L’ICAFI, l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres, ha inaugurat fa uns dies una exposició a la seva seu, al carrer Llers. I la mostra és una aposta curiosa, i valenta, perquè ha reunit dos artistes units per llaços de sang, però també per la seva capacitat de transmetre vivències, bocins d’experiències pròpies a partir de les seves obres: Ricard Ansón i David Ansón.

Tot consultant l’hemeroteca, vaig detectar que Ricard Ansón deia en una entrevista a l’Ampurdán, el 1965, que la vida és rapida, i que una obra havia de respondre a aquesta velocitat creant un impacte en la visual de la gent. Fidel a aquesta consigna, Ricard Ansón, el pare –i avi– és un captador de les essències, de la forma i del color. En paraules de Montserrat Vayreda, “vitalista però inconformista”. La historiadora Mariona Seguranyes va dir que creava “pintura plena de vida”. A partir de la lògica varietat de registres formada a partir de molts anys de dedicació, el lluminós paisatge empordanès un dels eixos del gran Ansón.

Si apretes David Ansón, el fill –però també pare–, el creador de la magnífica peça central dels jardins Puig Pujades, l’escultor justifica la seva obra, les explica, les descriu. Però personalment prefereixo gaudir al meu aire del que m’està suggerint cada nova creació ansoniana. És llavors quan crec que l’expressió de l’artista és genuïna, fruit, potser, d’una violència interna, una lluita que mai no es reflecteix en seu caràcter tranquil, però sí en unes textures híbrides que mostren la riquesa interna.

En la inauguració de l’exposició, presidida pels artistes i pel degà de l’ICAFI, el compromès Jaume Torrent, varem fer broma amb el fet que Ansón & Ansón tenen més coses en comú que la seva capacitat creadora en el món de l’art: homes de família nombrosa, les seves adorables esposes esdevenen protagonistes indirectes de la creació perquè construeixen bases sòlides on els artistes poden trobar espais per construir un missatge propi. La gran família Ansón té aquestes coses: mentre fan la seva feina i creen estructures familiars de gran solidesa alimenten el nostre país empordanès d’unes creacions impactants a primera vista, però d’una sensibilitat que traspassa dies i setmanes enllà de la primera visual.