Un grup d’emprenedors amb inquietuds culturals ha creat una nova revista digital dedicada a reflexionar sobre l’art i la creació contemporànies. Dedicada, segurament, a sumar veus –molt sovint divergents– al voltant de qüestions com les polítiques culturals, els centres d’art, les obres de creació, els espectadors/consumidors/actors. Eudald Camps dirigeix i coordina aquest equip, que reuneix en el seu consell editorial al figuerenc Pep Canaleta, Narcís Gironell, Manel Bayo, Clara Oliveras, Ester Borin i Jordi Mitjà, amb la col·laboració d’un seguit de noms que són molts dels protagonistes indiscutibles de la gestió cultural a la demarcació de Girona, o bé són directament motors de la creació artística independent.

Adeumateria.cat és el nom i URL d’aquesta publicació, creada amb molta il·lusió, complicitats, i atenció: amb un recolzament simbòlic de les administracions. Si la revista autojustifica la seva tirada digital per l’època de vaques magres que vivim (hi ha hagut, per a la cultura, alguna època de vagues grasses?), poc ens costaria inferir, als més tecnificats, que és aquest el format natural de les propostes emergents, arriscades, basades en la pura realitat i en la necessitat d’allunyar-se de processos del segle passat, dels quals se’n dubta fins a la fira de Frankfurt.

Amb el bon antecedent de l’IGAC, els responsables d’Adeumateria han estat capaços de posar en la nostra escena un projecte d’intercanvi d’idees que té, en el món digital, el millor amplificador. Una revista que té vius els continguts, malgrat la seva previsió d’aparició semestral, a la clàssica, i que podrà emmirallar-se, en els propers números i si segueix la ratxa d’autors i col·laboradors, en d’altres publicacions més consolidades, a Catalunya i a Espanya (però nois: més idiomes, si us plau!).

Premeu amb força la porta giratòria de l’Adeumateria.cat. Hi trobareu la Rosa Pera, flamant directora de Bòlit, el prometedor work in progress Centre d’Art Contemporani de Girona que ha iniciat el seu camí amb una proposta triple que inclou al figuerenc Jordi Mitjà. Yolanda Romero i Nekane Aramburu seran visibles aviat (o prendrem les mesures oportunes!). La revista publica unes reflexions de Jordi Font sobre el que seria (serà) precisament el Bòlit. Rafael Camps fa pedagogia de l’art contemporani i s’esplaia en les seves teories contundents sobre un tema que coneix molt bé, gràcies a les seves aportacions en el festival Maçart: la col·lectivització (la volguda apropiació per part de les masses) i la pedagogia necessària en els projectes artístics, o sigui una mirada des de l’art rupestre fins a la creació 2.0. La comissària (i membre del Jurat de les beques de creació artística de Figueres) Magdala Perpinyà, reflexiona sobre l’estat actual de les polítiques de l’art, i especialment de l’art contemporani, no sense una visió crítica, sarcàstica, a alguns dels grans circs (aquí, allunyats del noble art promocionat per Sebastià Gasch) culturals. La cosa es completa amb una miscel·lània d’articles punyents de Narcís Selles publicats al Diari de Girona; amb un animat debat sobre la vigència de les biennals d’art; i amb diversos textos sobre l’univers de Walter Benjamin, un altre dels molts empordanesos adoptius de la categoria dels il·lustres i alhora maltractats per aquest territori que no s’està d’hòsties.

Aquest número doble zero és el magnífic punt de partida d’una aventura cultural, empresarial, editorial, que pretén confirmar que la realitat, per si algú ho dubtava, té color de debat, de diàleg, i de conversa escrita animada.