Fa quatre o cinc setmanes que no sóc regidor de Cultura de Figueres, i a l’espera de batre un rècord Guinness en el nomenament d’un nou responsable polític municipal de Cultura, les passes de l’alcalde Santi Vila en aquesta estratègica matèria ja apunten maneres: esborrar tot rastre de l’acció cultural municipal dels darrers dos anys i mig, el més aviat possible. Ja els avanço que confio en el seu fracàs, perquè la menció de responsabilitat principal de les iniciatives culturals iniciades en aquest mandat no és autoria d’un regidor concret ni d’un grup polític concret, és el fruit de moltes i variades complicitats, en les que el govern de la ciutat ha posat poca cosa més que l’escenari on fomentar la complicitat entre els creadors i els públics.

Els mencionaré, però, cinc exemples de meditada eliminació que aquests dies ens assalten, a tenor de les primeres decisions polítiques de Santi Vila en relació a la cultura de Figueres. Cinc exemples de lapidació d’iniciatives culturals ben fructíferes, sota el covard escut de la preocupant manca de nomenament del responsable polític del servei més emblemàtic de la ciutat (aquí ningú dóna la cara), en la falta de recursos econòmics (més aviat, en la falta de compromís amb la cultura en el repartiment de prioritats), o en la impossibilitat de dedicar suficient entusiasme i passió a la cultura figuerenca (al mateix temps que es fa campanya per CIU al Parlament, per la Independència a Figueres, o per ZP entre rases). Cinc RIPs culturals embolcallats en paraules tan refistolades i versallesques que es tornen buides i ridícules, en una ciutat planera com és Figueres. Cinc exemples d’irresponsabilitat política, fruit d’un càlcul electoral que és de totes totes mediocre:

Les Exposicions mensuals a la Plaça de la Palmera, sorgides com la resposta lògica a una alta demanda de joves artistes –fotògrafs essencialment—que no tenen un espai expositiu a la ciutat, i al fet que els figuerencs i els nostres visitants han de poder gaudir d’una sala d’exposicions a l’aire lliure, en el cor de la nostra ciutat. Motiu RIP: “falta de diners”. Però pregunto: de veritat canviem un any d’exposicions de joves artistes per una sola funció –de pagament—de Chiquito de la Calzada? Requiescat in pacem.

La Setmana de la poesia, tot completant una bella tradició amb 25 anys d’història, la Festa de la Poesia de la Societat Coral Erato, amb una vintena d’actes amb recitals, lectures dramatitzades, videopoesia i concerts als espais públics. Motiu RIP: “falta de temps per preparar-ho”. Però pregunto: a quina paperera ha anat a parar la proposta ja realitzada, finançada, i aprovada, per l’equip de Cultura? Requiescat in pacem.

La Setmana de sant Jordi, un altre esdeveniment inspirat en una festa ben popular, que l’any passat va incloure un divertit concurs de microrelats; una sessió fotogràfica de parelles que s’estimen, amb Jordi Puig; una trobada d’escriptors, entre croissants; una intervenció pictòrica dels alumnes de batxillerat artístic; o una sessió de contes per a nouvinguts. Motiu RIP: “falta de diners”. Però afirmo: el cost de l’activitat, l’any passat, fou de 300 euros. L’esforç es va centrar en sumar la complicitat i la generositat de 28 entitats i empreses de la ciutat. A on van a parar els ingressos procedents del permís per a les parades de sant Jordi, sinó és per augmentar aquesta gran festa literària, que Figueres ha de liderar en tot l’Empordà? Requiescat in pacem.

La web figuerescultura.cat, amb més de 10.000 visites mensuals, va ser la resposta a la demanda de les entitats culturals i del públic figuerenc, que no comptava amb una plataforma eficaç de difusió. Motiu RIP: “Ja tenim la web municipal”. Però pregunto: no estem en un “moment fundacional de la cultura”, en una “ciutat creativa que vol atraure talent”, en una “ciutat que persegueix l’excel·lència”? Requiescat in pacem.

L’Aula d’Arts Escèniques de Figueres, hereva de l’Aula Municipal de Teatre, creada a partir de la necessitat d’establir a Figueres i la comarca un espai formatiu sòlid i professional, on els joves i els adults poguessin iniciar una acció formativa de qualitat en arts escèniques. Motiu: privatització de l’Aula de Teatre. Però pregunto: per què hem de pagar a La Catequística per fer una feina que es realitzava impecablement al Teatre Municipal el Jardí, com un més dels nostres serveis públics? Requiescat in pacem.

En matèria de política cultural, cinc exemples d’irresponsabilitat causats per cinc decisions personals de Santi Vila. Però per sort, el que avui és blanc demà pot ser negre. Amics, socis i proveïdors de l’actual govern, votants tots, xiuxiuegin l’avís del RIP a l’orella del nostre alcalde-diputat, i en uns minuts –o en uns mesos—la ciutat pot canviar estrepitosament d’opinió, superar la decepció i el desengany, i reprendre el camí de la il·lusió, el camí que té futur per a Figueres.

Versió digital de l’article publicat a Hora Nova (09/03/2010)

Permeteu un alto en el balanç per compartir una petita reflexió sobre els joves i el treball, o més aviat sobre els joves i l’atur, ara que oportunament s’ha fet públic (fixeu-vos que el dia abans de cada ple mensual “apareixen” notícies de sota les pedres municipals) que a Figueres el 47% dels 44.742 qui habiten té menys de 36 anys.

Són, podem considerar,”joves” (malgrat que als dels 70s us aviso que la Unesco fixa en 30 anys la barrera psicològica;-). Desconeixem les dades figuerenques, però sí sabem que a Espanya, l’atur entre els joves de 16 a 24 anys és el doble (42,9%) de la mitjana europea (20,7%). A l’Observatori Català de la Joventut teniu dades de sobres per fer la vostra pròpia valoració.

La culpa d’aquest elevat índex d’atur no la té exactament el mercat, malgrat que ha estat còmplice de la situació, sinó que és l’administració pública qui ha regulat i fet possible, durant molt anys, les polítiques basades en contractes temporals (qui no coneix alguna amiga del Gros Mercat, per exemple, a qui contracten i acomiaden cada cert temps, per contractar-la a continuació i tornar a acomiadar-la, i etc…); en contractes escombreria (sabeu que la majoria de persones que treballen a molts súpers de Figueres coneixen el seu horari una setmana abans de complir-lo? Heu llegit l’informe de Càritas? la majoria de dependents/es dels nostres comerços cobren menys de 800 euros al mes); o menystenint la concil·liació laboral i les polítiques d’igualtat (“ets dona i jove? no interesses, podries quedar-te embarassada”); per no parlar de les trabes a l’accés a la formació (“beques a l’excel·lència” quan la gent no té ni el certificat escolar?); l’accés a l’habitatge (400 pisos buits a Figueres a l’espera que la regidoria proposi mesures d’intermediació), etc.

Amb aquests antecedents, la proposta del senyor Díaz-Ferran (CEOE, representant dels empresaris) podia haver passat desapercebuda, dins de la lògica del mercat (“si hi ha masses pomes, el preu de la poma baixa; si hi ha massa aturats, el preu dels treballadors baixa, no?”), que en la teoria tot ho arregla però en la pràctica acaba creant rics més rics i més pobres i més pobres, especialment entre els i les joves. No som pomes ni som esclaus, som persones!

Per sort, la rèplica ha estat contundent per part del govern socialista, els sindicats, i qualsevol persona amb dos dits de front, malgrat que per a alguns dels nostres polítics de dretes el millor que pot passar és que sigui el mercat qui reguli aquestes qüestions, per “no violentar les relacions amb el món de l’empresa”.

A tenor dels seus discursos, i malgrat que fora de la política els únics negocis que ha fet han estat del Monopoly, Santi Vila és un d’aquests neoliberals sense complexos (ell en diu “contrari a la intervenció de l’Estat en els assumptes privats”). Sovint sembla que només vol els joves figuerencs per fotografiar-s’hi, i sobretot que no embrutin massa, ni pixin fora del test. D’aquí que considero una bona notícia que en el Ple d’ahir mencionés la Mireia Mata com a futura responsable de l’àrea de Joventut. S’auguren tensions dins del govern, evidentment, però estic convençut que la republicana serà capaç de contribuir a posar en pràctica polítiques que permetin els nostres joves accedir a habitatges econòmics, formació rellevant, i protecció de l’administració contra les males pràctiques d’alguns empresaris que tenen en concepte de justícia certament esbiaixat.

Al meu entendre, tal com es reflecteix al flamant Pla Nacional de Joventut de Catalunya (2010-2020) la recepta passa per treballar amb els joves, no per als joves. I junts, garantir els quatre ingredients bàsics: educació+ocupació+participació+emancipació.

Però més enllà de la diagnosi i la missió encomanada, i els puntals del balanç en matèria d’acció cultural, la diagnosi inicial de l’estat de la Cultura a Figueres també visualitzava una manca d’espais culturals que no es construeixen d’un dia per l’altre, i a on la nostra administració local ha d’anar forçosament acompanyada per la gironina, la catalana i l’espanyola.

Aconseguir recursos econòmics no és senzill. Això ho sap tothom que no menteixi deliberadament a la ciutadania amb progressos que es titulen imminents però que són fruit de la desesperació i el càlcul electoral a curtíssim (cutríssim?) termini. I la recepta per implicar les administracions en la nostra ciutat no pot estar basada en el plor o la reivindicació a crits. La recepta passa per analitzar les oportunitats, dissenyar projectes solvents, i negociar, negociar i negociar. En això, haig de dir-ho alt i clar, els responsables polítics de la Diputació, de la Generalitat, i dels diversos ministeris de l’Estat, només han posat facilitats, almenys a totes les gestions en les que jo he pogut participar.

El Casino Menestral segueix essent una assignatura pendent, malgrat els intensos esforços per aplicar la lògica i el rigor en la rehabilitació d’un dels nostres equipaments més estimats. Des de que es varen començar les obres l’Ajuntament ha aconseguit que les administracions impliquéssim fins a 6,4 milions d’euros, inclosos els 4,2 milions de la ciutat. Segueixen faltant diners i sobretot segueix faltant agilitat en la represa de les obres. Al Casino no s’hi poden continuar posant pedaços, hem de garantir que un cop es reiniciïn les obres (i seria poc responsable ara seguir anunciant dates que ja no es creu pràcticament ningú) es finalitzin amb totes les de la llei. El Casino Menestral, per sort, segueix amb la seva intensa activitat cultural en l’espai municipal dels antics Jutjats. Però el Casino Menestral tornarà a la seva històrica seu per poder tornar a obrir les seves portes a tota la ciutadania, no per la via dels pedaços, sinó per la via dels comptes clars i el consens en el seu destí.

L’Arxiu Municipal i Comarcal ja té finançament de la Generalitat i del municipi, i una ubicació cèntrica, com és lògic. El nou espai es convertirà en un pool de recerca local i alliberarà els espais de l’antiga biblioteca i de l’escorxador. I ho farà possiblement acompanyat d’una segona biblioteca també finançada per la ciutat i la Generalitat, gràcies a que ho varem sol·licitar en el respectiu PUOSC, malgrat les reticències dels socis majoritaris de govern. Tindrem un sistema de biblioteques basat en dos eixos, la recerca local i la formació al llarg de la vida d’una banda; i la cultura i el lleure i de l’altra, basant-nos en el model escandinau, on persones i tecnologies faran possible el creixement del capital intel·lectual de Figueres. Bé, o això es contempla en la lògica bibliotecària d’una ciutat compacta com Figueres. Altra cosa són els invents (recorden quan en Santi Vila feia campanya per situar l’Arxiu al Castell de sant Ferran?) que es vulguin iniciar a aquestes alçades dels projectes.

La Casa Natal de Salvador Dalí té finançament íntegre per la seva rehabilitació. La Carme Chacón, llavors ministra d’Habitatge, va respondre a les nostres demandes amb un anunci que és una realitat en els pressupostos de l’Estat per a l’any 2010. Més de 2 milions d’euros per a Figueres, per a un equipament que permetrà reforçar l’esperit dalinià de la ciutat, estic en el millor lloc per fer-ho notar, alhora que obrirà una nova porta cultural a les figuerenques i els figuerencs. La Casa Natal, evidentment, no pot ser un nou petit Museu Dalí. Necessitem complementar el poder d’atracció del gran Museu Dalí alhora que disposem per als nostres ciutadans d’un centre cultural on els contemporanis de Dalí i els seus deixebles aportin una nova oferta cultural oberta a tots els públics. Pura lògica en el disseny conceptual, que –vostès perdonin– veurem a on va a parar.

La ciutat necessita complementar el gran Teatre Municipal el Jardí, que té 1057 butaques, amb altres espais escènics professionals per a espectacles de petit i mig format. El generós finançament del teatre de La Catequística és una mostra d’aposta municipal pels espais a revitalitzar, sempre amb uns terminis viables, amb un control impecable de les obres, i amb una contraprestació clara i oberta a tots els figuerencs, o almenys això vaig negociar jo. Una altra cosa és que una única administració (la local, en aquest cas) no hauria de viatjar sola en el finançament d’espais privats, això és inadmissible.

Però això celebro que la recepta que us avançava ha funcionat: el Ministeri de Foment està destinant 2 milions d’euros (el finançament més important a Catalunya de l’any 2009) a fer possible la rehabilitació de l’església de l’antic convent de Caputxins i la conversió d’aquest patrimoni en un modern auditori i espai escènic polivalent. Em pregunto per què no s’han licitat encara les obres, si teníem tres mesos per fer-ho des de la signatura del sucós acord.

Ara estic convençut. Les diverses visites a Madrid, als ministeris, acompanyats pels nostres diputats gironins; als departaments de la Generalitat o a la Diputació de Girona, han donat un resultat que està a l’alçada de les nostres ambicions i expectatives ciutadanes. En la contribució a la millora dels nostres espais culturals, poquetes paraules i fets contundents.

En el balanç, lògicament, hi ha un capítol per als temes vius, els temes pendents. Serà el proper de la sèrie.

Amb una bona llicència literària, puc afirmar que en poc més de dos anys hem situat la ciutat en el mapa cultural del país. El patrimoni al que m’he referit ho fa senzill, evidentment, i també el fet que haguem organitzat una capital cultural catalana que ha trencat tots els motlles, començant per una famosa sardana aèria que ni la tramuntana va poder esborrar del nostre mapa i considerada, després d’un any d’activitat i pel 76% dels enquestats en el sondeig de la CCC, com un revulsiu a la cultura figuerenca.

En primer lloc, he impulsat una sèrie de convenis amb les entitats culturals figuerenques per garantir la seva activitat en tot el seu potencial, dins de les respectives especialitzacions. L’Agrupació Mediterrània Dansa, el Cineclub Diòptria, el Centre Excursionista Empordanès o els Festicurts són alguns exemples. Les entitats culturals són motors de la nostra cultura, com he anat repetint des del primer dia. En això, he combinat les entitats de la cultura popular i tradicional, amb les de caire més contemporani. Amb una visió basada en les dades reals, no en les converses de passadís, l’equilibri ha estat la norma.

En segon lloc, he impulsat una diagnosi i un pla estratègic que ha comptat amb la col·laboració d’un centenar d’entitats i persones vinculades al món cultural de la ciutat. Les figuerenques i figuerencs ens han dit molt clar que la Cultura és un factor estratègic. La comissió ciutadana està fent els últims treballs i seria injustificable que l’actual Govern no procedís a l’aprovació del pla pel Ple de l’Ajuntament, tot i que em temo el pitjor.

En tercer lloc, i per la necessitat d’apostar radicalment per la diferenciació, he perseguit fer de Figueres un dels epicentres de la creació contemporània de Catalunya. Ja coneixeu les beques Agita i el potencial dels nostres joves creadors; la Nit Blanca; el Festival Ingràvid (la iniciativa cultural més ben dotada pel Consell Nacional de les Arts i la Cultura l’any passat); la dansa als carrers de Figueres; les prèvies dels festivals culturals empordanesos a Figueres; les impactants exposicions al Museu de l’Empordà; els Divendres de Contraban.

En quart lloc, he impulsat l’ús cultural intensiu dels espais públics. Heu gaudit de la jornada de Circ i ciutat, les exposicions a la plaça de la Palmera, els actes a l’aire lliure, les rutes del Figueres Oculta, el reinventat Xefla, i l’any passat, el millor festival Acústica de la història.

En cinquè lloc, hem situat els nostres equipaments culturals municipals en una situació de lideratge. La Biblioteca Fages de Climent, la líder de la demarcació de Girona, és avui coneguda com la biblioteca que arrasa, la biblioteca sense límits, perquè ha estat pionera a Espanya en l’adopció de serveis innovadors, com el servei de préstec sense límits o una plataforma web que incorpora bona part de l’hemeroteca digital de la comarca. 680 persones passen cada dia per la Biblioteca. 650 documents surten en préstec cada dia. Un 36% més que fa dos anys. El Teatre Municipal el Jardí continua la seva trajectòria ascendent. El Fila Nou o les propostes més arriscades de teatre contemporani són responsables en bona part de voler consolidar els 25.000 espectadors anuals, 10.000 més que fa 10 anys. El Museu de l’Empordà és el museu públic amb més activitat de la demarcació de Girona, tot i combinant la seva doble tasca de referent de la història empordanesa amb la creació contemporània. La beca de recerca ciutat de Figueres, dotada amb 10.000 euros (és la més ben dotada de les comarques de Girona), impulsa la recerca de qualitat sobre la nostra ciutat. En totes aquestes històries d’èxit els equips de professionals han estat els mai prou compensats protagonistes.

En sisè lloc, i arrel de la diagnosi i la demanda realitzada per totes les entitats culturals de la ciutat, hem impulsat unes importants eines de comunicació i coordinació de les iniciatives del sector cultural. Els figuerencs, avui, saben que poden trobar la programació del teatre als grans tòtems de la plaça de l’Ajuntament o de la placeta baixa de la Rambla, saben que poden visitar una plataforma digital actualitzada i podien rebre una revitalitzada agenda cultural, saben que el facebook i les eines tecnològiques són al servei de la cultura. La cultura de Figueres té avui una presència impactant i permanent als mitjans de comunicació locals i nacionals.

Tot això no ha estat fortuït. És el resultat d’una política cultural planificada que avui ja no té marxa enrere, sinó és amb un estúpid, irresponsable i mediocre boicot a les polítiques culturals dels últims dos anys i mig. I creieu-me, els èxits de la cultura s’han dut a terme amb uns recursos humans i econòmics que estan molt per sota de la mitjana de ciutats com la nostra.

Després de dos anys i mig essent regidor de Cultura de Figueres, i arrel del trencament del pacte de govern, ha arribat el post de fer balanç de la feina feta, enllaçant amb una nota prèvia de balanç, de mitjans de 2008.

Haig de remetre’m a l’estiu de 2007, quan l’agrupació local del PSC analitzava els pros i contres d’entrar al govern en minoria de CIU. En Pere Casellas, llavors portaveu socialista i persona que havia agafat les regnes del partit un cop l’alcalde Joan Armangué va renunciar, em va demanar una missió ben clara, amb aquestes clares paraules: havia de revolucionar la cultura figuerenca.

Aquesta paraula, “revolució”, havia estat ja suggerida en campanya electoral aplicada a moltes de les necessitats que tenia i té la ciutat, i fins-i-tot recordo que el bon amic Ametlla en va discrepar en el debat cultural electoral a La Catequística, perquè jo “amenaçava” (electoralment) amb revolucionar les Fires i Festes, i ell creia que ja estaven bé com estan. Segueixo pensant que cal una sacsejada forta a molts dels hàbits tradicionals dels figuerencs, incloent-hi principalment en la cultura, i evidentment en la inquietant i històrica foto fixa de la nostra festa major, on les propostes de 1960 segueixen acaparant el protagonisme, pura Figueres del whist.

Us deia que l’encàrrec era revolucionar la cultura figuerenca, tot formalitzant una aposta radical per la diferenciació de les propostes culturals, fent-les compatibles amb les iniciatives que ja funcionaven, partint del fet que la Cultura a Figueres és un eix estratègic. Amb un ric patrimoni, quatre museus, som una ciutat envejada per la seva capacitat d’atracció per a molts visitants que volen gaudir de la nostra situació geoestratègica, al costat del mar i la muntanya, de la frontera i de Barcelona, a tocar de diverses reserves naturals, amb una oferta cultural que ha de ser potent, de primera divisió.

Ja sabeu que la cultura a Figueres, amb el comerç, és un element intens de promoció turística. Però la cultura a Figueres ha de ser al meu entendre, principalment, un revulsiu per generar un millor nivell de vida per als figuerencs d’avui i també del futur. D’aquí que tots els esforços hagin volgut combinar capacitat d’atracció forastera, però especialment capacitat de seducció entre els figuerencs. En això he discrepat amb molts i diversos analistes, que entenen que la cultura a Figueres ha de seguir el model Museu Dalí: potser poc gaudit pels figuerencs, però amb forta capacitat d’atracció. No hi estic d’acord. La política cultural municipal (insisteixo: la municipal; la que sorgeix de les necessàries iniciatives privades és una altra cosa) ha d’anar dirigida, en primer lloc, als figuerencs, que han de poder créixer com a persones i com a col·lectiu gràcies a les propostes culturals. En segon lloc, ara sí i si cal graduar-ho, ha de dirigir-se a la promoció econòmica, que evidentment no es pot basar exclusivament en les lamentables fires de saldos i els inflables.

Més enllà del potencial tradicional de la marca “Figueres Cultura”, que té els seus pilars en el Museu Dalí, en la relació de diverses personalitats amb la ciutat (Ventura, Monturiol, Pla, etc.), en la situació geogràfica de la ciutat (el que més valoren els figuerencs, n’estic convençut), i en un historial ric en sacsejades políticosocials, és evident que actualment només garantint la creació d’escenaris culturals de primera divisió aconseguirem una ciutat de primera divisió. Perquè els nostres joves, les famílies i la gent gran, han de voler viure a Figueres, han de triar viure a Figueres, han de poder visualitzar un futur compatible amb les seves aspiracions vitals i professionals. I la cultura és imprescindible per assolir la condició de ciutat seductora, creativa, enrotllada, o com li vulgueu dir per aparèixer als diaris.

Després d’uns mesos de diagnosi (espais i comunicació per als motors de la cultura, els grans dèficits) en un primer any i mig molt intens, en el qual varem plantar moltes llavors, el 2009 va representar per a la ciutat (i especialment pels seus ciutadans) una magnífica oportunitat de rejovenir els nostres cors i les nostres ments, oportunitat de la que us parlo en el proper post.

Reprenc l’esborrany d’un post inèdit dels inicis de febrer, on com vaig fer l’any passat i l’anterior, us exposo les xifres del pressupost de Cultura 2010.

El reprenc per dos motius. Un, perquè entenc que el gener de 2010 encara era el regidor de Cultura de Figueres, i per tant entrava dins de la meva trajectòria de transparència compartir amb els ciutadans els comptes del que era la meva regidoria. Un cop a l’oposició, sol·licitaré que les regidories facin públics els seus pressupostos, amb detall de les despeses previstes (qualsevol que ho vulgui té accés al detall dels pressupostos municipals, només heu d’utilitzar als vostres regidors).

Dos, perquè són diverses les persones de la Cultura que en visitar l’Ajuntament aquests dies amb projectes i iniciatives engrescadores reben una doble negativa per resposta. Una, certa com un temple, “no hi ha regidor/a de Cultura”. Dues, del món de les fal·làcies, “no hi ha diners per a res, l’anterior regidor s’ho va gastar”.

El pressupost, com sabeu, és l’eina principal per executar els objectius que et planteges durant l’any. Us parlaré dels objectius per al 2010 més endavant, entenent que són temes vius, que el nou/va regidor/a pels seus objectius polítics podrà assumir, o no.

Per situar-vos en els antecedents, el 2008 el pressupost de cultura fou de 2.240.993 euros, i representava el 4,06% del total de l’Ajuntament. El pressupost de 2009 ascendia inicialment a 2.353.932 euros, i se situava en el 4,3% del total. I de fet, per mitjà de diversos suplements de crèdit (el Ple destina més diners, per exemple a corregir la retallada del 20% a les entitats que es va aprovar inicialment l’any passat, o molts petits errors d’imprevisió com els 337.855,92 euros que dilluns varem aprovar) i ingressos majors (ingressos de subvencions, patrocinis, i vendes de productes/serveis), el pressupost de 2009 real de Cultura ha acabat essent de 3.385.827 euros.

El pressupost de Cultura l’any 2010 ascendeix a 3.326.289 euros, que procedeixo a desglossar-vos mínimament perquè ho veieu més clar:

- Personal representa un total de 575.144 euros (any 2009: 575.148 euros), tot i que segueix contemplant erròniament –per segon any, malgrat els múltiples avisos– 44.975,40 euros de personal eventual no adscrit a Cultura.
- El capítol destinat a activitats (però que inclou despeses de manteniment dels edificis de cultura, la calefacció, l’enllumenat, la neteja) ascendeix a 622.078 euros (any 2009 inicial: 734.203 euros; any 2009 real: 1.165.695 euros).
- Les subvencions a entitats de tot tipus puja a 816.211,77 euros (any 2009 inicial: 632.393 euros; 2009 real: 1.008.344 euros, la gran diferència és causada per moltes errades en l’assignació inicial del pressupost –malgrat múltiples avisos–, que es van solucionant conforme avança l’any).
- Les inversions (comprar butaques per la biblioteca, arreglar maquinària del teatre o comprar nous focus, cobrir els degoters de la biblioteca, posar una porta que contingui la temperatura a Can Met, etc. ) pugen a 200.000 euros (any 2009 inicial: 158.000; real: 382.000 euros).

De fet, una lectura poc experimentada del pressupost (part de la culpa de la gloriosa desafecció la tenen els llenguatges inintel·ligibles de les administracions, o la nul·la capacitat de la majoria de polítics per traduir-los al llenguatge no extraterrestre) emetria el següent missatge: “si el pressupost de 2009 era 2.353.932 euros, i ara és de 3.326.289, Cultura augmenta!”.

Però la veritat és rica en matisos. El pressupost inicial de 2009 partia de dades esbiaixades, atès que s’havia retallat un 20% totes les subvencions, i s’havien comès bastants “petits” errors en altres partides, que es varen anar modificant al llarg de l’any, juntament amb diversos ingressos, per finalitzar en la xifra de 3.385.827 euros. Un altre missatge possible seria, doncs, en la línia de les declaracions de Santi Vila, que “si el pressupost real de 2009 era de 3.385.827 euros, i el de 2010 és de 3.326.286, Cultura es manté”.

Sí, podria ser. Malgrat que en sinceritat haig de fer-vos notar que en el pressupost d’enguany de Cultura hi ha un parell de conceptes que fan pujar una micona el còmput: Rehabilitació del convent de Caputxins, 818.648,89 euros. I, Transferència Casino Menestral, 250.304 euros. Un altre missatge possible seria, doncs, “si el pressupost real de Cultura 2009 era de 3.385.827, i el de 2010, tot traient Caputxins, és de 2.507.637, Cultura baixa!”.

Quedem-nos amb les paraules de Santi Vila al minut 1:12: Educació i Cultura són elements estratègics.

En fi, ja sabeu que les lectures d’aquestes coses són múltiples, segons els interessos. El fet és que en un any d’intensa crisi com el que estem vivint, és raonable pensar que els esforços d’un pressupost municipal de supervivència han d’anar a compensar els serveis bàsics per a la ciutadania, com són els socials. I el cert és que totes les regidories han hagut de fer esforços titànics per adequar els seus objectius i voluntats a una realitat que és molt dura.

En l’any de l’inici de les obres de Caputxins, de la Casa Natal, dels projectes de la Segona Biblioteca i l’Arxiu, de la cerca de complicitats (i sobretot rigor!) pel finançament necessari del Casino Menestral i de La Cate; amb els recursos que tenim i he detallat, i els que siguem capaços de generar per mitjà d’ingressos diversos, l’objectiu lògic i genèric de Cultura és mantenir en la mesura del possible el nivell d’impacte i oferta cultural de l’any 2009, tot consolidant les tendències exitoses de l’any anterior, i projectant (algunes, molt poques) noves propostes. La nova imatge, la nova web, la nova agenda, la nova programació del TMJ són bona mostra.

Però dels objectius en parlarem més endavant, perquè pugueu entendre quins temes són vius, i quins temes van en camí del RIP, no sigui que en matèria cultural algú recordi, d’aquí a poc més d’un any, que algú posava energies i entusiasme en un dels factors estratègics, com la lògica indica.

Al fil dels recursos FAQ (Frequently Asked Questions = Preguntes Més Freqüents), voldria compartir amb vosaltres algunes preguntes-respostes senzilles sobre les factures pendents de consignació que oficialment han causat el meu cessament del govern municipal.

Em diu un amic del món de la comunicació que “qui molt s’explica, sembla que tingui coses a amagar”. Molts altres amics, armats de bon criteri, em diuen que miri cap a una altra banda i no enfangui més la situació, però els que coneixeu la meva trajectòria al Regibloc no entendríeu que deixés passar aquesta oportunitat de fer pedagogia política en un cas que afecta tan directament al meu honor i al de la gent del meu equip.

Abans us recomano llegir l’antecedent a aquest post, sobre el cessament.

Què vol dir “factures pendents de consignació”?
Vol dir que són factures generades per proveïdors en base a encàrrecs que, de fet, no tenien pressupost per poder-se pagar.

T’has ficat diners públics a la butxaca?
No, ni jo ni ningú del meu equip.

Has regalat diners públics als teus amics, tal com diu en Santi Vila?
No, totes les despeses assumides en els pressupostos de Cultura s’ajusten als processos legals. La sola firma d’un regidor no permet pagar res a ningú, calen almenys dues firmes més que no són de càrrecs electes ni personal de confiança, sinó de funcionaris. Més enllà de l’estricta legalitat, m’he mogut sempre pel rigor i pels marges habituals de l’oferta i la demanda.

Però la premsa diu que has encarregat i pagat coses sense sentit, com un Facebook a 18.000 euros. Has regalat diners públics als teus amics?
No. La premsa diu el que li és filtrat, i no sempre ho pot contrastar. En el lot de factures pendents de consignació de Cultura de l’any 2009 no existeix cap concepte relacionat amb el Facebook ni cap altra xarxa social similar. El Facebook de la CCC va ser dut a terme per una persona compromesa amb la ciutat que no va cobrar ni un euro, era un voluntari. Zero euros.

I llavors d’on surt aquest concepte i la quantitat?
És el resultat d’una combinació de dades realitzada amb malícia per en Santi Vila. Ha agafat totes les despeses de 2009 d’un sol proveïdor, i les ha barrejat amb dues factures emeses pel mateix proveïdor l’any 2010, que contenien un encàrrec per diverses qüestions de comunicació, inclòs un concepte per la creació i manteniment d’un compte de Facebook.

Així sí que has pagat un facebook per 18.000 euros?
No. La única factura rebuda que conté aquesta paraula és de l’any 2010, per tant està fora del lot de les factures pendents de consignació, i respon a una feina encarregada que dura de gener a juny de 2010, i que inclou literalment els següents conceptes:

- Coordinació i posada en marxa web www.figuerescultura.cat
- Manteniment web www.figuerescultura.cat
- Creació i enviament agenda setmanal
- Notes de premsa i rodes de premsa regidoria de Cultura
- Coordinació publicitat/màrqueting regidoria de Cultura
- Màrqueting teatre
- Creació i manteniment pàgina facebook “figueres cultura”

El preu de tota la feina, de gener a juny, ascendeix a 9.595 euros (IVA inclòs). El preu està basat en un acord que s’ajusta a les recomanacions col·legials.

I segur que en aquests diners no hi ha inclòs el preu de crear o mantenir el teu bloc o el teu facebook personal, per exemple?
De cap manera. El servidor que hostatja el meu bloc me’l pago de la meva butxaca, i com no pot ser de cap altra manera també n’he pagat el disseny i totes les aplicacions. Evidentment tinc les factures que ho demostren. Pel que fa al manteniment, al meu bloc només hi tinc accés jo. Que una empresa que hagués fet un servei a l’Ajuntament em fes gratis la meva web política seria una irregularitat molt greu, i jo no ho permetria mai.

Tornem a les factures que han provocat el teu cessament: alguns mitjans parlen de 168.000 euros, i altres de 250.000 euros. Per què?
La segona és una xifra interessada, producte de la malícia de Santi Vila. Les factures pendents de consignació de l’any 2009 ascendeixen a 168.816,19 euros. Fins arribar als 250.000 euros es tracta de factures incorporades al pressupost de 2010, i per tant no són pendents de consignació, que és el que Santi Vila, en persona, ha filtrat als mitjans.

Així l’import que arriba als 250.000 euros, d’on surt?
Del pagament de serveis i productes realitzats en els últims mesos de 2009 i facturats a 2010; o realitzats a cavall de 2009 i 2010, i facturats a 2010; o realitzats a partir de l’1 de gener, i facturats a 2010. Si us fixeu, el llistat que ha facilitat en Santi Vila als mitjans no és signat per l’Interventor Municipal, sinó que no té firma, és creat per en Santi Vila mateix amb l’objectiu d’aparentar “oficialitat”.

No importa. De fet, el problema és que has dedicat 250.000 euros a coses estranyes en molt poc temps. Ja he entès això del Facebook, però què em dius d’un llistat de despeses que publicava l’altre dia el Diari de Girona?
És un llistat filtrat interessadament per Santi Vila, que manipula la realitat de les factures. En primer lloc, cap de les despeses que cobreix el diari forma part del lot de factures pendents de consignació, sinó que són factures de gener de 2010, que són assumides pel pressupost municipal de 2010, com en tota la resta d’àrees municipals. En segon lloc, i per sintetitzar, s’ha fet amb aquestes factures el mateix que en el cas del Facebook, seleccionant determinats conceptes i barrejant-los per aparentar menys del que són, a més preu del que costen.

No m’ho puc creure! I per què no publiques el llistat de factures al Regibloc, perquè ho puguem comprovar?
Primer, perquè les factures han d’estar en la Intervenció Municipal. Ni a les taules dels polítics ni a les saunes dels clubs de golf, per posar dos exemples impossibles. Segon, perquè contenen dades de proveïdors que tenen dret a que no es difongui el seu nom a Internet.

I quan podrem veure les factures?
No sé si serà legal publicar-les aquí. He demanat a l’Interventor Municipal (l’alt funcionari qui té la competència de rebre i processar les factures) que prepari un llistat de totes les factures pendents de consignació del 2009, i el presenti a tots els grups municipals. Aquest llistat, tapant el nom dels proveïdors, sí el penjaré al bloc. Com es veurà, no comprendrà cap ni un dels conceptes publicats als mitjans de comunicació.

Així, en què et vas gastar els 168.816,19 euros?
En serveis i productes necessaris per al correcte desenvolupament del servei de Cultura. Bàsicament, en personal de suport al Teatre Municipal el Jardí, impressió de materials per la difusió de les activitats, manteniment de les fotocopiadores de la Biblioteca Fages de Climent, i un llarguíssim etc. També hi ha despeses extraordinàries (pagar part del Pla estratègic de Cultura, per exemple) de les que vaig preferir ralentitzar el pagament per afavorir el pagament als proveïdors més petits.

Però 168.000 euros són molts diners! Són, com diu en Santi Vila, 30 milions de les “antigues pessetes”!
Sí, però la gent ha de cobrar per fer la seva feina i els productes que adquirim s’han de pagar. És demagògic dir que amb aquests diners es poden pagar coses com ajudes a serveis socials, perquè evidentment sí que es podrien pagar d’aquí, o també dels diners que necessitem per pagar el personal de l’Ajuntament, o el llum o l’aigua, o la gasolina i el del cotxe oficial d’en Santi Vila quan va i torna cada setmana del Parlament, per posar alguns exemples també demagògics de coses que cal pagar, i que també, in extremis, podrien anar a serveis socials.

Així, la CCC què ha costat?
La partida que rebia aquest nom contenia uns 258.000 euros. Però la xifra és parcial i per tant enganyosa. Tots els diners del servei de Cultura es varen posar lògicament a disposició de la CCC. En total, 3.385.826,71 euros.

Uix, és molt, no?
Sí. Però pensa que el pressupost municipal és de 56 milions d’euros. I que la xifra del pressupost de Cultura per l’any 2009 inclou els sous del personal, les subvencions a les entitats culturals de la ciutat, el manteniment dels edificis de Cultura, la programació del Teatre, els concerts de l’estiu, el Festival Acústica, el de Cinema de Muntanya, els Festicurts, l’Ingràvid, la jornada de Ciutat i circ, l’ajut a les publicacions, la transferència per la reforma del Casino Menestral, etc.

En Santi Vila ha dit en roda de premsa que has posat en perill l’Acústica. És veritat?
És radicalment fals, com es veurà quan s’avancin les negociacions per mantenir a la ciutat el nostre festival més potent. Tant de bo els responsables del festival puguin treballar amb temps, i no amb les típiques precipitacions ni improvisacions d’última hora.

En Santi Vila ha dit que per culpa teva s’hauria de tancar la Biblioteca. És veritat?
És estrepitosament fals. La Biblioteca pública del nostre municipi, de la que m’he mostrat especialment orgullós molt sovint, té unes despeses fixes que són de personal i de manteniment de l’edifici (calefacció, llum, aigua, telèfon, etc.). Amb això és suficient per obrir 296 dies l’any, dissabtes inclosos. Aquestes despeses estan contemplades en el pressupost municipal de cada any, i no les decideix ni el regidor de Cultura ni l’alcalde, les decideix l’Interventor municipal, en base al que puja cada any aquesta despesa fixa. A banda, en el pressupost 2010 de Cultura hi ha contret consignació suficient –almenys mentre jo era regidor– per oferir el servei de l’Hora del conte, quatre cops al mes, i comprar llibres i altres documents per valor aproximat de 50.000 euros.

En Santi Vila ha dit que per culpa teva caldria tancar el teatre. És veritat?
És ridículament fals. De fet, ja hi ha reservades al TMJ diverses actuacions professionals (mireu al final del llibret imprès) i diversos espectacles amateurs. El que és realment urgent és crear una plaça de tècnic al TMJ perquè doni suport al personal tècnic que desenvolupa allà les seves funcions, absolutament a precari. El problema del TMJ no són les obres que s’hi representen, sinó les despeses que costa obrir-lo cada dia a una activitat no estrictament escènica, sinó social, atès que és l’únic edifici públic de la ciutat amb més de 100 cadires juntes, si exceptuem l’estadi municipal.

En Santi Vila ha dit que ets el pitjor regidor de Cultura de la història. És veritat?
Això és del tot subjectiu i cada persona té la seva opinió. De fet, l’he sentit diverses vegades dir, en públic i en privat, que sóc el millor regidor de Cultura de la història de la ciutat. Caldria que es definís amb una mínima constància. Jo crec, amb la majoria, que ni una cosa ni l’altra.

Així, len Santi Vila t’ha cessat per les factures?
Ell diu que sí, però jo crec que no. Aquí tens el post on dono la meva versió dels fets, que coincideix amb l’anàlisi que han fet diversos mitjans de comunicació, i també el meu partit, el PSC.

Però 168.000 euros, encara que estigui justificat, són molts diners, no?
Sí, però et dono les xifres de factures pendents de consignació de l’any passat (270.000 euros) i de l’anterior (1,4 milions d’euros), perquè entenguis que no és una xifra extraordinària.

I cap més àrea de l’Ajuntament té factures pendents de consignació? Per què la teva sí?
La majoria d’àrees tenen, a final d’any, factures i despeses pendents de consignació. Per exemple, quan Santi Vila va impulsar personalment la Fira del Cavall (aquell cap de setmana de fracàs total), es varen generar despeses per valor de 170.000 euros, totes pendents de consignació. Però l’administració, com és lògic i legal, té fórmules per fer front a despeses no previstes.

Quines?
L’aprovació d’un expedient de suplement de crèdit (el Ple aprova agafar diners dels estalvis municipals o bé d’ingressos no previstos inicialment –subvencions rebudes, multes cobrades, impostos recaptats–), o bé la liquidació del pressupost, d’un any per l’altre (s’agafen les despeses i els ingressos, i si el balanç és positiu, s’agafen els diners per pagar despeses no consignades).

Així, per què no s’ha fet un suplement de crèdit per pagar les factures de Cultura?
El desembre es va aprovar un expedient de suplement de crèdit per fer front a 500.000 euros de factures pendents de consignació pressupostària de diverses àrees. Es va pactar verbalment que les factures de Cultura no anirien en aquest expedient, perquè no semblés que el govern aprovava una despesa no prevista que podria sembla en l’opinió pública desmesurada.

Si es va pactar verbalment, perquè t’han cessat per això?
Perquè queda molt bé cessar un regidor acusant-lo subliminalment de corrupte, i és l’opció que ha volgut dur a terme en Santi Vila.

Però per què?
És la meva opinió, però crec que necessita aparèixer com un alcalde ferm que no té rival, i ho necessita especialment ara perquè ha estat triat candidat de CIU per Girona al Parlament, i si en les eleccions, a Figueres, on és alcalde, no treu un magnífic resultat (“magnífic” vol dir ser la força més votada, per entendre’ns) des de la direcció del seu partit qüestionaran el seu lideratge i qui sap si no el deixaran seguir pujant com l’escuma.

Però les factures van aparèixer per sorpresa a mitjans de gener, no?
No, tant jo com l’alcalde eren conscients que el pressupost de Cultura durant l’any 2009 no podia suportar un ritme de programació com el que es va preveure el novembre de 2008, quan es va planificar. Al mes de juliol de 2009 vaig retallar al màxim la programació, però la consigna (com és lògic) que vaig rebre de l’alcalde era de continuar a mínims. Així ho vaig fer. El novembre li vaig quantificar l’abast del problema, fent-li arribar les factures. El desembre, com que feia veure que no s’havia assabentat, vaig optar per dir-li-ho en persona mirant-lo als ulls, al costat del tinent d’alcalde i el portaveu de CIU, Albert Ollé, perquè no en quedés cap dubte.

Per acabar, com és que no vas preveure que necessitaries 168.000 euros de més?
Per vàries raons. Principalment, perquè va ser un any excepcional. Per parts: la primera, quan es va aprovar el pressupost 2009 (lamentablement no es va aprovar fins el mes de març) la CCC ja estava en marxa, amb moltes despeses generades per l’activitat del dia a dia i els compromisos adquirits. La segona, perquè durant 7 mesos no va haver-hi Cap de cultura al servei, el tècnic que s’ocupa habitualment del control pressupostari. La tercera, perquè malgrat que li vaig demanar en nombroses ocasions en Santi Vila no va voler habilitar una administrativa (només cal signar un decret) que hauria donat un cop de mà en el control pressupostari. La quarta, perquè em vaig dedicar sobretot a la direcció política del servei, i no a comptar factures. La cinquena, perquè vaig preveure les coses grans i mitjanes, però no les petites (el lot de factures és de 145 imports diferents). La sisena, perquè pel compromís verbal del govern tenia cert marge de maniobra, vistes totes les parts antecedents: amb les eines existents (suplement de crèdit) es podria cobrir certa imprevisió, que en el cas que ens ocupa va ser del 5%.

Com sabeu o sabreu immediatament pels mitjans de comunicació locals, l’alcalde de la ciutat, senyor Santi Vila, va cessar-me ahir de les meves funcions al capdavant de la Regidoria de Cultura de Figueres.

La decisió rau, segons el comunicat de premsa de l’alcalde, per la relació de factures de l’any 2009 pendents de consignació pressupostària, per valor de 168.816,19 euros. “Factures pendents de consignació” equival a dir que han estat generades per feines encarregades però no previstes en el pressupost.

Teniu la meva intervenció davant la premsa a la vostra disposició, però sí voldria transmetre gràcies al Regibloc una sèrie de missatges molt clars:

El cessament per les factures és una burda excusa de Santi Vila per trencar el govern municipal.

El trencament del govern municipal, dissenyat fa mesos per Santi Vila, respon a la inquietud generada a CIU pel fet que Pere Casellas i el PSC de Figueres compta amb una valoració ascendent entre la ciutadania, malgrat la pèrdua de les darreres eleccions municipals. Tres fets recents són clau: l’èxit de valoració de la CCC; la conferència de Pere Casellas sota la cúpula del Museu Dalí; la renúncia de Pere Casellas a ocupar el seu escó de diputat al Parlament per centrar-se en Figueres, just al contrari que Santi Vila.

El trencament del govern també es produeix per l’incompliment sistemàtic dels acords signats en el pacte de govern de setembre de 2007, que tenen els seus pilars en cinc punts que el PSC ha volgut impulsar específicament en la ciutat de Figueres: impuls a l’activitat econòmica i les polítiques de frenada a l’atur; els accessos i l’estació del TAV; la mobilitat i el reforç de l’escenari de ciutat-xarnera amb França; la Cultura com a eix estratègic de promoció de la ciutat; i els barris i la seva gent com a protagonistes de la Figueres del segle XXI.

Pel que fa a les factures “objecte oficial” del cessament, us convido a llegir la meva declaració al respecte, però sí vull destacar ara que:

Ni jo com a regidor de Cultura, ni cap dels meus col·laboradors, ni cap dels treballadors del servei de Cultura, hem fet un ús poc ètic o poc responsable dels diners públics que en virtud de les nostres funcions administrem. No parlo ja d’il·legal, sinó de poc responsable.

L’any 2009 ha estat un any excepcional per la cultura figuerenca, la qual cosa ha significat un volum de feina ingent, que ha obtingut un brillant resultat per la ciutat de Figueres i pels figuerencs. L’organització de la Capital de la Cultura Catalana ha definit el 2009 de Figueres com una capitalitat de la cultura catalana vibrant. Efectivament, s’han realitzats encàrrecs que representen imprevisió del 5% del pressupost executat el 2009 per Cultura.

L’Ajuntament de Figueres, a final de cada any, té la necessitat de cobrir factures pendents de consignació (no previstes en el pressupost). Això es pot fer bàsicament per “suplement de crèdit” (s’agafen diners dels estalvis de l’Ajuntament o bé de majors ingressos o en altres casos per transferències de partides no exhaurides: l’últim cop a mitjans de desembre 2009 per pagar 500.000 euros d’imprevisions de diverses àrees) o bé per “liquidació del pressupost” (cap al març de l’any següent es quadra la caixa i es paga dels ingressos sobrers; l’any passat 270.000 euros; l’anterior 1,4 milions d’euros). Per tant, habitualment l’Ajuntament de Figueres paga despeses generades per factures pendents de consignació, superiors a l’import que ara s’ha fet públic.

Per la nota de premsa de Santi Vila es pot inferir que ens hem trobat per sorpresa aquestes factures. És fals. Legalment hi ha temps fins el 28 de febrer de 2010, però al mes de novembre vaig fer arribar a Santi Vila les factures; i a mitjans de desembre vaig fer-les notar en persona a Santi Vila i Abert Ollé, de CIU.

Al meu entendre el cessament i el comunicat emés per l’alcalde respon a la voluntat política de desprestigiar la meva tasca i la dels meus col·laboradors, i que busca enfosquir la tasca impecable de tot el personal treballador i col·laborador de la meva regidoria.

En conseqüència, he sol·licitat a l’Ajuntament de Figueres que l’interventor municipal, qui per les seves funcions té la responsabilitat de rebre, processar, i conservar les factures:

- Realitzi un informe detallat de les factures de l’Ajuntament pendents de consignació de l’any 2009, per conèixer oficialment l’abast de la imprevisió pressupostària del servei de Cultura, i complementàriament de la resta de serveis de l’Ajuntament de Figueres, així com els suplements de crèdit del 2009, creats per fer front a despeses sense consignació pressupostària.
- En el mateix informe s’indiqui expressament en quina data les factures han estat posades a la seva disposició.
- En el mateix informe l’interventor municipal contrasti les dades de les factures del servei de Cultura amb els proveïdors i les tasques realitzades, per valorar sobre la facturació conforme a la lògica dels serveis i productes realitzats.

No dubteu que penjaré en aquest mateix bloc l’informe, preservant el nom dels proveïdors, quan el tingui a mans. Ara, el mal a la meva persona i al meu equip ja estarà fet.

Haig d’afegir a aquestes ratlles la meva plena confiança en totes i tots els col·laboradors i treballadors del servei de Cultura, i la trista constatació que l’alcalde de la ciutat, Santi Vila, ha optat per mutilar el servei més ben valorat per la ciutadania amb l’únic objectiu de desgastar al soci minoritari de govern, el PSC, com a cloenda de l’incompliment sistemàtic del pacte de govern subscrit entre les dues forces polítiques municipals el setembre de 2007, i en la línia d’un seguit d’actuacions polítiques que lluny de refermar la figura política de l’alcalde i candidat de CIU al Parlament estic convençut que perjudiquen Figueres i la seva ciutadania.

Endavant i tal com vaig començar fa ara pràcticament tres anys, exerciré les meves funcions en l’oposició amb esperit constructiu i de rigor, però amb fermesa i energia, adjectius que ja m’han caracteritzat sobradament com a regidor de Cultura de la meva ciutat.

Com en els anys anteriors, 2007 i 2008, acabem de fer públiques les xifres relatives a l’any 2009 de la Biblioteca Fages de Climent. La valoració política, ja us l’avanço, és molt satisfactòria. La biblioteca es consolida com la líder de la demarcació de Girona, però per sobre d’aquesta fita, és de lluny l’equipament cultural més important de la ciutat i de la comarca.

L’any 2009, tot coincidint amb la CCC, l’equip de professionals de la Fages de Climent ha aconseguit una fita inimaginable: superar les pròpies xifres d’usuaris i préstecs, que segueixen liderant el sistema de biblioteques de la demarcació; inaugurar la nova web; mantenir el ritme de sessions de l’hora del conte i dels clubs de lectura; i continuar amb les línies de recerca a partir de la digitalització dels fons antics.

Durant l’any passat la Biblioteca va estar oberta 296 dies, hi van passar 201.692 persones (12.055 més que l’any passat), o sigui una mitjana de 680 al dia. El fons documental de la Biblioteca ha augmentat el 2009 en 43.397 llibres i 14.430 audiovisuals. El servei de préstec, considerat l’estrella pels seus usuaris, ha realitzat 192.412 préstecs de documents (la xifra més elevada de les comarques de Girona), a una mitjana de 650 al dia. La xifra suposa un increment del 13% respecte l’any anterior: en dos anys l’increment del servei de préstec ha estat del 36%. Sí: el 36% en dos anys.

Aquest espectacular augment en la xifra de préstecs es deu a una innovadora mesura adoptada l’abril del 2008: “el préstec sense límits”, o sigui l’eliminació dels tradicionals límits en la quantitat de documents que una persona es podia endur. Des de llavors és el mateix usuari qui decideix quants documents necessita. A hores d’ara la de Figueres és la única biblioteca pública catalana que ha aplicat una mesura similar, i el 2010 ens tornarem a avançar perquè incorporarem servei de préstec d’ordinadors portàtils i de lectors d’e-books.

Us comento els curiosos rànquings dels préstecs, que per tipologia documental estan en una línia continuista respecte l’exercici anterior i en sintonia amb les proporcions de les biblioteques públiques catalanes: un 52% dels documents prestats han estat llibres, un 35% DVDs i un 9% CDs. El 83% dels usuaris del servei de préstec són adults, el 17% infantils, malgrat que aquests percentatges poden allunyar-se de la realitat, precisament per la generosa normativa d’un carnet = tots els documents que vulguis. Però al que anava: les cinc novel·les més deixades han estat els volums de la trilogia “Millennium”, d’Stieg Larsson, dels quals la biblioteca té sis exemplars, tots en llista d’espera. Seguidament, “La muerte de Amalia Sacerdote”, d’Andrea Camilleri; “De qué hablan las mujeres en el baño”, de Jo Barret; “La dama negra”, de Stephen L. Carter; i “El xinès”, de Henning Mankell. La novel·la romàntica i la policial són els dos gèneres literaris preferits del públic figuerenc.

I si el servei de préstec és l’estrella, les nombroses activitats no queden al marge: els usuaris de la Biblioteca Fages de Climent han realitzat 30.060 sessions d’Internet (102 al dia, un 32% d’augment respecte l’any anterior), completades amb el servei gratuït de wi-fi que permet els usuaris connectar-se lliurament des dels seus dispositius.

Per als estudiosos, s’ha dut a terme la catalogació completa del llegat del poeta Jaume Maurici: 1.600 obres, amb predomini de literatura catalana del segle XX. S’han realitzat 6 noves guies bibliogràfiques: Narcís Monturiol, Maria Àngels Anglada, Carme Guasch, Novetats de sant Jordi, Música de l’Alt Empordà, i Enllaços locals a Internet recomanats.

I consolidant l’aposta iniciada el 2008 s’han dut a terme 35 exitoses sessions semanals de l’Hora del Conte (a la imateg, amb la Bel Vellvehí) i 29 sessions de Club de Lectura. Els dos clubs de lectura per a adults que manté la biblioteca estan formats per grups d’entre 20 i 24 persones, i es dediquen a autors locals. El club de lectura juvenil reuneix un grup de 17 nois i noies d’entre 12 i 16 anys, que aquest any ha estrenat bloc: http://mecanoscritjove.blogspot.com.

A més d’aquestes activitats, organitzades per la pròpia biblioteca, la sala d’actes ha acollit nombroses presentacions de llibres, xerrades, cursos, trobades de grups i entitats, visites de centres escolars de primària i secundària, etc., consolidant-se així com un espai obert a la seva comunitat.

Acabo aquest memorable post amb el record cap a la creació d’una magnífica, l’avatar de la Fages de Climent a Internet. I és que, com sabeu, el juliol de 2009 es va inaugurar la web de la Biblioteca (www.bibliotecadefigueres.cat) i en sis mesos la web ha estat visitada en 7.710 ocasions per part de 4.550 usuaris diferents. A desembre de 2009 l’hemeroteca local digital donava accés a 77.742 pàgines de 106 capçaleres, i al fons personal de Maria Àngels Anglada, completament digitalitzat. S’han creat dues col·leccions digitals ja disponibles a Internet: la de “Premsa dels segles XIX i XX” i el fons fotogràfic “Rubaudonadeu”. La pàgina web, com podeu sospitar, ha suposat un mitjà excepcional per a la difusió del fons local i la porta d’accés a nous temes d’investigació local.

A Figueres la biblioteca pública arrasa. El món de les idees i de la cultura a l’abast de tothom en un equipament públic d’alt impacte, o a un sol clic.

En pocs dies he pogut viure moments molt emocionants. D’aquells que són difícils d’oblidar, malgrat que com a regidor tinc l’oportunitat pràcticament diària d’assistir a tota mena d’activitats culturals.

Dimecres no vaig poder assistir a la nova presentació de “Els jugadors de whist” a l’Sport, però les responsables de l’Oficina de Català, i en Pere Casellas, qui varen escortar en Vicenç Pagès Jordà en el seu parlament, no poden evitar transmetre’m aquesta emoció dels bons moments compartits, gràcies a l’entusiasme del públic que va assistir a la xerrada.

Dijous, al mateix Sport, una colla d’amigues i amics, lectors i admiradors de l’obra de la Maria Àngels Anglada, varem poder respirar un ambient especialment emotiu, gràcies a les paraules sinceres de l’Anna Maria Velaz, en Sam Abrams, i la Gemma Garcia, d’Edicions Vitel·la, que presentaven la “Poesia completa” de la nostra escriptora més emblemàtica. Segurament la interpretació final de dues peces, a càrrec d’en Joanjo Bosk i en Lluís Figueras, va ajudar a fer pujar el termòmetre de les emocions. El silenci abismal de la sala es podia mastegar a cada pausa musical, a cada coma en el discurs dels conferenciants. La Maria Àngels Anglada ens estava acompanyant en l’acte, aquell era el sentiment que produïa un nus a la gola.

Diumenge, la Corona del Ballet Rus portava “El Trencanous” a Figueres, i comptava amb uns protagonistes d’excepció. Una seixantena de nenes (i un nen) de les escoles de dansa clàssica de la ciutat, les dirigides per l’Àngels Ballart, la Carme Burgas-Trèmols, i la Marta Coll, elevaven les emocions del ballet fins aconseguir que les mans dels pares, armades de videocàmeres, tremolessin.

Si la cultura emociona tenim futur com a individus i com a societat. Que la grisa burocràcia i els lleganyosos dies-passa-anys-empeny no triomfin per sobre de les idees, les emocions, i els sentiments.