La Vanguardia, i El Punt, respectivament, han publicat en els últims dies dues intervencions d’aquest regidor.

En l’entrevista que em va fer Joaquim Roglan per a La Vanguardia (quina foto més bonica, no trobeu?, la Regina em demana si és un fotomuntatge, però no, és perícia del fotògraf Paco Sierra), com passa, hi ha respostes en les que em reconec, i en d’altres no tant. És dura la feina de sintetitzar 30 minuts de conversa en només unes línies, i per això globalment em sembla perfecta.
Potser amb la resposta que menys em reconec és amb el recurrent tema del Niu, a Girona. I és que en aquest affaire sempre he estat al costat de la creativitat, de l’artista, de la cultura, del Bòlit, i de l’acció que impulsa dia a dia la regidora M. Lluïsa Faxedas. Tant de bo poguéssim tenir uns quants nius d’aquests a Figueres, senyal que la ciutat estaria una mica més agitada, culturalment parlant. Diria per tant que la paraula show, reproduida a l’article, volia fer referència al conjunt de declaracions pro i contra aquest exemple d’arquitectura efímera gironina, essent la més exòtica de totes, al meu humil entendre, la relacionada amb el fet que des de no sé quin punt del pont no es podia veure una part de l’església, i que per tant calia procedir a arrassar la magnífica obra de Santiago Cirugeda.
En segon lloc, avui El Punt publica un article, “Les biblioteques públiques, molt més que aules d’estudi“, sorgit arrel d’un desafortunat text del professor i escriptor figuerenc Joan Ferrerós al mateix diari, fa uns dies. És un tema recurrent, que reivindica la possibilitat de donar resposta a una necessitat real de la ciutadania: tenir llocs per estudiar. Però en aquest assumpte, amigues i amics, com deia fa uns mesos, opino que malgrat que les biblioteques públiques del nostre país varen servir en el segle passat per cobrir els dèficits d’altres equipaments municipals, com són les aules d’estudi, en l’actualitat el rol i objectius de la Biblioteca Fages de Climent, com passa amb la resta de biblioteques públiques, s’orienta a garantir l’accés universal a la cultura, a la llibertat d’informació, a la formació permanent i al lleure.



General
Febrer 3rd, 2009 at 16:47
Hola, Ciro, m’ha agradat molt llegir el teu post, que efectivament matisa allò que va sortir al diari, i que justament havia llegit aquest matí… M’estranyava coneguent el teu tarannà, perquè sé que tant tu com el teu equip aposteu també per la innovació i la creació, encara que a vegades això comporti polèmica i malentesos. Molta sort amb les activitats de la capital cultural i també amb les vostres instal·lacions efímeres, que espero que si generen debat, sigui almenys productiu.
Vaig llegir també el teu article sobre les biblioteques, i efectivament estic totalment d’acord amb que les bibloteques d’avui són moltes més coses a banda de sales d’estudi, malgrat que aquesta funció també és important. Potser una bona solució seria aconseguir poder utilitzar escoles i instituts més enllà de l’horari escolar, al cap i a la fi també són equipaments públics i ciutadans.
Una abraçad ai fins aviat,
L.
Febrer 3rd, 2009 at 17:22
Merci pel comentari, Lluïsa, evidentment em vaig quedar de pedra (de pont de pedra?;-) quan vaig veure la frase publicada, gens a veure amb el que penso. L’enhorabona per la proposta Cirugeda, i que ompliu Girona de nius!;-)
Febrer 3rd, 2009 at 18:24
Nomes dos petits comentaris. Vol dir que l’hi t’agrada sortir massa a la premsa? I la foto podria ser bonica si estes ben encuadrada, si s’hagues fet des de la dreta de l’imatge la paraula teatre seria complerta i voste amb un ahira potser més natural.
Febrer 3rd, 2009 at 20:50
Hola Jordi,
No acabo d’entendre la primera pregunta. Si interessa resposta, voldria reformular-la?
Sobre la foto, tants caps tants barrets. A mi, salvant la insalvable presència humana, m’encanta així, la veritat.