció del projecte i pla d’usos de la Casa Natal); el Casino Menestral (negociació a diverses bandes del finançament), i dotar d’infraestructura mínima a diversos espais ja existents (Societat Coral Erato, Teatre Bon Pastor, pel moment sense èxit). Finalment, hem solventat, ni que sigui a precari, la ubicació de les exitoses classes de català del Consorci de Normalització Lingüística.
Si he contribuït des del meu grau de responsabilitat a que el 2012 Figueres tingui una segona biblioteca; un arxiu municipal i comarcal (i per tant alliberat l’antic escorxador); un nou espai per a arts escèniques; un teatre de mitjà format; la Casa Natal en marxa; el Casino Menestral finalitzat; i funcionant amb normalitat l’Erato i el Bon Pastor, em podré sentir molt satisfet.
Per comunicació, hem reforçat la presència en els mitjans de comunicació, i especialment en els segments als quals hem volgut arribar, tothora que hem volgut dignificar al màxim de les possibilitats de l’àrea de Cultura, les accions que es venien realitzant a la ciutat, així com el disseny dels productes de promoció i difusió. Hem doblat les beques de recerca, i hem reforçat el paper del Jurat i de la posterior publicació. Hem mantingut les beques de creació, amb l’objectiu de créixer i consolidar-les. Hem apostat fortament pel Teatre el Jardí, invertint en aquesta infraestructura, en la difusió de les activitats, i dotant a la programació de propostes arriscades, sense oblidar la línia iconoclasta que ens defineix com a grup d’espectadors. Hem reforçat el rol de la Biblioteca Fages de Climent com a principal equipament cultural del municipi, amb idees, diners, i molta comunicació externa. Hem pogut organitzar una sèrie d’actes dedicats a descobrir l’obra del cineasta figuerenc Pere Portabella, i hem ajudat a situar Figueres en el mapa de la creació contemporània gràcies al Festival Maçart, a l’Acústica, a la Nit Blanca, i molt especialment gràcies a la complicitat imprescindible de la directora del Museu de l’Empordà, l’Anna Capella.
En paral·lel, hem creat i renovat convenis de col·laboració amb les entitats culturals figuerenques, i hem contribuït a crear espais de participació amb totes les entitats i la ciutadania, gràcies a la Capital de la Cultura Catalana, Figueres 2009. El pressupost de Cultura, el 2008, ha augmentat fins als 2,5 milions d’euros.
Tenint com a eixos de treball els Espais i la Comunicació, de què no estic satisfet, i per tant són reptes per aquest “nou any”?
Més estratègia. Hem de pensar les coses que volem fer i fer-les en el moment just en que ho necessitem. Hem de comunicar-les més i pels canals més adequats. Hem d’arribar als 44.000 figuerencs, no només als 2.000 (moltes gràcies, nois!) que ja practiquen i consumeixen cultura.
Més eficàcia. Les coses van molt a poc a poc, cada tràmit és un rotllo total. Cada paper, una muntanya de processos. Cada idea costa mil anys a fer-se una realitat. Fins-i-tot amb l’entrada del nou cap de l’àrea de Cultura, i malgrat tenir a tot el personal molt sovint traient fum, és frustrant veure que tot s’eternitza. Hem de racionalitzar processos i reforçar personal. Hem de fer poca fressa, i molta endreça.
Més aliances. Seguim fent moltíssimes coses, però moltes segueixen sense tenir un gran èxit. I això inclou tant el que programa directament l’Ajuntament (les hores del conte de la Biblioteca; les obres de teatre; les expos al Museu) com les moltes més que contribueix a finançar Cultura via ajuts directes, indirectes, i subvencions (conferències i xerrades; exposicions i mostres; concerts i recitals; publicacions, etc.). Hem d’aprofitar sinergies amb tots els sectors. I hem de seguir guanyant en influència política, per tal de poder picar portes dels extramurs quan la ciutat ho necessita.
Voleu ajudar-me a avaluar aquest primer any? Els comentaris nominals o anònims al post, són molt ben rebuts!
General
Octubre 9th, 2008 at 7:01
Per a quan el programa d’activitats de la CCC? Estic ansiosa ja per saber-lo
Respecte a l’”avaluació”, he de dir que aquest útim any ha estat el primer que he anat al Teatre Jardí pel plaer de veure una obra bona, i n’he quedat molt satisfeta.
Pel que fa altres activitats culturals, com l’Acústica, tampoc puc dir-hi res en contra, ja que estic orgullosa que Figueres tingui un festival musical d’aquestes característiques…i gratuit!
La Biblioteca Fages de Climent també m’ha estat molt útil aquest any, i més encara amb la no-limitació de llibres. (La meva germana hi va gairebé cada setmana i en surt amb uns 7 o 8 documents)
I bé, ara estic impacient per saber més sobre la CCC de Figueres de l’any que ve, com també de l’espai per cursar teatre.
Apa, doncs arreveure!
Octubre 9th, 2008 at 12:44
Toca massatge, Ciro. Crec que te l’has guanyat.
No sé si per la nostra coneixença (ex-companys d’institut), per la nostra coetanietat (…calia un urgent relleu generacional a nivell local i sobretot en l’àmbit cultural) o per la constant actualització d’aquest bloc, amb el que hem pogut fer un seguiment exhaustiu de la teva tasca al capdavant de la regidoria de cultura i comentar-ne alguns aspectes i inquietuds. Potser per tot plegat. Però la veritat és que aquesta proximitat m’ha fet viure i implicar-me molt més amb l’oferta i la realitat cultural de la nostra ciutat.
La meva impressió és que tenim a una persona amb una dedicació extrema al seu càrrec, amb molta il.lusió, implicació i amb receptivitat pels problemes i dèficits, alguns molt grans, de la notra ciutat en matèria cultural i que, a més, encaixa bé les crítiques. Fí del massatge.
Però també estaràs d’acord en que t’ha bufat el vent bastant a favor. Arribes al càrrec i et trobes amb la capitalitat cultural, la cessió de la casa natal de Dalí, un èxit com mai a l’Acústica, i un èxit rotund amb el suport una iniciativa tant interessant, però que també generava certa incògnita con la Nit Blanca, entre d’altres.
Per cert, parlant de la Nit Blanca, no puc estar-me de traslladar-te un comentari que em va fer després del mini-concert de’n Comelade una amiga que viu a un dels pobles veïns a Figueres : “Doncs la veritat és que amb aquest alcalde nou s’estan fent moltes més coses culturals a Figueres, oi?”. Veus per on vaig, no? Ja he dit en altres ocasions que no m’agrada posar-me en temes polítics, però m’emprenya que els mèrits se’l emporti el que té la vara, quan el que fa la feina de veritat és un altre o uns altres. Però això passa a tots nivells, tant a l’empresa com a molts altres àmbits, ja se sap.
Una abraçada, sort amb els reptes que téns per davant i per molts anys.
Octubre 10th, 2008 at 14:11
Hola Laura, merci pels comentaris… de veritat que em fan molt feliç! (una mica de paciència encara per la CCC, una micona més i prou).
Hola Takeshi,
Gràcies pel massatge, i també pel bany de realisme. Està clar que amb vent a popa es fan més bé les coses. De fet, el mèrit-mèrit estricte de la majoria de coses que es fan a Cultura és del personal de l’àrea. Com a regidor, explico les coses que gestiono i potencio, però està clar que l’Acústica, per exemple, depassa la meva responsabilitat.
Sobre la Nit Blanca (un comentari impecable i molt encertat, el teu), quan el PSC varem decidir en assemblea entrar al govern, sabíem que l’alcalde Santi Vila (CIU) trauria molts rèdits, possiblement la majoria, perquè s’assegurava estabilitat a la ciutat, i és ell el capità del vaixell, i per tant el responsable i cap visible últim de les coses bones, i dolentes.
Sobre la teva amiga: jo mateix, abans d’entrar com a regidor (no ja després d’haver entrar al PSC, fixa’t), no em sabia amb exactitud el nom de tots els regidors, ni a que es dedicaven. Això passa a la majoria de la gent. Sap el nom de l’alcalde, i poc més. No em sembla greu, la majoria de la gent no té temps per saber qui li planta les flors al carrer, o qui pinta les façanes.
En defensar l’opció d’entrar al govern va pesar per sobre d’altres una consideració: Figueres. Si entràvem al govern Figueres aniria millor. I a data d’avui, segueixo convençut d’aquesta premissa, per molt que el proper que guanyi les eleccions sigui Santi Vila o CIU.
El tema de l’estabilitat política sembla poca cosa. I creu-me, ho és tot. Un exemple: saps qui aprovarà els propers pressupostos? CIU, PSC, I ICV. Sense el suport del PSC, CIU hauria de negociar una a una cada partida amb els grups de l’oposició, i cada cosa que s’aprovés seria a canvi d’alguna cosa. Així no hi ha manera d’avançar decentment, em fa l’efecte.
Hi ha un tema més, encara que pugui fer riure. Com a regidor de Cultura em sento regidor de Cultura de tota la ciutat, de tots els ciutadans. En cap de les meves accions he mirat el meu carnet de socialista. Evidentment, les polítiques culturals les marco en una línia determinada, que crec que és la d’una esquerra moderna, justa i socialment cohesionadora. Però les decisions estan lligades a que les coses surtin bé a la ciutat, no al PSC (que és el partit que més m’estimo del món!;-)
Merci com sempre per les crítiques constructives. Imprescindibles per avançar.
Octubre 11th, 2008 at 23:55
Saps que em llegeixo el teu blog des de la distància, i que no sóc de Figueres - tot i que conec la ciutat de diverses visites. No puc opinar, doncs, sobre l’afectació de les actuacions de l’ajuntament a la vil·la, però sí del fet que no gaire regidors dediquen el temps i les energies que dediques tu a informar els ciutadans sobre propostes, idees, fets i actes. L’enhorabona per això. I si els figuerencs estan contents, en línies generals, amb l’àrea de cultura del seu ajuntament, doble enhorabona. Que així sigui.
Octubre 12th, 2008 at 0:17
Hola Ciro, no et vull fer baixar del nuvol, però Figueres no és mou amb la cultura, perdó, si amb els esdevenimens gratuits, acustica, més o menys amb les nits Blanques, amb l’enbarraquet, però que passa cuan consumir cultura té un cost?
Les propostes del teatre son bones i variades, però la gent no respont, la proposte innuvadora de la carpa de fires del festival d’humor, va funcionar, però tampoc va omplir, malgrat la cualitat dels artistes i menys amb gent de figueres, era de pagament !!,no és culpa teva, que prou fas, ni crec que sigui culpa de la pùblicitat, crec que és aquesta ciutat que s’ha aturat, que culturalment s’ha mort, no és mou el jovent, ni la gent de mitjane edat, ni els grans, les entitats és van apagant poc a poc, malgrat els diners que inverteix l’Ajuntament.
Figuerencs, desperteu d’una vegada, hi ha aires nous a l’ajuntament, i consumir cultura fa gran una ciutat. Per cert l’any que vé som capital de la cultura, seguirem donant l’esquena al que pot fe que Figueres tingui el prestigi que cal per ser la capital de la comarque de l’Emporda.
Octubre 16th, 2008 at 8:41
Hola novament, Ciro.
Un tema que no ha millorat en aquest any : ahir dia 15 vaig rebre a la bústia de casa (….i suposo que la resta de figuerencs també) el tríptic-agenda cultural del mes…. d’octubre !!!!
De debó cal esmerçar esforços i diners en enviar una agenda cultural mig caducada ???
Octubre 16th, 2008 at 8:43
Hola Takeshi,
Efectivament, això no ha millorat gens, i com tu, no estic satisfet de l’actual agenda.
Al gener toca canvi. Passarem a una opció trimestral en paper, completada amb una web i un servei digital que ens permeti avisar a diari, els que vulguin estar informats del que passa a Figueres. Però hem d’esperar al gener per superar l’actual model. Ho lamento.
Ciro